• Obertes i tancades (2)

    Tornem a repassar la pronunciació de les e i les o obertes i tancades i, aquest cop, ho fem amb els exercicis del llibre. Em sembla que us anirà bé tenir-ne el solucionari (i la pronunciació) per tal de poder acabar de reconèixer o pronunciar aquests sons. Recordeu que també podeu fer-ho en altres exercicis penjats a començament del segon trimestre en aquest bloc (Les vocals, 14 de gener).

    Pàgina 104, exercici 14:

    .

    Pàg. 104 Ex 15. (Solucionari)

    .

    Pàgina 119, exercici 16:.

    .

    Pàg. 119 Ex 17 (Solucionari)

     

    Article complet

  • Calaix de sastre

    http://4.bp.blogspot.com/-i5T71DNlhQc/TVmu1-Yfv4I/AAAAAAAABZA/5Z6BFtxlHX0/s1600/crucifixi%25C3%25B3+anta+Eul%25C3%25A0lia.jpgL’expressió ser un calaix de sastre designa un lloc on s’acumulen coses diverses i desordenades. Ara ens va bé per anomenar una pàgina nova, on encabir aquells textos que no acaben de lligar amb l’activitat quotidiana i on podem concentrar també els comentaris sobre qüestions que no siguin estrictament del curs que, afortunadament, cada cop són més freqüents. L’estrenem amb les explicacions del Miquel sobre els martiris de Santa Eulàlia. Aquesta explicació, comenta, va quedar una mica enlaire perquè en la sortida de dissabte passat, hi havia públic infantil. Serà la primera col·laboració al nostre calaix de sastre.

    ♦Hi trobareu, a més, la resposta a un interrogant que es va plantejar en la sortida de dissabte sobre els Llimona: pintors, escultors? La resposta l’ha esbrinada en Juan Carlos.

    ♦En Miquel ens parla de les altres patrones de Barcelona. A nostre calaix hi trobareu una completa explicació.

    ♦En Juan Carlos esbrina l’origen de la paraula “c0ca”.

    Article complet

  • PeTaCa o BoDeGa

    A començament de paraula i entre vocals, l’escriptura de p/b, t/c o c/g no presenta cap problema, ja que la pronúncia ens indica clarament quina consonant s’ha d’escriure (pala/bala;to/do; cos/gos), però a final de paraula o de síl·laba, aquestes parelles de consonants sonen igual.

    Per resoldre aquest problema ortogràfic s’han d’aplicar aquestes normes
    A les pàgines 99 i 125 del llibre, trobaràs notes sobre la pronunciació d’aquests sons.

    Exercici 1 autocorrectiu

    Exercici 2 autocorrectiu

    Exercici 3 autocorrectiu

    Article complet

  • Sobre el Palau dels Requesens

    El Miquel s’adhereix a la crida que el Juan Carlos va fer a classe per augmentar la participació en aquest blog i predica amb l’exemple: ens envia una crònica sobre el Palau dels Requesens, que aprofito per presentar-vos:

    Palau RequesensEscut a Can Mateu de la Creu

    Tant desconegut com el palau és l’espai que conformava el terreny tancat que li pertanyia. Actualment poc sabem de les dimensions precises de la finca i els accessos amb que comptava. J.M. Riera la situa entre els actuals carrers: Boters, la pujada de la Font, Ignasi lglésias, l’antic camí de les Eres (o camí de Santa Creu), l’hort de can Roca, la Plaça de la Creu i el carrer Rafael de Casanova quan era camí Reial. El palau es situava, respecte a la vila històrica, en un dels seus extrems, al final del carrer de Dalt (carrer Major o Alfons II d’Aragó), referint-se a la zona compresa entra la plaça de la vila i el carrer boters. La prolongació del carrer Major fins la plaça de la Creu es produeix a finals segle XVIII i inicis del segle XIX fruit de les vendes dels terrenys del predi per part dels hereus dels Requesens.

    Junt amb la incertesa de les dimensions exactes del predi també se’n desconeix el nombre i la localització de les entrades a aquest. Una d’aquestes entrades s’ha volgut situar a Can Mateu de la Creu, a l’actual plaça de la Creu, donada la presencia en aquesta casa d’un escut en el llinda de pedra que actualment és irreconeixible però que s’atribueix que és l’escut dels Requesens. Can mateu de la Creu és considerada part de les construccions del predi i porta d’entrada al jardí del palau  si bé es desconeix si el portal un cop urbanitzada la zona s’adaptà a la casa o bé fou un portal recuperat i incorporat.

    Història

    La propietat dels Requesens en aquesta vila no es limitava a l’edifici del palau si no que també tenia construccions annexes, jardins, horts i terrenys que constituïen el recinte tancat del predi del palau.

    La data concreta de construcció de l’edifici del palau no és documentada, però les fonts documentals reflecteixen que fou manat construir per Galceran de Requesens a mitjans del segle XV, sobre una petita part d’estructures anteriors que s’atribueixen al celler dels Desllor.

    El palau rebrà personatges notables: El 1445 sojornaren els reis Joan II i Blanca ; el 1493 ho van fer els Reis Catòlics i Cristòfol ColomCarles I, qui fou proclamat futur emperador a Molins de Rei (30 de novembre de 1519); el 1532 ho fan l’emperadriu Isabel de Portugal i el seu fill, Felip II de Castella.

    A partir de 1564, moment en que els Requesens es traslladen a Madrid, comença el declivi de l’edifici.

    L’any 1808, durant la guerra del francès, el palau fou destruït i incendiat, el que restà dempeus, fou emprat per allotjar-hi soldats francesos i com hospital. el deteriorat estat de l’edifici exigia quantioses despeses per a la seva restauració, cosa que va donar pas a la posterior parcel·lació dels terrenys d’aquest palau, propietat dels marquesos de Vilafranca y de los Vélez com a descendents de la família Requesens. La parcel·lació d’aquests terrenys va propiciar la configuració de l’actual carrer Major.

     

    Article complet

  • Les Homilies d’Organyà ja no són el text més antic

     El més antic és de la primera meitat del s. XI

    http://mandongo.cat/wp-content/uploads/2014/01/mandongo_dossier_premsa.jpg

    .

    Les Homilies d’Organyà són del final del segle XII o principi del XIII. Però hi ha uns vuit o nou texts coneguts escrits en català que són més antics. El més vell que es coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres.

    Per llegir l’article complet

    Article complet

  • De sant Just i Pastor a la Rambla, passant pel Call

    El Miquel proposa data per continuar els itineraris: el dia 9

    Segons la previsió meteorològica, sembla que diumenge vinent, 9, pot ser un dia ben assolellat. Si us animeu, podem fer la continuació de la passejada pel Barri Gòtic.

     Quedarem el diumenge 9 a ¾ de 10 davant de l’estació de Molins per anar amb tren fins a la Plaça Catalunya i caminarem pels carrers visitant Sant Just i Pastor, la plaça Sant Jaume, el Call Jueu, fins a la Rambla.

     Els que hi estigueu interessats, envieu un correu amb el telèfon i el numero d’assistents a:  miquel.hermoso@gmail.com o bé un whatsapp. Per a qualsevol aclariment podeu trucar-me al 609 337 068.

    Article complet

  • El verb

    el verbHa arribat l’hora de fixar-nos en els verbs. En les llengües romàniques, els verbs són força complexos, però com que són elements imprescindibles per a la comunicació, ens hi hem de posar immediatament!.

     Oi que a cada frase que diem hi ha un verb? Oi que no parem d’encadenar frases del matí al vespre? Doncs si som capaços de fer anar els verbs durant tot el dia, no deuen ser tan difícils…

     Segurament us anirà bé tenir a mà recursos fàcils per treballar amb els verbs. Us en presento dos: un llibre i un web. Recórrer-hi us anirà bé per resoldre qualsevol dubte en qualsevol forma verbal que hagueu de consultar:

    .

     Els verbs catalans conjugats. Joan Baptista Xuriguera. Editorial Claret. Col·lecció Pompeu Fabra 6. Aquest manual és un clàssic que moltes generacions d’aprenents hem tingut com a manual de capçalera!

     

    El portal verbs catalans.com. Aquest portal permet veure la conjugació de més de 10.000 verbs  amb variants lingüístiques, accepcions i usos preposicionals; permet fer les entrades en qualsevol forma verbal; presenta  sinònims, antònims i altres expressions afins al verb conjugat. Des de  la casella «Practiqueu» es poden  assajar les flexions posant l’infinitiu que vulguem.

    Una ajudeta

    A la pàgina de morfologia i sintaxi pots consultar altres qüestions de morfologia verbal.

    Article complet

  • Carnestoltes

    carnestoltesEl  Carnaval  és una  de  les festes més populars arreu del món. Cronològicament  precedeix l’austeritat i la penitència de la quaresma.

    Comença el Dijous Gras i acaba amb l’enterrament de la sardina o també, com a molts pobles dels Pirineus, amb la crema o  enterrament   del  Carnestoltes, el dimarts de carnaval. El dia següent és Dimecres de Cendra, primer dia de quaresma (falten quaranta dies per Pasqua).

    El Carnaval ja el celebraven egipcis, jueus, grecs… Així podem entendre les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l’activitat sexual. També se’l relaciona amb les celebracions paganes   d’alegria per l’arribada de la primavera i les disfresses, que simbolitzen el  canvi  que  realitza  la  natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd els elements màgics i és en l’edat   mitjana  i en especial a  Itàlia, on pren una dimensió festiva, luxuriosa i de permissivitat.

    El   carnestoltes, com solem anomenar-lo en les nostres terres,  prengué personalitat  pròpia.   Era   un   senyor   molt   desenfrenat,  a qui  agradaven molt les dones, la broma i  que manava mentre durava la festa. Però la gent,  cansada de veure’l fer malifetes, l’apressava, el passejava pel poble i era conduït a un jutjat popular, on era condemnat a morir penjat i, perquè fins i tot l’esperit desaparegués del poble, el cremaven i així tornava la pau a les cases. En alguns pobles el Carnestoltes deixava escrit abans  de morir, un testament,  on  es  reia de  les  malifetes realitzades i d’alguns dels habitants del poble.

    Aquest personatge es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i
    un   nas   llarg,  es penjava  a la vista de tothom  i  després   es   passejava  pel  poble,  fins  ser  jutjat i ajusticiat.

    El Carnaval representa, doncs, una llicència controlada de la rutina diària i  la quotidianitat:   dies de ballar, cantar, empaitar les dones, fer bromes, menjar molta carn -origen dels actuals ranxos- bones fartanades per poder suportar l’exigència  del  dejuni quaresmal.

    Com  que  abans  no  ni havia  recursos per comprar màscares, el jovent s’emmascarava la cara amb cendra i quan veien alguna persona que no anava disfressada la perseguien amb una escombra i li  tiraven serradures  i  cendra  perquè  quedés  disfressat. Si trobaven algú treballant el lligaven de mans i li posaven una multa; normalment tot s’arreglava amb algun trago de vi o alguna cosa de menjar. Han estat diversos els períodes on s’ha prohibit el  Carnestoltes. Felip V, el va abolir,  amb el pretext que màscares i disfresses donaven anonimat a venjances. Carles III n’aixecà la prohibició, i el 1773 es prohibeix de nou l’ús de capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí el Carnaval arreu del país, essent permès exclusivament per als infants. (Text de Toni Alet, XTEC)

    Article complet

  • Els quantitatius

    QuantitatiusEn parlar dels quantificadors, vèiem que en alguns casos la parla col·loquial i l’estàndard no acabaven de coincidir: hi ha “forces” persones a la plaça, no hi haurà “prous” cadires…

    També hi ha alguna confusió entre gens, res i cap…

    Si voleu, a la pàgina de morfologia i sintaxi ho podreu practicar.

    Article complet

  • Segona visita guiada a Barcino

    MiquelEn Miquel proposa una data per a la segona visita guiada a Barcelona: el dissabte, 15 de febrer. Serà una visita repetida, adreçada a aquells qui no vau assistir a la primera i vau dir que us hauria agradat anar-hi.

    El Miquel mateix us ho explica:

    El dissabte 15 de febrer quedarem a la estació de Molins a ¾ de 10 per anar amb tren a plaça de Catalunya, passejarem fins la una, amb la previsió de arribar a Molins a les dues. No esta previst fer parades per prendre cafè ni esmorzar.

     Els que hi estigueu interessats, feu-me arribar un correu a : miquel.hermoso@gmail.com amb el telèfon (per si hi ha cap incidència) i el nombre d’assistents. Per a qualsevol aclariment truqueu-me al 609337068

     Per necessitats de mobilitat el grup no pot ser mes gran de 12 persones. Si cal, posteriorment podríem fer un altra sortida.

     Si a alguns us va millor fer la sortida un diumenge, en podem parlar i mirar de trobar una data que vagi bé.

    IMG-20140220-WA0002

    IMG-20140220-WA0001

    Article complet