De Hans on experience, extreta d’http://www.flickr.com/photos/hans-on-experience/2498995684/
La llengua catalana patí una persecució política ja que hi havia el propòsit per part del règim franquista d’esborrar la cultura catalana:
– l’ensenyament patí una forta càrrega ideològica nacionalcatolicista de caire feixista;
– es prohibiren publicar llibres en català;
– s’imposà en les escasses publicacions catalanes una ortografia prefabriana;
– s’utilitzà una tàctica de dialectalització de la llengua;
– s’imposà el castellà en el cinema, la ràdio i la premsa (Benet)
A nivell institucional, el català desaparegué de tots els organismes públics. Les organitzacions culturals van ser clausurades i es canviaren els noms d’entitats, institucions, etc. Així mateix, la jerarquia eclesiàstica col·laborà amb el nou règim. (Manoli)
Les personalitats més rellevants foren depurades o aniquilades. A més s’imposaren sancions. Com a conseqüència es reduí l’ús del català a l’àmbit familiar i s’arribà a una situació de diglòssia parcial. (Laura)
En termes generals, amb diferents intensitats al llarg d’aquest període dictatorial, el franquisme va imposar una política lingüística que tenia com a finalitat principal la desaparició del català a tots els nivells públics i privats de la societat.Tanmateix, aquest objectiu va topar amb la fermesa i l’enfrontament de la majoria de la població que va saber veure en el català una eina de cohesió i de resistència al règim franquista. (Toni)
Hi va haver una política repressiva del franquisme envers el català i una facilitació del castellà com a llengua expansiva a través de l’escola, dels mitjans de comunicació i de les institucions oficials.
El que ha canviat, durant els anys del franquisme, és la composició social de la població catalana, amb un increment importantíssim del percentatge de castellanoparlants. (Marc)
Cap comentari