• Què volem saber sobre Josep Palau i Fabre?

    Josep Palau i Fabre era escriptor, però alhora estava interessat per altres manifestacions artístiques com la pintura. A quin artista va dedicar diverses de les seves obres? (María B.- I3)

    Picasso a banda, a qui no només va consagrar la seva obra, sinó fins i tot la seva vida, hi ha molts artistes pels quals Palau i Fabre sentia devoció. En aquest sentit, el llibre ideal és Quaderns de l’Alquimista on trobareu una gran quantitat d’articles en què Palau valora i lloa i opina sobre molts artistes, tant catalans i espanyols com estrangers.

    Va ser una explosió creativa: poeta, autor dramàtic, assagista, estudiós de Picasso… Josep Palau i Fabre va trobar el seu lloc dintre de l’art? (Annabel- S2)

    Algú va dir — i ho trobareu a 36 mesos sense Josep Palau i Fabre– que Palau i Fabre tenia un esperit modernista (arrauxat, revolucionari, contestari…), però una manera de treballar i un rigor noucentista (pulcre, clàssic, perfeccionista, metòdic…). Reputadíssim expert internacional en pintura, el seu lloc dins l’art és sens dubte el d’Alquimista, és a dir aquell que cerca, en qualsevol de les expressions artístiques, l’obra perfecta.

    Quins són els motius del poeta  per vincular la literatura amb l’art de Picasso? (Beatriz- S2)

    És una molt bona pregunta, però molt difícil de contestar. Tanmateix crec que ho has de considerar com dues autopistes diferenciades: d’una banda, la literatura de Palau (especialment poesia, teatre i contes) i de l’altra l’estudi minuciós de l’art de Picasso.

    El contacte amb l’art de primera mà és el que va a impulsar l’origen de la poesia alquimista? (M. Ángeles-I3)

     

    L’alquímia és la recerca de l’obra perfecta, sigui sota la forma que sigui. Palau i Fabre era tan perfeccionista que només té un llibre de poesia, Els poemes de l’Alquimista, i es pot veure l’evolució de la seva poesia: al principi, en clar procés d’aprenentatge i al final, acomiadant-se, dient que ja no pot escriure més. Però hi ha multituds de poemes dispersos en les seves obres de teatre i els experts opinen que són molt bons. I l’art retroalimenta l’art.

     

    El pare de Josep Palau i Fabra, Josep Palau Oller, va ser pintor i decorador no gaire reconegut per la societat catalana del seu temps. La relació de Josep Palau i Fabre amb el seu pare i el desig de distanciar-se d’ell, va ser determinant en l’acostament a la figura de Picasso i la seva obra? (M. Ángeles-S3)

    No, ni de bon tros. Si hi va haver distanciament –cosa que dubto – va ser degut per l’esperit tan i tan rebel d’en Palau. En un moment històric molt i molt delicat, Palau volia tirar pel dret i enfrontar el franquisme des de la rauxa. El seu pare hi posava seny (com tots els pares). Palau hi veia por. Però l’acostament a Picasso es degut a l’estada de Palau a París que és quan el va conèixer per primera vegada. A partir d’aquí hi ha un creixent interès per Picasso fins a l’obsessió.

    Quina de las seves creacions li ha enriquit més espiritualment? (María S2)

    Molt difícil de contestar. Però penseu que Palau i Fabre va abandonar la seva carrera literària per centrar-se única i exclusivament en la vida i obra de Pablo Picasso. Tots els seus estudis sobre Picasso l’enorgullien enormement.

    Val la pena crear normes en la vida si aquestes van en contra dels nostres sentiments? (Lídia- S3)

    Filosofia pura. Pel que fa a Josep Palau i Fabre, aquesta va ser una lluita constant: normes, privacions i llibertats. Palau va fer una cosa molt valuosa: en comptes de queixar-se, va fer el que li demanava el cos i tirava pel dret. Es va quedar tranquil amb si mateix, però alhora sol, sense companyia. Què triaries? Hi ha una entrevista que li fa JM Espinàs on trobem un Palau força cremat amb el món. Al final de la seva vida va trobar la recompensa de la gent en forma d’admiració, especialment de la gent jove.

    És realment apreciat i considerat un dels millors escriptors catalans? Perquè a mi em sembla fabulós. (Crista –I3)

    Se’l jutja més per la seva rauxa i per les coses incòmodes que escrivia davant els senyors benestants del noucentisme. El poema La sabata és un exemple claríssim. Quan has estat marginat completament de la societat catalana, sortir a primera línia costa molt. Ell, sense aturar-se i anar fent, va tornar a primera línia els darrers anys de la seva vida on va recollir els fruits d’admiració de l’opinió pública, crítics i admiradors. A mi també em sembla un escriptor fabulós.

    Va ser més valorat pel públic en general després de la seva mort com molt grans artistes? (Marina-S1)

    Després de la mort hi ha l’oblit. I no hem d’oblidar Josep Palau i Fabre. Mai sortirà a la primera fila com els Carner, Riba, Espriu, etc. Potser va ser una mica més conegut, i prou. Per això és tan important la Fundació que va deixar a Caldes d’Estrac. Es diu Fundació Palau i us recomano moltíssim la seva visita (especialment un dissabte a la tarda).

    Dins del món literari, en quin gènere es sentia més a gust escrivint ,en poesia o en prosa? (Matilde- S2)

    Molt difícil de dir. Per a ell, ser poeta era un fet tan i tan i tan responsable, que va haver de plegar perquè s’havia de sentir molt segur. Però no va abandonar la poesia perquè va tornar a conrear-la a les seves obres de teatre. La prosa la va tocar en molts àmbits (assaig, crítica, contes) i s’hi movia com peix a l’aigua.

    A més de la poesia en quin altre gènere molt representatiu ha escrit Josep Palau i Fabre? (Ana-S3)

    Palau i Fabre és conegut com l’home de les cinc cares: poeta, assagista, contista, dramaturg (teatre) i crític literari. Els seus contes són molt notables i amb els seus assajos literaris podem resseguir la literatura catalana del segle XX. A més hi ha tota la prosa sobre l’art de Picasso, una feina monumental i que és tot un tresor.

    De quina manera s’ha compromès amb la cultura literària i periodística sota el franquisme? (María del Carmen-S2)

    Va ser un lluitador en la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Va crear dues revistes de poesia en català en ple franquisme, cosa totalment prohibida: la revista Poesia i la revista Ariel. A París va organitzar un manifest d’intel·lectuals contra el franquisme i fins i tot va obtenir certes adhesions de prestigi com Albert Camus o Jean Paul Sartre. A França va escriure en francès nombrosos articles denunciant la dictadura que vivia l’estat espanyol. Palau i Fabre va ser un gran lluitador contra el franquisme.

    Estava influenciat Salvador Iborra per Josep Palau i Fabre?  (M. José- I3)

    Aquesta pregunta no la sé, sincerament. L’hauríem de fer als amics i poetes més propers a en Salvador. El que sí que puc dir era la gran ascendència que tenia Palau i Fabre sobre molts poetes i poetesses joves que començaven i que ara ja tenen un nom. Podria ser perfectament el cas del malaguanyat Salvador Iborra.

    Aprofitem l’avintesa per agrair a Sergi Borges la seva inestimable col·laboració.

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.


Categories


Històric


diccionaris


material didàctic


organismes


recursos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes