De Jordi Ferrer-Beltran, extreta d’http://www.flickr.com/photos/58862631@N03/5812964469
El marc jurídic el marca l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que és la norma institucional bàsica i defineix els drets i deures de la ciutadania, entre d’altres aspectes. (Núria G)
De Mar Coll del Tarré, extreta d’http://www.flickr.com/photos/47010659@N05/5674929005
Una iniciativa , per exemple, per a les administracions públiques seria que aquestes administracions reconeguessin la llengua catalana, la utilitzessin i la incentivessin davant de tercers. (Rebeca)
Plantejar un cas de bilingüisme social no conflictiu (bilingüisme social equilibrat) en què el poder estigués equitativament repartit entre els dos grups. Es tractaria d’un bilingüisme no substitutiu. (Marta)
Una proposta seria, promoure cursos gratuïts a totes les persones que s’incorporin a les places vacants, sense importar si són suplents o personal fixa. Aquests cursos també poden estar impartits per voluntaris que tinguin titulació.
A més d’incentivar d’alguna manera a aquests treballadors a parlar el català. Remarco “incentivar” perquè si fós una impossició la gent seria contraria, en comptes si treuen quelcom a canvi hi hauria més implicació.
Finalment caldria arribar a un consens amb el qual la gent veiés que l’ús del català no és un amenaça pel castellà. (Pilar)
Incentivar al personal que faci ús del català o que estudi nivells superiors de la llengua catalana. Fer cursets pels funcionaris i empreses privades. Campanyes de regals de llibres en català. Crear slogans publicitaris que tothom recordi… (Olga)
De Hans on experience, extreta d’http://www.flickr.com/photos/hans-on-experience/2498995684/
La llengua catalana patí una persecució política ja que hi havia el propòsit per part del règim franquista d’esborrar la cultura catalana:
– l’ensenyament patí una forta càrrega ideològica nacionalcatolicista de caire feixista;
– es prohibiren publicar llibres en català;
– s’imposà en les escasses publicacions catalanes una ortografia prefabriana;
– s’utilitzà una tàctica de dialectalització de la llengua;
– s’imposà el castellà en el cinema, la ràdio i la premsa (Benet)
A nivell institucional, el català desaparegué de tots els organismes públics. Les organitzacions culturals van ser clausurades i es canviaren els noms d’entitats, institucions, etc. Així mateix, la jerarquia eclesiàstica col·laborà amb el nou règim. (Manoli)
Les personalitats més rellevants foren depurades o aniquilades. A més s’imposaren sancions. Com a conseqüència es reduí l’ús del català a l’àmbit familiar i s’arribà a una situació de diglòssia parcial. (Laura)
En termes generals, amb diferents intensitats al llarg d’aquest període dictatorial, el franquisme va imposar una política lingüística que tenia com a finalitat principal la desaparició del català a tots els nivells públics i privats de la societat.Tanmateix, aquest objectiu va topar amb la fermesa i l’enfrontament de la majoria de la població que va saber veure en el català una eina de cohesió i de resistència al règim franquista. (Toni)
Hi va haver una política repressiva del franquisme envers el català i una facilitació del castellà com a llengua expansiva a través de l’escola, dels mitjans de comunicació i de les institucions oficials.
El que ha canviat, durant els anys del franquisme, és la composició social de la població catalana, amb un increment importantíssim del percentatge de castellanoparlants. (Marc)
Extreta d’http://es.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
La figura de Ramon Llull és important ja que és considerat com la figura capital de la llengua catalana i pare de la prosa catalana. (Ferran)
Ramon Llull es pot considerar el creador de la prosa literària en llengua catalana. En la seva obra també es varen recollir els amplíssims coneixements científics i filosòfics que posseïa. (Vanessa)
Amb Ramon Llull, per primera vegada s’escriu en llengua romanç, concretament en català, temàtiques fins aleshores reservades al llatí, com la filosofia, la teologia o la ciència. Això fa que pugui arribar a més públic. (Alina)
La varietat i la complexitat de la seva obra van empènyer Ramon Llull a una constant renovació lèxica, la riquesa i varietat del vocabulari patrimonial present en totes les seves obres. Va introduir al català una gran quantitat de neologismes provinents fonamentalment del llatí. El model lingüístic elaborat per Ramon Llull va significar un salt qualitatiu extraordinari per a la prosa catalana sortida del llatí vulgar. (Raquel)
