• Com a alumnes, què en penseu?

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Com està el món educatiu, no? Escriviu un comentari opinanat des del vostre punt de vista sobre algun aspecte del text que hi esteu d’acord o bé en contra. El text  ha de tenir com a màxim 5 llínies.

    Obtindreu 1 punt si:

    • indiqueu nom i curs
    • justifiqueu la vostra opinió
    • publiqueu el comentari dins el termini establert (fins al 16 d’octubre)

     

  1. Amparo Atencia S2

    02 oct. 11
    18:45 #

    Estic molt d’acord que l’aprenentatge depèn molt del professor i que els continguts han de ser flexible i adaptables als diferents alumnes.
    Quan llegeixo que nosaltres ens limitàvem a escoltat callats durant hores i memoritzar per aprovar i continuar avançant, estic tornant als meus dies de col•legi. Crec que ni abans ni ara és te una bona base per poder assimilar els coneixements, no tenen la “curiositat ni motivació per aprendre” .

    Amparo S2

  2. Ana S1

    03 oct. 11
    18:45 #

    Ana S1
    Jo estic molt d’acord amb el text, ja que jo mateixa estic vivint el procés d’aprenentatge. Quan vaig començar amb el català en línia, això era una experiència pilot, ara funciona molt bé, i realment sense sàpiga- ho, jo he pres molt coneixements.
    Es cert que també, he cercat a d’altres llocs com a llibres de text i enciclopèdies per repassar una mica, sobre tot, a l’hora de l’examen, però crec que escriure tant habitualment en català a sigut un ajut.

    Es per això que crec, que si les classes dels nens/es fossin més actives i no tan passives no hi hauria, tant fracàs escolar.
    Em de recordar que els infants son esponges, i ho agafen tot de seguida, només hem de veure com els menuts, imiten tot dels personatges principals dels dibuixos animats, com ara el Pocoyo, o Dora l’exploradora, si observes quant els nens estan veient un capítol, contesten a les preguntes quels personatges els hi fan, com si fossin els companys o la professora de classe.
    Jo he pogut veure com las meves nebodes ho fan, i com a l’ordinador fan tots els llocs interactius, això si, no li posis una pel•lícula molt llarga per què es cansen al poc.
    Espero haver-me explicat força bé.

  3. Mª Jose

    03 oct. 11
    18:45 #

    Mª JOSE DE MIGUEL – I-I
    Jo també estic d’acord amb el text, crec que és necessari un canvi en el format de l’educació i de la formació.
    Per la meva pròpia experiència, quan et obligaven a estudiar una matèria que impartien a classe de memòria, només ho feies per aprovar l’examen i un cop passat el temps no et recordaves de res. Però vaig tenir l’oportunitat d’estudiar a la UOC (ensenyament virtual), i el format era completament diferent. Les matèries s’estudiaven a base de fer treballs, de buscar informació a internet, de llegir articles … i puc assegurar que a part de més laboriós, també era més divertit i es aprenia molt més.
    Respecte als professors presencials o virtuals, penso que tots dos han de motivar per igual als alumnes, cadascun utilitzant les seves eines disponibles. La seva feina es molt important.

  4. María del Carmen

    03 oct. 11
    18:45 #

    Estic d’acord amb el text, les classes necessiten una intervenció quirúrgica urgentment, per bé de aquestes generacions i les que vindran .
    Necessitem professors que se involucren d’una manera activa en les classes. Que no siguin les pautes establertes, que se atreveixen a jutjar o a millorar els mètodes
    que d’haure’n d’emplear.
    Han d’aconseguir motivar i dinamitzar les classes: sortir dels aules, anar a museus, laboratoris, fer la classe ” in situ “, tractar de captar l’atenció de l’aprenent, utilitzar la tecnologia per descobrir noves eines virtuals que aprofitaran per profunditzar els seus coneixements.
    Segurament no es fàcil ni ràpid però, l’estudiant hauria una actitud bastant més
    receptiva i compromesa amb en el seu aprenentatge.

  5. Milena Novas

    03 oct. 11
    18:45 #

    Milena Novas – I2

    És evident que la Modernitat a quedat enrera i no podem aplicar els mateixos hàbits i quefers a la nostre actualitat. Estem vivint una realitat encara liquida, moment en que estem revisant els antics quefers i buscant nous, que s’ha mol-li’n a la nostra actualitat.

    En qüestió d’Aprenentatge, els sabers, las tècnica, molts dels coneixements els puden trobar en els llibres i Internet. Sent així no te sentit que un professor ens passi aquests coneixements, sinó que en tutoritzi i indiqui on els podem trobar, a més d’animar-nos a fer-ho, i a partir daqui indicar-nos com treballar-los.

  6. Jose Luis Gonzalez Torras

    04 oct. 11
    18:45 #

    Jose luis González Torras – Suficiència 1

    “Nuevos roles”
    A mi em sembla evident que els professors han d’adaptar-se i mes concretament afavorir que els alumnes, ja sigui de manera presencial o virtual, aprenguin a pensar i a decidir per si mateixos, motivant i gestionant tots els recursos al seu abast a la fi d’aconseguir, no títols per superar exàmens, sinó el desig d’aprendre.

  7. Lidia Claverí

    05 oct. 11
    18:45 #

    La conclusió no és tan fàcil ni simple: Aprendre és fonamental i tenir objectius també, però molts d’aquests objectius venen donats per la recerca d’una millora professional, social . L’ésser humà aprèn amb instints bàsics, sempre marcats per tot allò que l’envolta i observa, adquirint informació de les seves pròpies vivències. Així dons tot allò que l’individu adquireix son les que marquen al llarg de la seva vida, els coneixements basics i no depèn sols de la seva intel•ligència, ni tan sols marcats per un professor presencial o no. Moltes vegades ens preguntem que perquè de joves no em aprofitat el temps amb els estudis, dons aquí veien un exemple de com ens marca la societat en el moment d’aprendre. No es tracta del mètode , es tracta del estrés produït per una evolució constant i molt rapida.

  8. Meritxell Ballús S1

    06 oct. 11
    18:45 #

    Vaig ser de la generació en que, com diu l’escrit, ens mesuraven els coneixements dels alumnes a través d’exàmens i ens obligaven a estar callats i escoltar durant hores.
    En cap moment ens van ajudar a raonar res, ni a debatre les coses.
    Allò era així i punt, (Jo sé, tu no saps, jo t’explico)
    Vaig perdre tot el interès per un aprenentatge d’aquesta manera. El vaig i els vaig avorrir.
    Crec que es important, la imaginació o creativitat dins de les aules. Un es sent més viu. Això ens ajudarà a transformar i a millorar la realitat, adaptar-nos amb èxit al mon canviant com en el que vivim.
    El professor hauria de mostrar no demostrar i valorar no jutjar.
    Per sort, els temps van canviant i son pocs, crec, els personatges apàtics dins les aules.
    Llàstima que ningú no ens ensenyès a posar en pràctica aquesta tècnica de crear, potser haurien situacions i moments on tot seria més fàcil i segur que solucionaríem més coses amb més poc temps.

  9. Silvia (S2)

    06 oct. 11
    18:45 #

    Jo crec, que el millor camí per aprendre és entendre, i per això, haurem de passar per diferents obstacles.
    El fet d’estudiar memoritzant, solament, ens pot ajudar en específics temes.
    Per tant, és importantíssim que l’alumne tingui il·lusió
    en aquesta travessa, i sigui conscient de què cometre errors, vol dir la proximitat per l’enteniment.

  10. Montse M.O.(S2)

    07 oct. 11
    18:45 #

    L’educació que jo he conegut consistia a escoltar el professor, aprendre a agafar apunts com més ràpid millor, abreviaves si eres hàbil i si eres més responsbles passaves a net els apunts i feies resums.Memoritzava per passar l’examen i ara no recordo res.
    No ho critico, ni considero que els professors ens hagin de motivar i ser com el de les pel.lícules aquelles”El club de los poetas muertos”.No, només trobo que mancava una assignatura en la nostra educació.La part de creixement personal, les emocions, les relaciones,seriem millor persones, més felices i gastariem menys en fàrmacs.

  11. Mayte Fusté

    09 oct. 11
    18:45 #

    L´altre dia vaig asistir a la reunió de principi de curs del meu fill. Fa primer i encara és petit, però em vaig adonar que la manera de com els hi fan apendre les coses és sobretot participar molt a la classe, treballen els temes fent molts jocs per fer-los pensar i que per ells mateixos vagin intuïn moltes de les respostes. Els fan parlar de temes que els i agrada portan informació del que volen parlar i així els ajuda a expresar-se millor.
    Quan jo vaig anar a l´escola l´aprenentatge el recordo molt diferent, arrivaba el professor i deia la lliço d´una tirada o t´interesava el tema o anaves bastant perdut.
    Per tant crec que aniría molt millor que utilitzéssim aquest mètode per motivar més al estudiant a l´hora d´apendre.

  12. Josep A. Aliaga

    09 oct. 11
    18:45 #

    Josep Aliaga S1

    Molt interessant l’article. Crec que la comunitat educativa faria bé dedicant temps a estudiar quina és la millor manera d’ensenyar als alumnes.
    L’irrupció de les noves tecnologies ha fet que moltes coses es questionin i l’educació no pot ser aliena als nous temps.
    Podria reduir-se o eliminar-se la figura del professor presencial de manera que els alumnes estudiessin virtualment amb l’ajuda de professors virtuals ? Sincerament no sóc capaç de donar una resposta.

  13. Esther (S3)

    09 oct. 11
    18:45 #

    En base al meu dia a dia i desprès d’haver llegit l’article, puc dir que la societat canvia i evoluciona i tot ha de passar per aquest procés. Els infants aprenen i interioritzen millor el que se’ls hi explica si ho viuen en primera persona i si és fa de manera divertida i entretinguda. Per tant, estic a favor d’introduir les noves tecnologies i donar més importància al fet de crear persones amb valors i no de crear gen que sap moltes coses però realment no entenen el significat de moltes d’elles. Jo com a alumna de la universitat vaig més motivada i amb més ganes a classe si sé que aquell dia em tocarà pràctica perquè vius allò que fas i retens millor els conceptes.

    Esther S3

  14. SANDRA LÓPEZ

    11 oct. 11
    18:45 #

    Estic totalment d’acord amb el text, l’ensenyament ha de canviar i de forma immediata, les noves tecnologies estan a l’ordre del dia i aixo marca la forma de actuar en tots els aspectes.
    El professorat a part d’ensenyar té sobretot que motivar al alumnat i intentar canviar el rol. Suposo que conforme anem avançant també anem aprendre coses noves i noves fórmules, però com diu el company Josep jo tampoc sóc capaç de donar una resposta.

    Sandra López I-2

  15. Dolores Ferres Morales

    12 oct. 11
    18:45 #

    Em sembla important que els mateixos educadors es plantegin el futur dels mètodes pedagògics. No fa falta ser un professional de l’educació per adonar-se’n que els mitjans a l’abast no suposen, d’una manera directament proporcional, una millor educació general a l’alumne. Potser la clau està en la motivació, però no pot motivar qui està desmotivat. Si els mestres no es veuen reforçats en les seves tasques, és impossible que s’impliquin per despertar l’interès dels alumnes. Es sabut que allò que es fa amb interès és el que millor es fa. Per això, hem de començar per donar eines, instruments, formació i expectatives als mestres, perquè el futur dels nostres filles és a les seves mans , que en definitiva és el futur de la nostra societat.
    Lola Ferres S-2

  16. Mercè Martorell I3

    13 oct. 11
    18:45 #

    Bon dia !
    Totalment d’acord amb el text. Quina diferència !
    Tinc 48 anys i ja us podeu imaginar, per la meva edat, com era l’ensenyança en els anys 70 i 80, i això que a l’Institut, ja va canviar una mica. Estudiava de memòria i el meu pare, amb el llibre a la mà, anava seguint el que jo li deia. Avui dia, per sort, ha canviat i per a millor.

    Mercè Martorell I3

  17. M.Carmen S3

    13 oct. 11
    18:45 #

    És clar que les noves tecnologies ja formen part de la nostra vida. I dins de l’àmbit educatiu han de ser eines que facilitin l’aprenentatge als alumnes. Jo crec que la formació del professorat és clau, i han d’estar preparats per a aquest canvi tecnològic amb una actitud positiva, i una mentalitat més oberta, així com també, s’han de buscar uns continguts que siguin de qualitat perquè els alumnes se sentin més motivats, i interessats per aprendre.

    M.Carmen S3

  18. Montse Arroyes S3

    13 oct. 11
    18:45 #

    Aquest article m’ha fet rememorar la meva etapa com a estudiant i la meva experiència com a alumna.

    D’una banda recordo a un professor de matemàtiques d’EGB. Un dels seus mètodes d’aprenentatge es basava en la seva polida i allargada regla de fusta. Si no contestaves bé a la pregunta que t’acabava de formular, et donava un cop en el palmell de la mà. Per sort jo era una nena molt aplicada i mai vaig arribar a provar aquest mètode.

    D’altra banda em ve a la ment una professora de llatí de l’Institut. Per fer-nos les classes més amenes, un dia a la setmana jugàvem al trivial. Les preguntes eren referents al tema que acabàvem d’estudiar aquesta setmana en classe. I així, entre formatgets i formatgets, anàvem aprenent llatí.

    Òbviament sempre vaig aprendre més amb el mètode de la professora de llatí. No només perquè en jugar l’aprenentatge és més divertit, sinó perquè a més s’aprenen valors morals com el treball en equip, la gestió de les emocions i el respecte cap als altres.

    Per tant crec que l’aprenentatge mitjançant el joc és un mètode molt efectiu i molt més enriquidor que el mètode tradicional d’aprenentatge, en el qual mai ens van fer sentir com els protagonistes de la pel•lícula.

    Mitjançant el joc s’aprèn a raonar, a crear hipòtesi, a resoldre problemes, a qüestionar.

    Ara tenim l’oportunitat de ser els protagonistes principals de la pel•lícula. O, fins i tot, el propi director.

    3, 2, 1. Acció !!!

    Juguem?

    Montse Arroyes Albujar S3

  19. Beatriz Garcia

    14 oct. 11
    18:45 #

    Beatriz I3:
    Estic impressionada per l’evolució de l’aprenentatge amb el temps. Crec que és veritat que quan més preguntes tinguem, més evolucionarà el coneixement, ja que l’objectiu d’aprenentatge és modificar el comportament de les noves generacions i que una formació sense distància és la base del nou segle.
    L’article és molt interessant, crec que és important tenir sempre la ment oberta per a les innovacions.

  20. Lupe

    14 oct. 11
    18:45 #

    Aquest article m’ha agradat, per que ens fa reflexionar una mica sobre el passat, el present i el futur de l’ensenyament. Pot ser que estem equivocats en la forma d’aprendre i hauríem de pensar si ho estem fent bé o no…
    També penso que hauríem de fomentà la participació dels alumnes com diu l’article. Deixar que sentin la necessitat o el neguit de voler aprendre mes, en comptes de l’angoixa de pensar que no arribarà als límits imposats.
    Un bon exemple es aquest curs de català a distancia, en el qual feu tenir ganes de llegir i escriure per expressar el que volem dir; perquè del tema que es parla ens interessa i sense donar-te fas. Tot això es perquè tens una motivació al darrera.

    Lupe I1

  21. LOURDES I2

    15 oct. 11
    18:45 #

    A mi assembla que tenim una societat cada vegada més competitiva, per la qual es necessari un canvi.
    Els ordinadors son una bona eina de treball,que ens estalvia molt el temps.
    Crec que la vàlua d’ un professor es el conjunt de qualitats que fan que sigui apreciat.
    El professorat trasmetran a l’alumne:
    Experiència, motivació, il·lusió, optimisme, igualtat, solidaritat,i col·laboració en equip.
    Per fer una societat millor i mes competitiva es necesari totes les parts.
    Lourdes I2

  22. Pepa Fernández I3

    15 oct. 11
    18:45 #

    L’article m’ha semblat interessant, jo estic d’acord amb la frase “L’emoció condueix a l’acció”. Els nens necessiten una motivació per tot allò que estan aprenent, la qual els desperti el seu interès. Segurament un tema explicat de manera divertida, el recordaran més bé, que si se li explica de manera mecànica i que l’hagin de memoritzar.
    Els mètodes pedagògics d’avui en dia i les noves tecnologies han ajudat molt per a l’aprenentatge.

    Pepa Fernández I3

  23. Yvonne

    15 oct. 11
    18:45 #

    Estic molt d’acord que la imaginació és una poderosa eina per aprendre però que té poc protagonisme en un sistema educatiu com el nostre, que premia la memorització. Memoritzar, només per aprovar exàmens o obtenir un títol, però no pel desig d’aprendre. De què serveix això?

    Yvonne (S1)

  24. Matilde Ojer Cardiel

    15 oct. 11
    18:45 #

    Matilde Ojer I3

    Jo n’estic d’acord. Els mètodes d’ensenyança clàssica han d’evolucionar conjuntament amb els del nostres temps. Amb les noves tecnologies que tenim a l’abast, l’ensenyament hauria de ser interactiu. El que aprèn investigant; l’informació trobada pel seu esforç, és la que més recorda.

  25. Verónica

    16 oct. 11
    18:45 #

    Veronica S2
    L’educació, como tot, ha d’evolucionar i adaptar-se a les noves demandes de la societat. Es per això que crec que les noves tecnologies s’han d’incorporar a la vida dels escolars ja desde edat temprana. això implica la creació de noves competències que els professor hauran d’assolir per tal de ensenyar als alumnes a fer un us responsable dels instruments electrónics.

  26. M. ANGELES SANZ S1

    16 oct. 11
    18:45 #

    M. Ángeles Sanz S1
    Estic d’acord amb el autor de l’article Juan Domingo Farnos en que la clau de l’aprenentatge és la motivació dels aprenents a fer, investigar, provar i fer-se preguntes, ser curiós. També és molt important el treball en equip, l’aprenentatge col·lectiu, el home és un ser social que necessita la relació i el contacte amb altres. Les cursos d’habilitats de col·laboració són els més demandats per les empreses i, no obstant això, en la major part de les escoles, l’educació és un procés individual i competitiu.

  27. ROSA S1

    16 oct. 11
    18:45 #

    Rosa S1

    Crec, que per sort l`educació cada vegada es més interactiva,i s`adapta amb les noves tecnologies. Es fomenta el treball en grup,. Però també hem de sapiguer veure que la societat que tenim ,cada vegada més competitiva per sort, perquè la gent te ganes de superar-se, però per desgracia fomenta la individualitat..
    La curiositat i les ganes d`apendre s`han d`inculcar desde petits, però sobre tot que sense els altres no som ningu.

  28. Antònia Gomez (S2)

    16 oct. 11
    18:45 #

    Antònia S3

    Penso que el món educatiu ha avançat moltíssim des de que jo vaig estudiar, bé sigui en la tecnologia com en el tracte amb els professors.
    El nivell d’estudis també s’ha avançat molt, i penso que els nostres fills estan baix molta pressió escolar, cada vegada impliquen més als pares en els estudis dels nens, crec que de vegades massa, en el meu cas tinc que dedicar una hora diària com a mínim al meu fill de 9 anys per repassar fins i tot explicar els exercicis de classe. Gens que veure quan jo tènia la seva mateixa edat…..
    De totes maneres penso que els professors haurien d’implicar-se mes, utilitzar tècniques d’estudis innovadores per a un millor futur dels nostres fills.

  29. Mónica Fidalgo

    16 oct. 11
    18:45 #

    No he pogut opinar perque avui quan punxo en article complet no em surt rex.

    Mónica I2

  30. Natalia I2

    17 oct. 11
    18:45 #

    Estic d’acord que el L’aprenentatge ha d’estar adaptat a l’alumne i els temps en què vivim. la finalitat última de l’aprenentatge ha de ser que l’alumne aprengui a aprendre i a pensar per si mateix. per a això el professor ha de ser capaç de servir de guia a l’alumne, facilitant les eines perquè pugui aconseguir adquirir els coneixements

    Natalia I2

  31. Miriam Ruiz

    17 oct. 11
    18:45 #

    Estic d’acord amb el text que educar deuria ser ensenyar a fer preguntes i que s’ha de produir una educació on l’important, és l’essència d’una formació més inclusiva i personalitzada. En una societat que premia lo previsible i l’estandardització, hi ha que tornar al saber buscar, indagar i dubtar. Crec que l’aprenentatge, com procés humà, es un camí proper a la creació i a l’elaboració de la pròpia experiència per assolir un “saber fer”. I m’agrada la paradoxa que en un temps d’innovacions tecnològiques es torni a pensar en els valors que son pròpiament humans com la imaginació i la motivació.
    Miriam I3

  32. Cristina Elena Traistaru

    19 oct. 11
    18:45 #

    M’agrada i estic totalment d’acord amb el text.
    Soc professora de Anglès i crec que l’aprenentatge depèn molt del professor, però també del mètode educatiu.
    Es molt important que els professors s’involucren d’una manera activa en les classes i
    fan que els alumnes participen.
    Cristina Traistaru I1


Categories


Històric


diccionaris


material didàctic


organismes


recursos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes