• Fem el darrer esforç en aquesta unitat 3?

     Mentre esperem que vagin brotant els resultats de tasques anteriors, aquí teniu les darreres d’aquesta unitat.

    • Com que heu demostrat amb escreix que us apassiona la lectura i que supereu tots els obstacles digitals amb què us enfronteu. Us proposem que us feu quellegistes. Cliqueu aquí.
    • Per aprofitar la ressenya que vau elaborar en la unitat anterior, com la podeu reciclar? Cliqueu aquí.
    • Per finalitzar el procés d’escriptura del text nostre, presenteu-ne la versió final. Cliqueu aquí.
    • Si heu confessat que us entusiasma la iniciativa de les rutes literàries. Ara n’heu de prepara una. A punt iborristes? A punt jpalauistes? Cliqueu aquí.
    • La recerca sobre els dos poetes finalitza. Heu de publicar els vostres resultats. Cliqueu aquí.
    • Finalment, podríeu valorar el curs? Cliqueu aquí.

    Recordeu que el 10 de juny és el termini d’aquestes tasques.

  1. Ana S3

    20 Mai 12
    18:45 #

    Ja soc quellegistes el meu àlies es Jazz26

    Ana S3

  2. ROSA S3

    21 Mai 12
    18:45 #

    Ja soc quellegistes el meu àlies es Albarita.

    Rosa S3

  3. maria fernanda Martinez

    31 Mai 12
    18:45 #

    Ja sóc quellegiste, el meu àlies: Maphinha.

  4. Mariela S1

    03 Jun 12
    18:45 #

    Ja sóc quellegiste, el meu àlies és Mariela Ferrareis

    Mariela S2

  5. Mariela S1

    17 Jun 12
    18:45 #

    Hola Jaume,
    T’ envio el text corregit de l’article del barri corregit.

    CONFLICTES EN EL MEU BARRI!

    Avui en dia ja no és com abans que una persona podia sortir al carrer sense problemes no hi havia robatoris i la gent en general vivia tranquil•lament.
    Preocupa molt en la situació actual que estem vivint els temps han canviat. Ara hi han més robatoris, això és per la crisi que passa el país actualment.
    Ara una persona surt amb por al carrer, a mi em passa i a més tinc una filla de gairebé quatre anys i penso en què pot passar-li alguna cosa.
    El nostre barri abans era tranquil i ara hi han robatoris de bicicletes o d’alguna cosa que et treguin dins del teu cotxe.
    L’altre dia sortia a passejar amb la meva filla i el meu marit i quan estaven al carrer dins del cotxe vam veure una persona amb actitud sospitosa que entrava a la nostra comunitat.
    El meu marit m’ havia dit que ara vindria, havia entrat en la comunitat on vivim per donar un cop d’ull i en tornar m’havia explicat que el sospitós baixava les escales mirant si hi havia alguna bicicleta solta.
    El meu marit li ha preguntat si buscava alguna cosa i ell li ha respost tot nerviós i es va dient que no.
    La patrulla de policia va passant vigilant els carrers però això no és suficient perquè el nostre barri demana mesures més efectives i tornar a recuperar el barri d’abans, el que no hi havia robatoris i altres.

    Mariela S2

  6. María del Carmen

    01 Jul 12
    18:45 #

    María del Carmen Rodriguez Do Pico, S2

    Jaume,

    Aquest és el text corregit del meu article:

    El nostre barri desemparat

    Sabem que la delinqüència fa molt temps que existeix i que en temps de crisi,
    s’aguditza. També sabem que hem de combatre-la tots junts. El que demanem al
    govern és una presència policial més activa i propera no solament al centre del poble sinó també pels carrers més allunyats del barri.
    Els últims casos de violència i indefensió que hem viscut al nostre barri van ser:
    la mort d’un policia a l’estació de tren per un altercat que aparentment havia estat pel
    Control de l’accés a l’andana de l’estació de tren el passat diumenge 1 d’abril al vespre
    i que encara no està aclarit; el robatori d’una joieria propera a la seu policial al migdia que va acabar amb la mort de l’amo i l’hospitalització de la seva dona amb ferides greus,
    i també, una quantitat superior a vint-i-cinc mil euros en mercaderia.
    Per altra banda, la preocupació d’estar pendent tot el temps de tot el que portem a sobre per anar a qualsevol lloc, per por què ens robin perquè no hi ha cap presència policial al voltant del barri, ens fan sentir desprotegits. Si a més a més això li passa a una persona coneguda, familiar o amiga nostra ens angoixa i desestabilitza.

    Crec que els impostos que paguem han de servir per administrar serveis i recursos
    que ens donen protecció, entre altres coses que poden assistir-nos en cas d’urgència
    mèdica o de desplaçament sobretot, quan sabem que una gran part dels nostres veïns
    són gent gran i es troben en relació de dependència. Com veiem cada dia, això sembla que té un altre sentit i que les demandes que li fem al govern, als funcionaris policials o administratius no són escoltades.

    Finalment la impotència i la por s’instal·la sobre la nostra esquena i es va transformant en desconfiança i descrèdit generalitzat cap als que ens governen, com un sentiment de desprotecció que ens acompanya tots els dies.


Categories


Històric


diccionaris


material didàctic


organismes


recursos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes