Entrades amb l'etiqueta ‘antologia,’

  • Joana Raspall ha mort

     

    Marxaré sola;
    deixeu-me que ara sigui
    tant amb vosaltres.
    Tindré temps d’enyorar-vos;
    l’eternitat és llarga.

    .

    Joana Raspall
    Del llibre Instants (2009)

    .

    Joana Raspall ha mort avui a casa seva, a Sant Feliu de Llobregat. Acabava de fer 100 anys, i just dimecres passat es va celebrar l’acte de cloenda de l’Any Joana Raspall a Sant Feliu de Llobregat, la seva localitat de residència, amb la presència de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.

    Raspall va ser escriptora, lexicòloga i bibliotecària, encara que serà recordada pels seus poemes i per la seva fervent vocació a no perdre i a recuperar la llengua catalana durant el franquisme i la postguerra.

    Gràcies a la seva feina de bibliotecària durant la guerra civil, Raspall va contribuir a salvar molts exemplars de llibres catalans de la seva destrucció. Després de la guerra va donar classes de català a casa seva.

    Raspall és sobretot coneguda per la seva obra poètica infantil, encara que també va escriure per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes o novel·les. Va ser medalla d’or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat l’any 1993 i el 2008 se li va posar el seu nom a un carrer a la ciutat. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al treball President Macià.

    La família ha convidat a totes les aules de totes les escoles de Catalunya a recordar Joana Raspall llegint un dels seus poemes.

     

    Article complet

  • Miquel Martí i Pol, 10 anys

    Miquel Martí i Pol, el poeta actual més llegit, ens va deixar el dia 11 de novembre del 2003 -avui fa 10 anys- endut per l’esclerosi múltiple que l’afectava. Tenia 64 anys.

    L’obra de Martí i Pol no es pot deslligar de la realitat i de la gent, ‘la seva gent’, de Roda de Ter, la seva vila natal. De condició obrera, va treballar a la fàbrica tèxtil la Blava dels catorze anys als quaranta-tres, fins que la malaltia no l’en féu sortir. La dura vida dels treballadors, les seves  ànsies i preocupacions, el treball esforçat i anònim de les dones, la vida de la gent gran…, tot plegat ha configurat una obra socialment compromesa, com apareix ben clarament a ‘El poble’ (1966) i a ‘La fàbrica’ (1972).

    Però el realisme social de Martí i Pol, el seu compromís amb els més desvalguts, conviu en la seva obra poètica amb una constant reflexió sobre valors universals com l’amor, la mort i el destí. Això és especialment visible els primers anys setanta, quan se li manifesta l’esclerosi múltiple, que li va impedir de moure’s i de parlar amb normalitat per sempre més.

    Martí i Pol tracta tots aquests valors en un llenguatge senzill, directe, pròxim i tendre, fet que explica el gran nombre de lectors, de tota edat i condició, que s’han identificat amb la seva poesia.

    Antologia

     

    (Extret de Vilaweb. Diari de l’escola)

    Article complet