1. Amparo Atencia S3

    24 febr. 12
    18:45 #

    Bon dia,

    No exposo tants dubtes a la segona unitat per les activitats que contenen cada unitat. A la primera vam tenir l’exercici de la combinació dels pronoms febles i anava molt justa, i a la segona unitat, dos de les activitats que tenien eren de lectura, i com ja vaig comentar al finalitzar la unitat, tens l’oportunitat de escoltar-te i corregir les errades.
    Ahir vam fer una classe presencial amb el Jaume i em va aclarir una mica com fer les substitucions dels pronoms febles.
    Per ajudar a un company a poder entendre una mica més els pronoms, la fórmula és CI+CD. Amb un exemple ho veurem més clar.
    Ells volien aconseguir la llicència per obrir el local però l’Ajuntament no ………va concedir.
    Primer: què volien aconseguir ? LA llicència, ja tenim el primer pronom.
    Segon: qui vol la llicència ? ELLS la volen.
    La solució: Ells volien aconseguir la llicència per obrir el local però l’Ajuntament no ELS LA va concedir.
    A veure si serveix per aclarir una mica els dubtes.

  2. Meritxell Ballús S3

    24 febr. 12
    18:45 #

    Si no em plantejo tants dubtes és per què cada cop començo a tenir els conceptes una mica més clars.
    Per ajudar al meu company a entendre el pronoms de relatiu, per exemple, li diria que són cinc invariables + un de variable.
    1. Que. El més usat.
    2. Què. Va precedit de preposició i es refereix a coses.
    3. Qui. Es refereix sempre a persones. Pot anar precedit de preposició.
    4. On. Indica lloc i equival al conjunt en què, generalment.
    5. El qual, la qual, els quals, les quals. Pot substituir al relatiu que, què i qui.
    6. Amb el relatiu compost expressem en catalá al relatiu possessiu cuyo, cuya del castellà.
    7. Amb la forma la qual cosa tenim l´equivalent del relatiu neutre cast. lo cual, lo que.
    I per acabar, tenim que parar atenció als grups el que, la que, els que, les que. Per influència del cast., alguns els usem incorrectament: són correctes quan equivalen als grups aquell que, allò que, aquella que, aquells que, aquelles que.
    són incorrectes si equivalent a el qual, la qual cosa, la qual, els quals, les quals, o a què, qui.
    Meritxell S3

  3. Imma Peris

    25 febr. 12
    18:45 #

    Hola bona nit,
    Jo no sè si el podrè ajudar gaire amb els dubtes que tè aquest company per què a l’hora d’escriure si tinc algun dubte, ho penso en veu alta en el cas de la (s) només en la manera de pronunciar-lo, ja es pot saber si és sorda o sonora, desprès l’acentuació e la (e i o) normalment a final de paraula sempre va l’acent obert si acava amb (s) i sinó l’acent és tancat, en mig de paraula segons si sona fot és obert sinó tancat. I per acabar les sil·labes sempre és separen en dos quan és consonant i vocal o consonant i dos vocals.
    Bé no sé si has entès quelcom però és de la forma que jo tinc per fer-ho. I si no consulta’n als llibres de text o al Google.
    Imma S2

  4. José Luis González Torras

    26 febr. 12
    18:45 #

    José Luis González Torras S2

    Bon dia,

    La segona unitat m’ha semblat una mica més senzilla, és per això que no tinc tants dubtes. Per ajudar al meu company a entendre la accentuació de la e i o, la millor manera per mi és:

    La e acostuma a portar quasi sempre accent obert (forma aguda, plana i esdrúixola)
    Exemples: Cafè (aguda) Fèrtil (plana) Créixer (esdrúixola)

    Molta atenció a les excepcions: (porten accent tancat)
    Forma aguda:
    –Substantius acabats en -és: excés congrés…
    –Els adverbis bé, també, després, només… (normalment acabats en e o es)
    –Terminacions de futur i imperfet de subjuntiu: vindré, portés, pensaré…
    –Formes de present dels verbs acabats en -tendre: pretén, estén…

    Formes planes o esdrúixoles:
    –Els noms i adjectius: cérvol, església….
    –Alguns verbs: infinitius: créixer, néixer, ésser…
    terminacions imperfet de subjuntiu, perfet: portéssiu, férem…

    Accentuació de la o

    paraules agudes acostuma a portar accent tancat (Exemples:camió, avió…)

    Molta atenció a les excepcions, (porten accent obert):
    –Els noms: arròs repòs això…

    En paraules planes i esdrúixoles: La o acostuma a portar accent obert (Exemples: pròpia, pròleg…)

    Molta atenció a les excepcions:

    –Alguns substantius i adjectius: pólvora, tómbola…
    –Alguns verbs:
    infinitius: córrer i derivats recórrer
    formes del verb ésser: fóssiu, fórem

  5. Josep A. Aliaga

    26 febr. 12
    18:45 #

    Josep A. Aliaga S2

    Tens raó, en aquesta unitat he tingut menys dubtes i la veritat és que no sabria dir el per qué però penso que és perquè l’he preparada a consciència.

    Pel que fa al company, vaig a intentar resoldre-li els seus dubtes envers la pronúncia o l’ús de la ” s ” sorda o sonora.

    Vagi per endavant que per mi també és complicat distingir quan s’utilitza una o l’altra.

    El primer problema el veig en el dia a dia, en la conversa quotidiana.Crec que no parem atenció a pronunciar correctament les paraules que s’escriuen amb ” s ” o amb ” ss “.

    Hauríem de fer cas al que ens van ensenyar al Curs Intermedi per saber quan parlem de la essa sorda o la essa sonora. Per pronunciar degudament la essa sonora, hem de posar-nos dos dits de la mà al coll i veure si vibren les cordes vocals. Si notem que vibren, llavors és la essa sonora. Alguns exemples: casa, cosa, mesos, marquesa, . ..
    En cas contrari, és la essa sorda. Alguns exemples: baronessa, rossa, hostessa, ….

    Si mirem el llibre de text veurem que hi ha tantes excepcions, que es fa difícil fer un ús correcte. Potser la millor manera és llegir i veure quan s’utilitza una i quan l’altra.

  6. Lidia Claverí

    28 febr. 12
    18:45 #

    Lidia Claverí S2
    Es possible que no esposi tants dubtes, però els exercicis no eren tant complicats. De totes maneres jo en tinc molts dubtes, seria complicat exposar-les en un sol escrit. Dubto molt abans de fer l’exercici i repasso i repasso però continuo tenint les mateixes.
    El meu company li explicaria que per sortir-te amb els pronoms febles, abans a de saber el concepte exacte del que son els complements del verb: directe, indirecte, preposicional,predicatiu, atribut o circumstancials. Cal tenir sempre present que els pronoms febles sempre van al costat del verb, precedint-lo o seguint-lo. El pronom feble només pot substituir un sol complement. Un pronom ens estalvia de repetir un determinat element en una comunicació lingüística.

  7. Montse M.O.(S3)

    28 febr. 12
    18:45 #

    Bona nit companys!
    Per respondre a la pregunta com és que no exposem tants dubtes en la darrera unitat crec que vam començar el curs després de les festes de Nadal amb un tema una mica complicat com són els pronoms febles.I això és com tot, s’ha d’agafar un ritme i a més la segona unitat conté dues preguntes orals que a per a mi són més fàcils que els exercicis de gramàtica.
    Sobre com sortir-se’n amb el pronoms de relatiu s’ha de tenir en compte que els pronoms són:
    -Que: referit a persones i a coses mai precedit de preposició
    -Què: referit sempre a coses i sempre precedit de preposició
    -Qui: referit sempre a persones i precedit o no de preposició
    -On: referit sempre a lloc, precedit o no de preposició
    -El qual,la qual, els quals, les quals( relatiu compost ): referit a persones i a coses, precedit o no de preposició
    -Del qual, de la qual, dels quals, de les quals( relatiu possesssiu ): referit a persones i a coses, sempre precedit de la presposició DE
    -La qual cosa, cosa que ( relatiu neutre ): referit sempre a fets i a accions, precedit o no de preposició.
    Espero que aquest resum us sigui útil companys!

  8. Marián s3

    29 febr. 12
    18:45 #

    Bona tarda a tothom,
    Segons el meu punt de vista els temes tractats la darrera unitat no tenien tanta dificultat, per això no han sorgit tantes dubtes.

    Un del temes més complicats per a mi, desprès dels pronoms febles, és la accentuació. Penso que a més a més de les regles i directrius que ens faciliten la tasca de accentuar, també hem de deixar-nos portar per la intuïció i sobretot llegir molt per aconseguir una bona ortografia.

    Igualment em sembla interessant fer un repàs de les normes per aprendre-les una mica millor:
    *Accentuació de la E
    -Quan el mot el agut:
    Accent obert en la majoria dels casos: cafè, comprèn, promès…
    Però també hi ha e que porten accent tancat:substantius acabats en –és; els adverbis bé, també, després, només; terminacions de futur, imperfet de subjuntiu i passat simple; formes de present dels verbs.
    -Quan el mot és pla i esdrúixol
    Accent quasi sempre obert: aparèixer, pèsol, paciència…
    Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la e porta accent tancat: els noms i adjectius: cérvol, préssec, préstec, llépol, feréstec i església; alguns verbs: infinitius i imperfet de subjuntiu i passat simple.

    *Accentuació de la O
    -Quan el mot el agut:
    Accentuació tancada en la majoria dels casos: perdó, camió, planificació, divisió. Però també hi ha alguna o en mots aguts que porta accent obert.
    -Quan el mot és pla i esdrúixol
    Accentuació quasi sempre oberta: pròpia, fenòmens, pròleg. Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la o porta accent tancat.

    Salutacions,
    Marian S3

  9. ROSA S2

    01 març 12
    18:45 #

    Hola bon dia.
    Penso que de vegades no exposem dubtes per no tornar a reincidir, i d` altres vegades perquè anem aprenent cada dia una miqueta més. Aquest tema hem tocat els pronoms relatius m’he hagut de repassar algun llibre. Així que intentaré resumir el que he recordar de l’institut.

    –Una oració de relatiu sol tenir com a element d`enllaç amb l`oració preincipal un pronom relatiu.
    PR: QUE, QUAL, QUI, QUÈ, ON
    -QUE- es refereix a coses
    -QUÈ- es refererix a persones.
    -QUI- es refereix a persones
    -ON- es refereis a llocs
    -QUAL- a coses i persones
    ROSA S2

  10. Yvonne

    02 març 12
    18:45 #

    Potser que com era la segona unitat ja vam intentar cada vegada de resoldre els nostres dubtes més nosaltres mateixos. A més a més a la majoria d’alumnes penso que va semblar més senzilla la darrera unitat.

    Al meu company explicaria això sobre la separació de síl•labes:

    Les separacions a final de ratlla han de respectar les síl•labes. Per això cal tenir en compte els casos següents:

    • Els grups ss, rr, tx, l•l se separen. Per exemple: as-sem-ble-a
    • El grup ix, quan no és final de paraula, se separa: pei-xa-te-ra
    • Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres elements (ad- davant h, nos- i vos- + altres) es mantenen íntegres: an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-caç, trans-at-làn-tic, nos-al-tres.
    • Els grups ll, ny, gu, qu no se separen: ca-llem, en-ga-nyós, es-guer-ra, en-ques-ta.
    No ha de quedar una lletra sola a començament o final de ratlla.

    Bon cap de setmana
    Yvonne (S2)

  11. María del Carmen

    03 març 12
    18:45 #

    María del Carmen Rodriguez Do Pico, S1

    Crec que no exposo tants dubtes a l’última unitat perquè, com acostumo a llegir, i les activitats eren de puntuació i d’accentuació, tinc aquests conceptes més clars.

    Per ajudar els meus companys els recordaré les regles de accentuació de la e i la o:

    Accentuació de la e:

    La e acostuma a portar accent obert.
    *Quan la e és una paraula aguda és oberta en la majoria dels casos: cafè, comprèn,
    promès, xinès, francès, etc.

    Però també hi ha e que porten accent tancat:
    * Substantius acabats en és: excés, congrés, progrés, etc.
    * Els adverbis bé, també, després, només, etc.
    * Alguns verbs: créixer, néixer, prémer, ésser, etc.

    Accentuació de la o:

    Quan la o és en una paraula aguda és tancada:
    * En la majoria dels casos: perdó, camió, planificació, comprensió, unió, etc.

    Però hi ha alguna o en mots aguts que porta accent obert:
    * Noms: arròs, espòs, ressò, repòs,
    * Mots: però, això, allò, de debò, etc.
    * En paraula plana i esdrúixola: (és quasi sempre): pròpia, fenòmens, pròleg, etc.

    Però, hi ha un nombre reduït de casos en què la o porta accent tancat:

    * Els substantius i adjectius: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, etc.
    * Alguns verbs: Infinitius: córrer i derivats (recórrer…); Formes del verb ésser: fóssiu,
    fóssim…)

  12. Mayte Fusté S3

    03 març 12
    18:45 #

    Mayte Fusté S3

    Bona tarda

    Jo a la unitat que vaig tenir més dubtes era la primera, l´exercici dels connectors i preposicions ara sé:

    per= por
    per a= para
    si fem la traducció, sabrem quina és la correcte.

    ja que=per què (causa)
    dons=per tant (conseqüència)

    Per altre banda el meu gran problema eren els pronoms febles, l´altre dia vem fer una classe presencial amb el Jaume i ho entenc una mica més.

    Exemple:
    Dijous vaig anar a la platja i_ vaig tornar divendres.
    Dijous vaig anar a la platja i en vaig torna divendres.
    La pregunta que ens hem de fer és d´on vaig tornar divendres? de la platja.
    Quan hi ha la preposició de, sempre el pronom és en.
    I per la resta de preposicions es hi.

  13. MARIA JOSE

    03 març 12
    18:45 #

    Mª Jose – I-2

    Els meus dubtes no s’acaben, el que passa és que pregunto per les que em surten a la unitat que estic treballant i intento resumir-les, als exercicis realitzats.

    Pronoms febles:

    Singular: C.D. C.I.
    1ª persona em em
    2ª persona et et
    3ª persona la li
    el li
    es es
    ho —
    Plural:
    1ª persona ens ens
    2ª persona us us
    3ª persona els els
    les els
    es es

    Adverbial: hi
    Adverbial, partitiu: en

    Formes possibles:
    Davant de verb començat en consonant: em, et, es, en, el, la, els, ens, us
    Davant de verb començat en vocal: m’, t’, s’, n’, l’, l’, la, els, ens, us
    Darrere de verb acabat en consonant: -me, -te, -se, -ne, -lo, -la, -los, -nos, -vos
    Darrere de verb acabat en vocal: ‘m, ‘t, ‘s, ‘n, ‘l, -la, ‘ls, ‘ns, -us

    Els pronoms les, hi, ho i li no canvien de forma

  14. JOSE ANTONIO ROSALES ESTRUCH

    04 març 12
    18:45 #

    Hola
    Jo si vaig tenir moltes dubtes, el que passa es que vaig estudiar i vaig resoldre-les jo mateixo amb el llibre i a vegades també demanant a algún amic.

    Totes les paraules són formades per una o més síl·labes.Una síl·laba és un grup de sons que pronunciem a la vegada, en un sol cop de veu.
    fes-ta 2 síl·labes
    Totes les paraules tenen una síl·laba tònica que es la que pronunciem amb més intensitat.Les altres síl·labes són àtones.

    Una síl·laba és formada com a mínim per una vocal. Quan trobem dues vocals juntes, però en la mateixa síl·laba, diem que hi ha un diftong.
    ai-re fei-na cui-na

    Quan trobem dues vocals juntes però en síl·labes diferents diem que hi ha un hiat.
    am-fi-te-a-tre
    Fixeu-vos que les combinacions consonant +ia/ie/io i consonant + ua/ue/uo no són diftongs sinó hiats, ja que les dues vocals han quedat en síl·labes diferents.
    a-ni-ma-ci-ó

    Jose Antonio I2

  15. MARÍA BERDASCO

    05 març 12
    18:45 #

    Bona tarda!

    Jo coincideixo amb alguns dels meus companys i penso que els temes de la unitat 2 eren més fàcils que els de la unitat 1. Al meu nivell, l’intermedi 2, a la primera unitat van tenir exercicis d’accentuació i dièresi. I per als no català- parlants, resulta molt difícil distingir-los i acostumar-se als accents oberts o tancats de la “e” i de la “o”. En la unitat 2 es repassaven els pronoms febles que, encara que també són complicats, segueixen una lògica i no tenen tantes excepcions com les normes d’accentuació!

    Unes normes d’accentuació de la “e” que a mi em resulten útils:
    1) Accentuació de la “e”. La e porta en la majoria dels casos l’accent obert. Hem de fixar-nos en si és una paraula aguda, plana o esdrúixola.

    1.1) Paraula aguda. Quan és aguda, gairebé sempre és oberta. Hi ha excepcions com:
    – Substantius acabats en –és (congrés, revés)
    – Els adverbis bé, també, només, després
    – Formes presents dels verbs acabats en – tendre (pretén), el verb encendre (encén) i compostos dels verbs tenir i venir
    1.2) Paraula plana o esdrúixola. Quasi sempre és oberta. Hi ha excepcions:
    – Alguns noms i adjetius: llépol, esglesia, cérvol, préstec
    – Infinitiu de verbs: créixer, néixer, ésser,
    – Imperfect de subjuntiu i passat simple: portéssiu, volguérem,.

    MARÍA BERDASCO (I2)

  16. Mercè Martorell

    06 març 12
    18:45 #

    Bon dia,
    Jo tambè no he tingut tants dubtes, doncs els exercicis dàquesta unitat han estat més fàcils. Suposso que tambè ha estat perquè ens fitxem més i ens posem de valent per anar superant cada unitat.
    Per ajudar al company en el dubtes plantejats, i llegint els comentaris d’aquesta tasca que han penjat els companys i companyes, en relació als pronoms febles, que pel que fa a mí, ja m’han ajudat moltíssim, vull afegir al respecte:

    Quan combinem dos o més pronoms, posarem l’apòstrof sempre el més a la dreta possible. I quan la combinació de pronoms va darrere el verb, els pronoms que no apostrofem posarem un guionet. Per exemple:

    1.- Et + el / la / ho + verb: te’l dono / te la dono ; t’ho dono
    2.- Verb + me + el / la /ho: deixa-me’l / deixa-me-la /deixa-m’ho
    3.- Verb + ens + el /la /ho: envia’ns-el / envia’ns-la /envia’ns-ho.
    Això tambè ens ajudarà a tots.

    Una salutació,
    Mercè Martorell S1

  17. Crista Elena Traistaru

    07 març 12
    18:45 #

    Bona tarda,

    He tingut bastants dubtes, però la Unitat 2 em sembla molt més fàcil que la Unitat 1.Lo més difícil em semblen els pronoms febles, però amb treball i esforç ja em sortiré.
    Per ajudar al company en el dubtes, en relació amb la s sorda / sonora :
    1. Quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan
    pronunciem una essa sonora, sí que ho fan.
    La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, ç
    La essa sonora es pot escriure amb les lletres s, z.
    – a inici de mot ( zebra, zona,zàping).
    – entre vocals ( casual, provisió,desena).
    – després de consonant ( atzur,dotzena).
    Excepcions:
    Els mots compostos amb fons, dins i trans s’escriuen amb una s però s’han de pronunciar amb essa sonora:
    enfonsar, endinsar, transistor, transitar, etc.
    Una salutació,
    Crista Traistaru I2

  18. Julio Cervantes - S3

    07 març 12
    18:45 #

    Bona tarda a tothom.

    Jo penso igual que molts del meus companys, evidentment crec que estem poc a poc interioritzant els coneixements i agafant bon ritme d´estudi.

    D’acord, doncs en relació a l´ajut al company, jo col·laboro amb el tema de la separació de les síl·labes, que evidentment tenim cal tenir en compte els diftongs i hiats, si son diftongs creixents, decreixents… Jo faré cinc cèntims sobre el tema.

    – S´han de separar els dígrafs i els grups consonàntics:

    rr: sor-ra
    tj: plat-ja
    ss: car-ros-sa
    tg: met-ge
    sc: a-do-les-cent
    tx: cot-xe
    ix: rei-xa
    l·l: til-la

    Tots els hiats:
    Ma-ri-a, a-vi-ó, pe-ru-à

    -No s´han de separar els dígrafs i els grups consonàntics:

    gu: se-guir
    qu: pa-quet
    ll: ba-llar
    ny: ca-nya

    Els diftongs:
    fei-na, quo-ta, tre-uen.

    Que vagi molt bé companys!

    Saluts.
    Julio Cervantes S3.

  19. Mariela S1

    07 març 12
    18:45 #

    Hola, el meu cas és que jo tinc encara moltes dubtes, que algunes com el pas del temp he pogut resoldre preguntant a companys de la meva feina o amb llibres, encara coste algunes i altres he millorat.
    Aquest company que necessita ajuda amb la “S” sonora i sorda.
    La “S” sonora quan en pronunciar-la vibren les cordes vocals per example: cosa, cervesa, Ignasi…
    La “S” sorda per example: fixar, luxe, sintaxi…
    Mariela S1

  20. Milena Novas

    07 març 12
    18:45 #

    Milena Novas – I·3

    L’Unitat dos tenia dos exercicis orals, lo que en al meu cas m’era més fàcil de concretar. Però en general segueixo tenint dubtes, o errades, que suposo que després de ensopegar 20 cops las aprendré. Lo que si l’hi recomanaria aquest company es llegir molt, ja que això farà que es familiaritze amb el vocabulari, els verbs, les preposicions i les estructures dels pronoms febles, ja que sí estan las regles de ortografia, però també existeixen tot un munt de excepcions.

    De totes maneres intento aclarir-li el tema de la “s”:

    El català té dos sons de essa: sonora i sorda

    -Pronunciem essa sonora quan diem zero
    -Pronunciem essa sorda quan diem massa

    Es fàcil diferenciar els sons utilitzant la frase:
    La meva germana Rosa no és morena, sinó rossa

    El so de essa sonora s’escriu:
    Amb Z – A principi de mot: zero, zoològic, zebra
    Després de consonant: pinzell, benzina, catorze
    ( Tret dels derivats de fons, dins i trans: enfonsar, endinsar, transistor…)

    Amb S – Entre vocals: casa, cosina, posar
    ( Tret de alguns mots: amazona, trapezi, azalea, topazi…)

    El so de essa sorda s’escriu:
    Amb S – A començament de mot davant de a, o, u : sabata, soci, sucre…
    Amb c/s – A començament de mot davant de e,i: segell, ciri, cera…
    Amb ss/c/ç – Enmig de mot, entre vocals: passa, places, peça, funció…
    Amb s/c/ç – Enmig de mot abans o després de consonant: dansa, artista, enciam…
    Amb s/ç – A final de mot: pas, llaç, pus, lluç, pastís…

    La ce trencada (Ç), només s’escriu:
    Davant de a,o,u: caço, traça, forçut…
    A final de mot: llaç, comerç, feliç, esforç, lluç

  21. Miriam Ruiz

    09 març 12
    18:45 #

    Hola,
    Jo encara tinc molts dubtes, sobretot alhora de redactar i escollir les paraules adequades. També en la puntuació, que ha estat un món nou per mi!. Però, torno a buscar, en les regles ortogràfiques, la correcció dels dubtes. També, tinc un company de feina que està acreditat pel Consorci de Normalització Lingüística, i que m’ajuda molt!. Respecte aquesta unitat, m’ha semblat més curta.
    Per ajudar al company, li explicaria l’ús de la forma “HI en lloc de LI”, que m’ha semblat molt útil.
    Els pronoms febles de 3ª persona li, els (i variants), representen el complement directe o datiu. La llengua espontània tendeix a convertir el datiu en la forma “els hi”, sense que la partícula “hi” representi cap complement. Però, quan el datiu li, es posa en contacte amb els acusatius la, el, les, els, adopta la forma HI, i es col•loca després d’aquells.
    Eixample:
    Els dono joguines (correcte) Els hi dono joguines (incorrecte)
    Jo les hi dono (correcte).
    MIRIAM S1

  22. Laura Puerta S1

    09 març 12
    18:45 #

    hola!
    en la unitat 2 no he tingut tants dubtes perquè he estat una mica desconnectada i no he pogut dedicar molt de temps, tot i així segueixo fent errors amb els temps verbals però penso que és qüestió de estudiar-los més, la qual cosa es feina meva…
    per la separació de síl.labes cal saber que les vocals d’un diftong no es separen i es forma el diftong:
    1.En els combinacions “au”, “uu”, “iu”, “ou”, “ai”, “ei”, “oi”, “ui”, “ii”
    (cui-na,di-jous..)
    2.Amb la “u” i una altra vocal quan aquesta té una “g” o una “q” al davant
    (gua-nyar,qua-tre..)
    3.Una “i” o una “u” enmig de dues vocals
    (cre-ient,no-ia..)
    4.”i” o “u” que inicien paraula
    (io-de,hie-na…)
    Pel que fa a les consonants,no es separen els dígrafs:
    1.”gu”, “qu”, “ll”, “ny”
    (se-gui-ment, pa-lla…)
    2.La combinació “ig” al final de mot (pas-seig,maig..) però a principi o enmig si (lli-ga-ment).
    3. “ix” i “tx” si representen l’últim so del mot
    (des-patx,di-buix..)
    A més a més es separen els mots compostos
    (mal-hu-mo-rat, su-es-pè-ci-e, in-hu-mà…)

  23. Annabel

    10 març 12
    18:45 #

    En el meu cas estudiant una mica i practicant exercicis els dubtes que he tingut en les últimes unitats a poc a poc s’aniran solucionant, com a pronoms febles, verbs …
    Intentaré explicar a un company la separació de síl·labes.

    – Els dígrafs que no podem separa:

    gu a-con-se-guir
    ny pi-nya
    qu ro-ques
    ig re-buig
    ll ca-va-ller

    – Els dígrafs que hem de separar

    rr car-ro
    ss tas-sa
    sc as-cen-sor
    l·l til-la
    tx cot-xe
    tj nat-ja
    tg fet-ge
    tz set-ze
    ix cai-xa

    – Els mots compostos. Hem de separar els que s’integren

    In-ter-ur-bà
    al-ho-ra
    cel-o-bert

    – Al final o a inici no podem deixar mai una lletra sola. És incorrecte:

    Farmàci-a
    A-nell

    Annabel Silva S1

  24. Natalia Garcia I3

    10 març 12
    18:45 #

    Hola,

    Com diuen els meus companys, jo encara tinc dubtes, pero estudiant he pogut resoldre moltes. A més crec que la segona unitat ha sigut més curta i mes facil per a mí.

    La accentuació de la

    paraules agudes: gairebé sempre portan accent tancat (reunió)

    Com sempre hi ha excepcions, com per exemple,

    noms: arròs, espòs…
    mots: això, de debò

    Si parlem de paraules planas i esdrúixola la o acostuma a portar accent obert com pròpia.

    Però, hi ha casos en què el porta accent tancat:

    Com els substantius i adjectius; tómbola, pólvora…
    i alguns verbs com córrer i derivats de aquet verb com recórrer…i algunes formes del verb ésser.

    Natalia Garcia

  25. lourdes I3

    10 març 12
    18:45 #

    Bona tarda,

    La separació de sil·labes:
    Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una sil·laba.
    En general, una paraula té tantes sil·labes com vocals.Però hi ha casos en què troben dues vocals seguides.
    Els diftongs són la unió de dues vocals una vocal forta i una vocal débil o dues dèbils en una mateixa sil·laba.
    Vocals fortes-a, e,o,
    Vocals dèbils-i,u
    Se separan : ia,ie, io,
    No se separan ai,ei,oi,ii,iu,au,eu,ou,ui,uu
    Les vocals ua,ue, uo,si davant va g/q no se separan.
    Lourdes I3

  26. Pepa Fernández S1

    10 març 12
    18:45 #

    Bona tarda,

    Crec que no tenim tants dubtes, perquè ja tenim més clar alguns conceptes.

    Els pronoms relatius

    • El relatiu àton que – no va precedit de preposició i pot tenir con antecedents persones i coses.
    • El relatiu tònic què – l’utilitzem precedit de preposició quan l’antecedent es una cosa.
    • El relatiu tònic qui – l’utilitzem quan es una persona (amb preposició o sense).
    • El relatiu on – indica lloc.
    • Els relatius el/la qual els/les quals – es refereixen tant a persones com a coses. Poden substituir que en oracions explicatives. Poden substituir sempre què i qui.

    Pepa S1

  27. Verónica

    10 març 12
    18:45 #

    Verònica S3
    a continuacio exposo els pronoms en funcio del complement que sustitueixen:
    CD: el, la, els, les, en, ho.
    C.P: en, hi
    CI: li, els
    PN: el, la, els, les, ho, en
    P: en, hi
    CCL: en, hi
    CCM: hi
    CCT: hi
    CCT: hi
    CC: hi
    CN: en, hi
    S: en

    Recomano la pàgina web: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlsabadell/publicacions.html?ID=19

  28. Jordi Tormo - S3

    11 març 12
    18:45 #

    Hola a tots,
    En el meu cas el nivell de dubtes s’ha mantingut estable al llarg del curs. He de confessar que a pocs dies de la prova final sóc un mar de dubtes.

    Responent a la segona qüestió, he de recomanar als meus companys que si volen aclarir l’ús de la essa sorda i la essa sonora accedeixin, des d’aquesta mateixa pàgina, a l’entrada Itineraris d’autoaprenentatge (suficiència) \ Continguts lingüisticotextuals \ Ortografia: Consonantisme \ Grafies S / SS / C / Ç / Z.

  29. Matilde Ojer S1

    11 març 12
    18:45 #

    Matilde Ojer S1
    Amb el temps, cada vegada tenim menys dubtes, perquè amb els coneixements adquirits i amb la pràctica de l’ escriptura recordem sense adonar-nos.

    Els pronoms febles substitueixen diferents complements verbals i poden fer la funció de:
    CD- Definit; el, la, els, les
    Indirecte: en
    Neutre: ho
    CI- 3ª persrona singular: li
    3ª persona plural: els
    CC- Introduït per a, en, per, amb,..: hi
    Introduït per la preposició de: en
    Atribut-Determinat: el, la, els,les
    Indeterminat: ho
    emfàtic: en

  30. M. ANGELES SANZ S2

    11 març 12
    18:45 #

    Hola bona tarda,
    Ara tenim menys dubtes perquè ens estem acostumant a aquesta forma d’aprenentatge i solucionem nostres problemes d’una manera més autònoma. També va coincidir que la segona unitat va tenir dos exercicis orals i ens vam tenir que barallar menys amb la gramàtica.
    Els pronoms relatius generalment remeten a un element prèviament aparegut dins l’oració i el substitueixen tot introduint una proposició subordinada que fa una funció adjectiva.
    Formes:
    QUE pot referir-se a coses, animals i persones; no s’usa mai darrera preposició. Pot fer la funció de subjecte, complement directe o complement circumstancial de temps.
    QUÈ es refereix a coses o animals i sempre va precedit de preposició. Pot fer les funcions de complement de règim verbal o complement circunstancial.
    QUI es refereix a persones. En les proposicions adjectives va precedit de preposició. Pot fer les funcions de complement indirecte, complement de règim verbal o complement circumstancial.
    EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS es refereixen a coses, animals o persones. Poden fer la funció de subjecte i de complement directe en les anomenades ‘proposicions adjectives explicatives’, que van entre pauses (en aquest cas són substituïbles per la forma que).
    També poden utilitzar-se darrera preposició, amb un paper equivalent al de què o qui.
    ON fa sempre la funció de complement circumstancial de lloc. Pot anar precedit de preposición.
    M. Àngeles Sanz S2

  31. Ana S2

    11 març 12
    18:45 #

    Jo, no puc dir com els meus companys que no tinc dubtes, jo SEMPRE dubto i es clar en aquesta unitat també o sigui que només, ajudaré al company que sembla que té encara mes dubtes que jo, li explicaré: EL VERB
    El verb expressa acció, existència o estat, està constituït pel:
    • lexema (el contingut semàntic)
    • l’auxiliaritat (representades per nombre temps persona i aspecte)

    CONJUGACIONS VERBALS:

    Les conjugacions verbals son tres:
    • 1 a. Conjugació: els verbs acabats en “AR” és conjuguen com el verb CANTAR excepte anar i estar
    • 2na conjugació: verbs acabats en “ER i RE” con TÉMER , i PERDRE. Els verbs DIR I DUR també els conjugarem igual.(excepcions)
    • 3 ra. Conjugació: els verbs acabats en “IR”.N’hi ha que son purs que és conjugaran com BULLIR, i d’altres que son incoatius que seran com PATIR.
    Son verbs irregulars o regulars segons si segueixen o no les pautes de derivació del verb.
    Els verbs defectius aquells als quals falta algun temps o forma verbal(caldre, haver-hi, ploure)
    MODE VERBAL
    • El Subjuntius expressa un desig o una acció verbal hipotètica (M’agradaria que ell cantés)
    • L’Imperatiu expressa un ordre, manament o instrucció (Canta!)
    • L’Indicatiu exposa una realitat, acció concreta i segura. (ell canta)
    • Condicional expressa una condició (Si tingués bona veu, cantaria).
    • El participi expressa passat, la seva funció principal és formar els compostos + l’auxiliar (tenir –tingut)
    • El gerundi es una acció immediata o anterior al verb principal amb terminació regular (-nt )(cantant ) també actua com adverbi.

    TEMPS VERBAL
    Expressa el moment en que es realitza l’acció.
    • Present
    • Passat o Preterit,
    • Futur.
    Per la seva relació amb el subjecte els denominem:
    • Personals: és el subjecte qui executa l’acció
    • Impersonals: exclouen els morfemes de persona temps i nombre.
    L’ infinitiu, el gerundi i el participi constitueixen els tres temps impersonals (cantar, cantant, cantat)
    Ni han temps Simples: Els formarem amb el verb sol : canto
    • -Indicatiu: Present, Pret.Imperfet, Pret.Perfet, Futur simple
    • -Condicional simple
    • -Subjuntiu: Present, Pret. Imperfet
    • -Imperatiu
    Temps compostos:
    • -Indicatiu: Pret.Perfet, Plusquampert, Pret.Anterior, Futur compost
    • -Condicional Compost
    • -Subjuntiu: Pret. Perfet, Plusquamperfet.
    • -Gerundi : Present i Passat
    • -Participi
    • -Infinitiu: present i passat
    Ni han verbs:
    • Transitius: que necessita un complement nominal per precisar-ne el significat
    • Intransitius: que te significat complet per si mateix.

    Ana S2

  32. Beatriz Garcia Mackay

    11 març 12
    18:45 #

    Beatriz S1

    Crec que en la unitat anterior no he tingut tanta dubtes perquè els exercicis de correcció gramatical i la redacció d’un pla de proposta ajuda molt, però he tingut problemes amb els pronoms febles i la conjugació d’alguns verbs.

    Per ajudar el nostre company en dubtes gramaticals, puc donar-li unes pautes
    Repàs: les paraules agudes s’accentuen si acaben en: vocal, es, és, is, us, us, en in.
    les paraules planes no s’accentuen si acaben en les terminacions anteriors.
    Totes les esdrúixoles s’accentuen
    No s’accentuen les paraules agudes que acabin en diftongs (sarau, porteu), però sí les paraules plans que acabin en diftong.
    La à sempre és oberta: à.
    La í i la ú: sempre tancades: í, ú
    La ei la o: pot ser oberta o tancada: è​​, é, o, ò
    Tots els ordinals acaben en è: setè, novè …
    Els adjectius acban en ós: curiós, famós ….

    Els diftongs: són grups de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl · laba: perquè hi hagi diftong una de les dues vocals ha de ser io u. Mai forma diftong a / e, e / a, o / a.
    Hiats, dos vocals juntes, però pertanyen a síl · labes diferentes.No hi ha diftong quan els grups ia, ie, io, ua, ue, uo, van darrere de consonant.

    Bona nit
    Bea

  33. María

    11 març 12
    18:45 #

    María Moreno S1

    No plantejo tants dubtes perquè intento resoldre-les consultant algun manual.

    Per ajudar al meu company amb la separació de síl·labes quan ens trobem un diftong o un hiat:

    Un diftong és la reunió en una mateixa síl·laba d’una vocal i d’una “i” o una “u”.

    Diftongs creixents: “u” seguida d’una “a”, “e”, “i” o una “o”. Exemple: a-guan-tar.
    Diftongs decreixents: quan la “i” i la “u” estan darrere d’una altra vocal. Exemple: ai-re.

    Quan tenim dues vocals contigües en síl·labes diferents diem que és un hiat. Exemple: Jo-an.

    En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la segona, com una semivocal que mai és tònica. Seria un hiat. en moltes paraules que porten dièresi aquest símbol indica un hiat. Exemple: a-gra-ir. ra-ïm.

    També tenim en compte: “i”+vocal a inici de paraula. Exemple: io-gurt.
    I vocal+i/u+vocal. Exemple: no-ia, fe-ia.

  34. Raul Sevillano - I2

    11 març 12
    18:45 #

    Suposo que es perque no tinc temps ni de plantejar-me.

    El català té dos sons de essa: sonora i sorda.

    Essa SONORA: zero.
    z: a principi de mot (zero, zoològic, zebra,…)
    després de consonant (pinzell, benzina, catorze,…)
    s: entre vocals (casa, cosina, posar, …)

    Essa SORDA: massa.
    s: a començament de mot davant de a, o, u (sabata, soci, sucre,…)
    c/s: a començament de mot davant de e, i (segell, ciri, cera,…)
    ss/c/ç: enmig de mot, entre vocals (passa, places, peça,funció,…)
    s/c/ç: enmig de mot abans o després de consonat (dansa, artista, enciam,…)
    s/ç: a final de mot (pas, llaç, pus, lluç´, pastís, feliç,…)

    La “Ç” només s’escriu:
    davant de a, o, u (caço, traça, forçut,…)
    a final de mot (llaç, comerç, feliç, esforç, lluç,…)

  35. Nieves Jerez I1

    15 març 12
    18:45 #

    Bon dia
    Tinc encara dubtes que estudiant més, sé que ho aconseguiré.
    Per ajudar al company li puc dir.

    Els dígrafs:

    Són grups de dues lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una paraula en síl.labes,hem de tenir en compte que hi ha dígrats que se separen i h’hi ha que no:
    Se separen: l.l =no-vel-la, ix = cai-xa, rr = car-ro, ss = pas-sa, tx = cot-xe.
    No se separen: ny= pi-nya, ll = pa-lla, gu = gui-ó, qu =a-quí, ig = ma-reig.
    Separem els grups: mm = im-mens, nn = An-na, tj = plat-ja, tg =fet-ge.

    La síl.laba:

    Una síl.laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d’un sol cop de veu.
    El nucli de la síl.laba és una vocal.
    En català hi ha moltes paraules que tenen una sola síl.laba: pa, ví, braç, tren, drap…
    N’hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber… o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó…
    També n’hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri…

    Accentuació:

    a,e,i,o,u,as,es,is,os,us,en,in.
    -Accentuem les paraules agudes que acaben en alguna d’aquestes dotze terminacions, si és que i/u no formen part d’un diftong.
    -Accentuen les paraules planes que no acaben en cap d´aquestes dotze terminacions.
    -Accentuen totes les paraules escrúixoles.
    La “a “sempre duu l’accent obert: à
    La” i ” i la “u” sempre el duen tancat: í, ú.
    La “e” i la “o” poden dur accent obert o tancat: è,é; ò,ó.

    Accent obert/ accent tancat:

    Paraules agudes acabades en -è, -ès /.é, -és.

    Amb accent obert, la majoria:cafè,pagès,Mercè … En aquest grup, hi trobem:
    -mots gentilicis: francès, portuguès, aragonès…
    -els numerals ordinals: cinquè, novè,vint-i-unè…
    -els participis com: encès,comprès,imprès…

    Amb accent tancat:
    -els futurs: miraré,faré…
    -les formes de l’imperfet subjuntiu: cantés,pagués…
    -els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé…
    -les formes verbals acabades en -tén i -cén: pretén, entén…
    -alguns mots que vénendel francès: clixé, consomé…
    -alguns altres mots. congrés, revés,exprés..

    Paraules agudes acabades en -ò,-òs / -ó,-ós
    Amb accent tancat, la majoria: avió,carbó,sabó…
    Amb accent obert:
    -els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò…
    -els compostos de clos: exclòs, reclòs…
    -alguns substantius acabats en -os: arròs,espòs…

    Paraules planes:è/é
    Amb accent obert, la majoria:dèbil,èxit…
    Amb accent tancat :
    -néixer,créixer,témer…
    -el pretèrit imperfet de subjuntiu:diguérem,diguéreu,tinguérem,tinguéreu…
    -uns quants substantius:préstec,préseec,cérvol…

    Paraules planes: ò/ó
    La majoria porten accent obert:mòbil,sòcol,mòdul,lògic,pròxim…
    Però amb accent tancat;
    -alguns infinitius: córrer,incórrer,recórrer…
    -les formes verbals fórem, fóreu,fóssim…
    -uns quants substantius: estómac,furóncol…

    Paraules esdrúixoles:è / ó
    La majoria porten accent obert: comèdia, mesèria,ciència,glòria…
    El porten tancat: església, Dénia, fórmula…

    Salutaciones

    Nieves Jerez I1

    Salutacions

  36. Susana Sanroman

    16 març 12
    18:45 #

    Bon dia,

    Jo la veritat es que encara tinc dubtes. L’escriptura en català em costa i el tema dels accents (quan es tancat i quan es obert) em porta de cap.
    Per ajudar a un amic amb el tema de la “s” sonora i la “s” sorda jo plantejaria el tema per la fonètica.
    Son dos sons totalment diferents. La “s” sorda es la que es pronuncia semblant al castellà i si saps parlar una mica de català pots diferenciar amb facilitat quan es porta i quan no.
    La “s” sonora es més semblant a una Zeta, però més suau. Fonèticament és ho que se anomena un fonema frisat que és el que fa la llengua al contactar amb las dents.

    Susana
    I1

  37. ALICIA S2

    25 març 12
    18:45 #

    Bona nit,

    Jo també tinc molts de dubtes, igual que el nostre company. Per poder facilitar-me la feina, utilitzo molt internet, i totes les víes possibles, diccionari, enciclopèdia, etc.
    Uns dels dubtes del nostre company que no había visualitzat mai, és la separació de sil.labes, per aixó he buscat i aquesta explicació m´ha semblat molt interesant.

    La separació de síl·labes
    La síl·laba i les vocals
    1. Els diftongs
    Per identificar les síl·labes i separar-les correctament, quan calgui, en l’escriptura, és
    necessari reconèixer els diftongs. Dues vocals seguides fan un diftong en els casos
    següents:

    a) en les combinacions ai, ei, oi, ui, au, iu, ou, ii, uu.
    ai: em-pai-tar
    ei: re-mei, fei-na
    oi: boi-ra, al-moi-na
    ui: cui-na, a-vui
    au: cau-re, trau-ré
    eu: beu-re, teu
    iu: lliu-re, es-criu-rem
    ou: nou, di-jous
    ii: no-vii
    uu:duus

    b) la u i una altra vocal quan aquesta té una g o una q al davant:
    qua-tre
    qües-ti-ó
    a-de-qüi
    quo-ci-ent
    gua-nyar
    ai-güe-ra
    am-bi-güi-tat
    ai-guo-tes

    c) una i o una u quan les trobem enmig de dues vocals (tan diftong amb la vocal següent,
    i diem que tenen valor de consonant.
    ba-ie-ta
    jo-ies
    no-ia
    tre-ia
    cre-ient
    ve-uen
    mo-uen
    pe-uet

    d) una i o un u que inicien paraula van seguides d’una vocal.
    io-gurt
    iam-be
    io-de
    hia-tus
    hie-na
    ua-ca-ri

    El hiatus
    Qualsevol altra combinació vocàlica que no figuri en els casos de diftong é un hiatus, és a
    dir, les vocals que la formen pertanyen a síl·labes diferents.

    a-vi-at
    di-a
    Ma-ri-a
    fun-ci-ó
    vi-o-lí
    ri-ent
    su-ar
    ví-du-es

    3. Les vocals i la separació de síl·labes en l’escriptura
    Pel que fa a les vocals, en la separació de síl·labes a l’escriptura cal tenir en compte les
    regles següents:
    a) No es poden separar les vocal d’un diftong.
    b) Al final de ratlla no es pot deixar mai cap vocal sola quan aquesta forma part d’un mot.
    Incorrecte: a-pujaran.

    Només es pot deixar sola una vocal a final de ratlla quan la vocal va apostrofada amb
    un article, una preposició o un pronom. Correcte: l’a-mistat, d’o-portunitats.

    Així mateix, no es pot escriure una consonant apostrofada sola a principi o a final de
    ratlla.
    Incorrecte: La febre d’-or, canta-‘l, una gran reunió d’-especialistes
    La síl·laba i les consonants

    Dígrafs que se separen

    Es poden separar a final de ratlla els dígrafs següents:
    rr: por-ra
    ss: pas-sa
    sc: es-ce-na
    ix: cai-xa
    tj: plat-ja
    tg: met-ge
    tx: flet-xa
    tz: dot-ze
    l·l: til·la (en aquest cas es canvi el punt
    v o l a t p e r u n g u i o n e t )

    Però ix i tx NO es poden separar si representen l´últim so del mot:
    baix, di-buix, gar-buix, des-patx, es-ca-betx
    2. Dígrafs que no se separen
    No es poden separar a final de ratlla els dígrafs següents:
    gu: se-gui-ment
    qu: em-pa-que-tar
    ll: pa-lla
    ny: pi-nya


Categories


Històric


diccionaris


material didàctic


organismes


recursos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes