RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

14 comentaris

  1. Raquel Abellón

    22 Mar 13
    15:07 #

    El consum col•laboratiu

    Amb referència a l’article de la Vanguardia en el qual s’esposen diversos grups de consum dintre de la tendència a compartir, el què més em crida l’atenció i el què més utilitzaria és el intercanvi de llibres. Tot i que reconec que m’encanta col•leccionar-los i omplir les meves prestatgeries. Un llibre és un bé cultural a l’abast de tothom i pot ser una bona escusa per crear cohesió social.

    A més, és ben cert que alguns d’ells no els tornarem a obrir mai més. Per tant si algú es beneficia d’aquests llibres condemnats al oblit, és un bon recurs per donar-los sortida.

    Així mateix, donem nova vida els llibres i es fomenta la lectura, també el cost que suposa la compra de llibres en temps de crisis com el que vivim ara si utilitzem aquest recurs veiem com el cost es redueix a cost “0” el que ens permet continuar gaudint de la lectura.

    A causa de la utilització d’aquest recurs evitem la compra compulsiva i ens permet estalviar diners. No hem d’oblidar les xarxes socials que gràcies a elles ens permeten fer més àgil tot aquest tipus de intercanvis.

    Així doncs, el consum col•laboratiu és un benefici per tots els amants dels llibres i pel conjunt de la societat.

    Per concloure,hem de tenir consciència del que no hem fet bé fins ara i veure a totes aquestes noves propostes de consum com a model d’una nova economia i ens han de servir per adonar-nos que consumir ho hem de fer de manera controlada.

    Respondre

  2. Rebeca

    24 Mar 13
    23:57 #

    ECONOMIA DE COL.LABORACIÓ

    El principal benefici del Consum Col·laboratiu és que estalvies diners i els altres també. Si es comparteix la propietat d’un article, només es paga per la propietat durant un període determinat o simplement es fa un intercanvi amb un altre objecte.

    Hi ha un estudi que comenta que la gent amb menys poder adquisitiu sembla més disposada a compartir que no la gent de rendes més altes.

    L’arribada de les xarxes socials ha fet possible que compartir la propietat d’articles sigui més senzill i pràctic. Aquells que comparteixen i ofereixen per Internet és més probable que s’animin amb el Consum Col·laboratiu. Les xarxes socials proporcionen un entorn de confiança, factor clau per al desenvolupament de projectes.

    Permetre a les persones guanyar diners pot ser una de les claus per fer créixer les comunitats d’intercanvi i lloguer.

    Respondre

  3. Ferran Gustà

    25 Mar 13
    14:32 #

    CONSUM COL•LABORATIU:

    Degut en gran part a la “crisi” econòmica ja no sol a nivell d’estat sinó a nivell mundial, s’han anat creant noves idees per tal de poder “sobreviure”.
    Un tema que s’està posant de moda és el benefici de compartir entre tots per tal que tothom pugui treure profit.

    Aquest benefici consisteix en col•laborar entre tots per abaratir costos, que no és altra cosa que el intercanvi de coses o material que per uns és necessari i per d’altres no i al inrevés. Aquest nou benefici va dirigit a totes aquelles persones de ment oberta i amb ànims de poder crear una societat millor.

    Com a exemples clars del consum col•laboratiu trobem, el fet de compartir un mateix vehicle entre dues o més persones que per anar a la feina fan sempre el mateix recorregut; llogar el domicili per un baix cost a canvi que et facin reformes; compartir un mateix hort per abaratir les costes de mantenir-ho, o per exemple intercanviar llibres que pot ser a casa d’un fan nosa i a canvi agafés aquell et sortiria ben car si l’haguessis de comprar.

    Per tant creix un nou tipus de consum del qual tothom pot treure’n profit.

    Respondre

  4. Marta Estadella

    26 Mar 13
    17:09 #

    COMPARTIR: SOLIDARITAT COL·LECTIVA

    Degut al problema que ens ve ocupant l’actualitat des de fa alguns anys enrere, la “crisi”, per fi comencem a posar en pràctica el mot “compartir”.

    Hem de deixar l’ús d’allò individual i d’allò exclusiu. D’això en podríem dir economia tradicional; aquella que només pensa en adquirir, posseir i competir.
    Per aquest motiu, en aquests temps tan difícils en els quals ens hem d’ajudar els uns als altres, entra en joc l’economia compartida. Amb aquesta, podrem promoure la solidaritat entre les persones que necessitin algun tipus d’ajuda. Per exemple: reutilització de regals, compartir habitatges, cotxes, …

    Fent referència a la solidaritat, hem de puntualitzar que les xarxes socials juguen un paper molt important en aquest tipus d’economia. Aquestes, permeten crear un espai de confiança per oferir, intercanviar i promoure iniciatives per fer la vida molt més fàcil.

    Hi ha alternatives molt útils que s’estan duent a terme ja un temps, per exemple: els grups de consum, roba de segona mà, lloguer d’habitatges a canvi d’una rehabilitació de la mateixa, utilitzar el mateix cotxe per a fer desplaçaments,etc.

    Tot allò que sigui compartit sempre ens proporcionarà una vida més plena i enriquidora.

    Respondre

  5. Manoli Carmona

    09 Apr 13
    20:07 #

    COMPARTIR: CLAU PER A LA SOSTENIBILITAT

    Vivim en una societat en què tot el que ens envolta es mou pel consum: des del moment en què ens llevem al matí fins a l’hora d’anar a dormir, ens passem el dia consumint, d’una manera o altra, sense adonar-nos que moltes de les coses que fem o comprem ens les podríem estalviar. A continuació, exposaré algunes de les mesures que crec que es poden prendre per a evitar que el consumisme acabi amb la nostra societat “de benestar”:

    Si volem que el nostre ecosistema, que els nostres béns naturals perdurin, hem d’aprendre a estalviar, ja no en diners, sinó en malbaratament de béns i matèries: les que, per sort, tenim sempre a mà, però que no valorem gens ni mica (l’aigua, la llum, el gas, el telèfon…) i les que acumulem sense solta ni volta (roba, sabates, llibres, CD’s…)

    Podem viure igual de bé sense tantes despeses ni tanta acumulació d’objectes. Doncs aprenguem a compartir, a utilitzar els productes sense tenir la necessitat de quedar-nos-els per sempre. Quantes vegades guardem coses “per si de cas” i després no les utilitzem mai més? Pensem que podem ampliar la vida útil d’un producte compartint-lo amb altra gent, i no només això, intercanviant-lo, perquè una altra persona pot tenir també alguna cosa que ja no utilitzi i a nosaltres ens faci falta. Això tampoc vol dir que hàgim de compartir totes les nostres possessions; evidentment, hi haurà coses d’una gran vàlua personal per a nosaltres de les quals no ens voldrem desprendre mai.

    Una de les eines més importants avui en dia per a compartir i intercanviar és Internet, que amb la seva proliferació de pàgines, ens permet contactar amb persones sense necessitat de conèixer-les prèviament. Això sí, hem d’assegurar-nos que les pàgines on desem la nostra informació siguin ‘de confiança’, que utilitzin els filtres adequats per a evitar-ne un mal ús. No obstant, els mateixos formularis de satisfacció o les referències donades per altres usuaris ja ens donen una pista de en qui podem confiar o de si els serveis d’intercanvi d’una determinada adreça valen o no la pena.

    En conclusió, deixem de pensar en singular i apuntem-nos a la generositat. Treballem per a aconseguir un futur més sostenible per a tothom. Estalviem, compartim, no malgastem, no acumulem… Segur que d’aquesta manera podrem arribar a sentir-nos més lliures i satisfets amb el que ens envolta.

    Manoli Carmona

    Respondre

  6. Pilar

    10 Apr 13
    23:54 #

    Compartir ho fem per solidaritat, interès o necessitat?

    Els temps difícils provoquen l’aparició o ressorgiment d’altres tipus d’economia. Segons l’article de la Vanguardia “El beneficio de compartir”, ha aparegut una alternativa al consumisme actual que pateix la nostra societat anomenada consum col·laboratiu.

    És cert que la societat on vivim és consumista, i dóna més valor al fet de tenir un objecte que no pas a l’ús d’aquest. Cada cop tenim mòbils, cotxes, etc. més moderns. Malgrat això, al poc temps els canviem degut a què comprem el mòdel “x” i al poc temps ja han tret el mòdel “x.2”, quedant així obsolet l’article comprat inicialment.

    Aquest ritme de consum no es pot mantenir en els temps que corren. Els temps de crisis fan que la gent busqui noves alternatives d’obtenir o estalviar-se diners, modificant així prioritats. Un exemple clar és el compartir cotxe. Fins fa poc podiem veure un nombre de treballadors d’una mateixa empressa anar cadascú amb el seu vehicle. Ara mateix podem veure grups de treballadors que fan el mateix recorregut compartint cotxe i fer de més i de menys per coincidir en horari.

    El consum col·laboratiu sorgeix en part per la crisis. Potser no és la seva base, però si que és un precursor. Com tot, aquest tipus de mercat té els seus ventatges i els seus inconvenients.

    Per una banda la gent estalvia diners, no consumeix innecessàriament, i es treu més profit dels recursos.

    Per altra banda té les seves repercussions. Per exemple, si tots compartim cotxe, no serà necessari que tots en tinguem un. Per tant les vendes d’aquests baixaran i juntament amb aquestes els beneficis de les empresses. Això provocarà acomiadamentsi reduccions de plantilla. Així mateix es veuran afectades benzineres, assegurances, etc.

    Un altre aspecte que convé destacar d’aquest sistema econòmic és la importància que té la confiança. Cal dir que internet juga un paper molt important en aquest mòdel de mercat. I remarcar que cada individu implicat en una transacció comercial d’aquest tipus, ha de refiar-se del seu soci, malgrat tenir tan sols la informació facilitada pel seu pèrfil virtual.

    A més a més, dir que els sistema col·laboratiu ja existia antigament, amb la diferència, que la gent feia intercanvis amb persones conegudes o familiars d’aquestes. L’única novetat o aportació que ha incorporat internet és l’ampliació del mercat, i que en comptes de tenir referències de la persona amb qui negocies per boca d’algun conegut, et fas una idea mitjançant els sistemes de reputació.

    En conclusió, penso que el mòdel col·laboratiu no és del tot valorable, donat que s’observa a petita escala. A més ve imposat per altres necesitats, el què em fa pensar que no és tan altruista com es presenta en l’article. Finalment dir que considero com millor opció una barreja de tots dos sistemes.

    Pilar Garcia

    Respondre

  7. Alina

    11 Apr 13
    21:56 #

    COMPARTIR I INTERCANVIAR: UNA MODA PASSATGERA?

    Des de fa un temps proliferen iniciatives que ens conviden a consumir d’una manera diferent. Compartir cotxe, intercanviar casa per vacances o treballar un hort col•lectivament són algunes de les propostes que poblen Internet i que ens recorden que un altre tipus d’economia es possible.

    Internet és una gran xarxa de comunicació així que no és d’estranyar que aquells que busquen una alternativa a l’economia predominant aprofitin els avantatges que dóna. I dic economia predominant, i no tradicional, perquè la col•lectivització, l’intercanvi i els treballs comunals ja existien molt abans de la crisi, i d’Internet; són la vertadera economia tradicional. Ara la redescobrim i modernitzem amb les noves tecnologies.

    Tothom ha realitzat alguna pràctica d’economia compartida: roba heretada, mobiliari de nadó que es dóna, llibres de text que es passen, germans que compren un videojoc…; estan les botigues de segona mà, llibreries de vell, els encants… Però si volem trobar exemples a major escala haurem de sortir de la cultura capitalista: els pobles comunals horticultors de l’Amazònia, els anells kula de Nova Guinea… Qualsevol llibre d’antropologia social n’és ple. I les pràctiques que s’hauran perdut!

    Per tant, no hem inventat res. Només aprofitem els avantatges que el 2.0 aporta. Col•lectius, botigues físiques i on line, empreses i particulars poden donar-se a conèixer millor, presentar les seves propostes o buscar allò que necessiten amb més facilitat i a major escala.

    Una exemple serien els llibres. Ja no només en els deixem i els donem a la biblioteca, ara hi ha el bookcrossing. Biblioteques i centres culturals tenen punts on poder intercanviar llibres, a més d’haver-se creat multitud de pàgines web que s’hi dediquen.

    Pot ser ens hauríem de preguntar quan durarà aquesta fal•lera per al consum responsable. Si bé és cert que hi ha persones que ho fan per convicció, també hi ha que ho fa per necessitat. Fins i tot n’hi ha que en alguns casos troben una moda a seguir. Així que quan passi la crisi, quants seguiran i quants tornaran al consumisme? Perquè, recordem, aquesta no és l’única crisi que s’ha patit però una vegada passades s’ha tornat al consumisme. Estem en el canvi de mentalitat definitiu o tornarem a recaure?

    Tenim una cultura del consum que ens obliga a consumir, però nosaltres l’hem creat així. Si en volem sortir haurem de canviar hàbits i interessos. Però… serem capaços?

    Respondre

  8. Marc Sau

    14 Apr 13
    12:37 #

    CONSUM COL·LABORATIU:

    El consum col·laboratiu ha de ser vist com una filosofia que proposa en comptes d’acumular béns, compartir-los.
    L’intercanvi de favors no està gaire integrat en el dia a dia de la nostra societat, però en aquest període de situació de crisis actual pot ser una eina molt interessant, ja que no hi ha un intercanvi de diners sinó que es un intercanvi de recursos humans (un favor per un altre). Això, suposa un gran estalvi per les nostres butxaques.
    Aquesta idea no ha de ser vista a curt termini, ja que és una idea cultural i econòmica que ha de reinventar no només el que consumim, sinó també la forma en que consumim.
    S’ha d’aprofitar internet per crear un mercat infinit d’intercanvi de serveis entre les persones, sigui el que sigui. Perquè potser una cosa que ja no és aprofitada per mi, pot ser aprofitada per algú altre, i al l’inrevés, una cosa que aquella persona ja no fa servir pot ser utilitzada per mi (és el que s’anomena una coincidència de desitjos).
    Per tant, veient que el consum col·laboratiu és una eina tant important, més encara avui en el context de crisi actual en que vivim, l’hem de tenir en consideració per anar fent conscienciació social de la importància que té aquest element. És en aquest moment, quan la gent canviï la seva mentalitat de veure el valor de compartir, quan es podrà aprofitar totalment.

    Respondre

  9. Benet

    14 Apr 13
    17:20 #

    El desenvolupament de l’economia compartida

    En la nostra economia de consum s’han de canviar les formes d’accedir a bens de consum i una d’aquestes formes por ser accedir a aquests bens d’una forma col•laborativa. Alguns exemples de col•laboració podrien ser compartir casa, compartir cotxe,accedir a microcrèdits.
    Aquest intercanvi d’objectes personals ens pot ajudar a ressorgir d’aquest moment de crisis. Compartint es guanya econòmicament i social, suposa un canvi de paradigma, passem de la cultura de la possessió a la cultura del compartir. El compartir ens fa més feliços, demostrem la confiança en l’altre i es pot arribar a establir relacions de confiança i grans llaços de relacions entre les persones que intervinguin en aquest intercanvis.
    Les xarxes socials poden ajudar força a desenvolupar aquests tipus d’intercanvi i un gran lloc per poder explicar l’experiència dels diferents ciutadans que intercanvien coses. Si bé , és ben cert, que la confiança mútua ha d’actuar com a reguladora del desenvolupament del mercat compartit. Les eines que ens ofereix internet ajuden a posar en contacte persones amb interessos comuns i d’aquesta forma anant estenent aquest mercat per tot arreu.
    S’ha de vigilar per a que el sistema capitalista de consum en el que vivim, no participi de forma directa o indirecta en el repartiment d’un nou pastís econòmic.
    Aquest consum serà possible amb la col•laboració de les persones i amb la seva bona voluntat, no pas amb la finalitat de fer-se ric. Servirà per canviar la forma de consumir, transformant el consum en més responsable

    Respondre

  10. Núria González

    14 Apr 13
    23:47 #

    EL CONSUM COL·LABORATIU

    Quan un sistema econòmic no té resultats beneficiosos per a la majoria dels ciutadans s’obren altres vies i alternatives per tal de contrarestar les errades que el propi sistema genera.
    En aquest cas que ens ocupa vull parlar d’una alternativa a la societat del consum en la qual estem educats.

    Un article de La Vanguardia ens parla del benefici de compartir, més concretament del consum col·laboratiu.
    La societat de consum viu sota els patrons d’adquirir, competir i posseir; el ciutadà és un simple consumidor desarmat davant la caducitat prematura dels objectes , tal com diu Albert Cañigueral, creador de consumocolaborativo.com. La situació de crisi econòmica actual ha forçat a buscar altres formes de consum, com el consum col·laboratiu on els patrons són compartir i col·laborar i on la persona pot accedir i gaudir de l’ús dels productes. En aquest segle XXI han sorgit noves pràctiques com l’intercanvi, recolzades per la crisi.

    Els beneficis del consum col·laboratiu són molts i trascendentals.
    A nivell individual, a més d’estalviar, al compartir béns podem ser més feliços ja que, segons Joana Conill, investigadora d’economies alternatives de la UOC, la major part de les necessitats humanes tenen relació amb els aspectes emocionals, d’identitat o de reconeixement que pertanyen a l’esfera de la relació amb els demés. Una altra prova la demostra Paul Zak, especialista en neuroeconomia en la Claremont Graduate University, que refereix que en situacions de relació amb la comunitat es segrega oxitocina, la hormona del benestar.
    La piràmide de Maslow és una teoria psicològica on apareix una jerarquia de necessitats humanes i defensa que conforme es satisfan necessitats més bàsiques, com les fisiològiques i de seguretat, les persones desenvolupen necessitats i desitjos més elevats com les d’estima, reconeixement i autorealització.

    Cal destacar un altre benefici pel nostre planeta pel fet de comportar menys malbaratament de materials i generació de residus. Obre la porta al consum racional de recursos i al desenvolupament durader.

    Les xarxes socials i l’internet han estat i són un mitjà primordial per al desenvolupament d’iniciatives solidàries, ja que permeten processos que sense ells serien més feixucs, donant més confiança als usuaris. Tot i que tampoc podem ser completament confiats donat que a internet també existeixen falses pràctiques. Abans de confiar en una pàgina és aconsellable llegir l’apartat d’opinions i consultar la validesa de la pàgina a un cercador per adquirir més informació de l’empresa o entitat.

    En definitiva, hem de ser optimistes i treure la part bona d’aquesta recessió econòmica que ens toca viure, el sorgiment d’altres alternatives de consum que progressivament hem d’interioritzar i animar-nos a practicar.

    Respondre

  11. Raquel Abellón

    15 Apr 13
    11:55 #

    Afegeixo al meu text els 3 comentaris en contra fets pel meu company , i així queda la versió final :

    El consum col•laboratiu

    Amb referència a l’article de la Vanguardia en el qual s’esposen diversos grups de consum dintre de la tendència a compartir, el què més em crida l’atenció i el què més utilitzaria és el intercanvi de llibres. Tot i que reconec que m’encanta col•leccionar-los i omplir les meves prestatgeries. Un llibre és un bé cultural a l’abast de tothom i pot ser una bona escusa per crear cohesió social.

    A més, és ben cert que alguns d’ells no els tornarem a obrir mai més. Per tant si algú es beneficia d’aquests llibres condemnats al oblit, és un bon recurs per donar-los sortida.

    Així mateix, donem nova vida els llibres i es fomenta la lectura, també el cost que suposa la compra de llibres en temps de crisis com el que vivim ara si utilitzem aquest recurs veiem com el cost es redueix a cost “0” el que ens permet continuar gaudint de la lectura i per això el consum col•laboratiu és fruit d’una necessitat sinó no es faria.

    A causa de la utilització d’aquest recurs evitem la compra compulsiva i ens permet estalviar diners. No hem d’oblidar les xarxes socials que gràcies a elles ens permeten fer més àgil tot aquest tipus de intercanvis, tothom hauria d’adaptar-s’hi a la mateixa manera de compartir, és a dir, sense diferencies

    Una cosa és compartir i l’altra és la diferencia que fa la gent entre aquest fet o aprofitar-se. Així doncs, el consum col•laboratiu és un benefici per tots els amants dels llibres i pel conjunt de la societat.

    Per concloure,hem de tenir consciència del què no hem fet bé fins ara i veure a totes aquestes noves propostes de consum com a model d’una nova economia i ens han de servir per adonar-nos que consumir ho hem de fer de manera controlada.

    Respondre

  12. Vanessa

    15 Apr 13
    22:46 #

    LA NECESSITAT DE COMPARTIR

    L’home, en tant que animal social, té la necessitat intrínseca de relacionar-se amb altres individus. És aquesta premissa en la qual em basaré per justificar l’èxit del consum col·laboratiu.

    Segons afirmà Abraham Maslow en la seva “Teoria sobre la motivació humana”, les necessitats de les persones es poden visualitzar en forma de piràmide: a la base trobem les de supervivència i a mesura que ascendim apareixen les de reconeixement i pertinença a la societat. En aquest sentit, l’home ha evolucionat gràcies a la cooperació amb els altres, sense perdre de vista l’obtenció d’un benefici individual, ja sigui material o emocional.

    En relació a l’adquisició de béns i serveis, el model capitalista de consum exacerbat de les darreres dècades ha donat escac a l’equilibri del sistema natural i, més evidenciat en els últims anys, també al social. La constatació d’aquesta fallida del sistema socioeconòmic ha fet ressorgir formes col•lectives per resoldre les nostres necessitats. No es tracta de cap nou invent, sinó del triomf del sentit comú. La novetat resideix en què internet i les xarxes socials n’han catalitzat el procés d’aparició.

    Hi ha molts exemples de consum col•laboratiu, però en posaré dos que il·lustren els seus fonaments de forma generalitzada. Si volguéssim un got de llet, ens compraríem una vaca? No! Aleshores, perquè ens comprem un cotxe per desplaçar-nos? Per la llibertat que suposa poder fer-lo servir quan vulguem, respondrem molts. Mirem el segon exemple: quants forats a la paret fa una família a la llar? Un trepant funciona durant 12 minuts al llarg de la seva vida útil i, tanmateix, tothom en té un a casa. Si només volem el forat, per què hem de tenir l’aparell? Compartir-ho amb el veïnat podria ser una solució sense sacrificar la nostra llibertat.

    Val a dir que qualsevol forma de funcionament cooperativa requereix d’unes normes i d’una renúncia a certs privilegis individuals. Per tant, no es poden generar diferències entre els membres que formen part d’un mateix projecte. La igualtat és un valor que es fomenta amb el consum col·laboratiu.

    Una de les característiques que han motivat l’ús de les noves tecnologies en el consum col·laboratiu és la confiança. L’opinió de centenars de persones sobre l’efectivitat d’un servei, aquí i ara, valida el sistema. La creació de lligams entre les persones legitima el funcionament. La resolució d’una necessitat amb la col•laboració d’un altre, genera felicitat.

    L’única manera de comprovar-ho, és provar-ho.

    Vanessa Bastida

    Gavà, 15 d’abril de 2013

    Respondre

  13. Toni

    17 Apr 13
    12:43 #

    UNA NOVA FORMA DE CONSUM: COMPARTIR

    La nostra societat actual consumeix d’acord amb dos paradigmes diferents: per una banda, la necessitat, segurament inherent a la condició humana, de posseir, competir i adquirir; i per l’altra, el desig de compartir, intercanviar o col·laborar. Els individus ja no obtenen plena satisfacció únicament en la possessió o en el gaudi personal dels béns i productes. Han pogut constatar que aquesta societat consumista i capitalista no té límits en la creació de noves necessitats consumistes i això condueix probablement a la frustració d’un individu que no arriba mai a aconseguir els seus objectius o millor dit els objectius que li marca aquesta societat.

    Sembla evident que el consum i la possessió no pot ser de cap de les maneres la única via per accedir a la felicitat, la propietat ja no és la forma perfecta a la que tots havíem d’arribar en algun moment de la nostra vida. Així, apareixen nous camins alternatius al consumisme tradicional basats en l’intercanvi i la col·laboració entre els membres de la societat. Ha nascut una nova perspectiva o forma de consum: hem passat de la possessió del producte al gaudi de l’ús del producte.

    Aquest intercanvi i col·laboració ha fet emergir amb força una nova concepció del consum, alimentat en aquest cas per la forta recessió econòmica mundial actual. No hi ha dubte que ha suposat un important rellançament de l’activitat econòmica (intercanvi de cases, mobilitat compartida, crowdfunding, etc) amb un important estalvi pel consumidor i, en darrera instància, ha ajudat a millorar els aspectes emocionals i el reconeixement social de l’individu. Però, a la vegada, també té nombrosos inconvenients en tractar-se d’una forma econòmica excessivament depenent de la confiança entre les parts i d’internet i de les xarxes socials, per tot el qual difícilment podrà ser extrapolat com a model econòmic de forma generalitzada.

    En definitiva, aquesta nova forma de consumir pot ajudar a trencar amb la tirania dels mercats econòmics actuals però no hem d’oblidar que és un model que per les serves pròpies característiques té unes repercussions molt limitades en el mercat. Això vol dir que estem davant de dos models econòmics complementaris que necessàriament hauran de conviure entre ells.

    Toni Velasco

    Respondre

  14. Núria Teixidó

    14 May 13
    18:30 #

    LA INICIATIVA PERFECTA PER UNA COMPRA SALUDABLE I RESPONSABLE: UNA COOPERATIVA DE CONSUM LOCAL DE PRODUCTES ALIMENTARIS.

    Fins fa poc temps, quan anava a comprar la fruita i la verdura intentava sempre triar els productes nacionals i de temporada. Evitava per exemple comprar cireres al gener que havien viatjat 12000 km des del seu lloc d’origen.A més, conscient de la ingent quantitat de substàncies químiques que es fan servir en la indústria agrícola per preservar i conservar els aliments, i de les conseqüències que aquestes tenen sobre la salut humana, sempre que m’ho podia permetre econòmicament, triava els aliments provinents del cultiu ecològic.De la mateixa manera, si les circumstàncies m’ho permetien adquiria aquests productes directament dels seus productors, es a dir, pagesos que tenen botiga o paradeta pròpia.Una altra de les meves exigències de compra està relacionada amb el cicle de vida dels productes i concretament en la generació de residus que deriven del seu transport i preservació, però sobretot de la imatge que es vol donar al consumidor. Em nego a comprar quatre pomes presentades en safates de poliestirè i embolcallades amb més plàstic.
    Doncs vet aquí que he trobat la manera perfecta d’omplir el rebost sent fidel als meus criteris i sense haver de fer una gimcana per diferents botigues: participar en una cooperativa de consum local de productes alimentaris.
    Es tracta d’un grup de consum ecològic, saludable i responsable, autogestionat i format per un grup de persones compromeses. Obtenen els aliments directament dels productors de la zona, estalviant-se els intermediaris i afavorint l’economia local. Els seus proveïdors es comprometen a no fer servir pesticides, herbicides ni fertilitzants artificials.
    Els membres de la cooperativa a canvi d’una petita quota mensual i la participació activa en les tasques de funcionament del grup (recollir comandes, repartir els aliments, etc.) tenen accés a productes de temporada d’elevada qualitat, ecològics, saludables i a bon preu. A més contribueixen a l’economia local i la sostenibilitat del territori.
    La participació en aquesta iniciativa òbviament comporta una col·laboració i implicació imprescindibles pel bon funcionament de l’organització, però és un preu petit el que s’ha de pagar per tots els beneficis que se n’obtenen. Hom pot sentir-se orgullós de pertànyer a un col·lectiu amb un objectiu comú, una alimentació sana i un món millor.

    Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Joan: No a mi també em passa
  • Mateu: Hola, estic fent un treball sobre aquest tema i la en el qüestionari demana perquè Ramon Llull es diu que es...
  • Marcelo: En aquesta unitat he fet les tasques i he assolit el temes que tenia pendents d´altres unitats de cara a...
  • Marcelo: # UNITAT 64 Quin és el marc jurídic del català en el seu domini lingüístic? La constitució espanyola...
  • Marcelo: Tracta d´una narració de Jaume March de la situació amb detall de la seva investidura com a cavaller. El rei...

Núvol d'etiquetes

#dgava12 Anna Codina avaluació inicial categories gramaticals classificació d'enllaços com es descriu una persona com es parla en públic comunitat d'aprenentatge David Álvarez desenvolupar col·lectivament un tema del marc sociolingüístic determinants dubtes del curs fer-se de Twitter Fernando Trujillo funcions sintàctiques genere i nombre del nom i de l'adj. marc jurídic del català Marc sociolingüístic morfologia verbal Patty Smith piular un autoretrat presentacions pronoms de relatiu redacció del text inicial redactar un contracte d'aprenentatge reflexionar sobre el curs repte del curs signes de puntuació signes de puntuació dobles tasca 0.1 tasca 0.2 tasca 0.3 tasca 0.4 tasca 0.5 tasca 0.6 tasques unitat 0 unitat 0 unitat 1 unitat 2 unitat 3 unitat 4 unitat 5 unitat 6 valorar el treball en equip visitar el bloc