Com cada divendres a la tarda, tots els companys i el professor Marfany hem pujat a bord del transatlàntic Les Roses per emprendre un viatge emocionant a través de l’univers de les lletres catalanes. Ara que aquest periple cultural s’està apropant a la seva inevitable fi, ens recordem que hem fet un llarg camí, ple de troballes lèxiques inesperades i de descobriments ortograficogramaticals que sovint han deixat constància de la nostra ignorància, i ens adonem que com més aprenem d’una disciplina, més conscients som del nostre propi desconeixement. Certament, hem après moltíssim, però encara en podríem aprendre molt més.
Deixant de banda els preàmbuls, avui hem començat la classe resolent els dubtes que ens havien sorgit sobre els exercicis de subordinades adverbials pendents de la darrera setmana, concretament del 21 al 28, els inclosos des de la pàgina 406 a la 409 del llibre. Hem tret, doncs, la conclusió que algunes oracions subordinades adverbials poden encabir-se en més d’una categoria en funció del sentit de la circumstància expressada. No sempre les conjuncions o locucions conjuntives són determinants de la classificació d’aquestes subordinades.
Tot seguit, en Jaume ha analitzat amb nosaltres la correcció de les errades comeses a l’examen de gramàtica que vam fer divendres passat. Ens ha comentat que les equivocacions més freqüents han recaigut sobretot als exercicis d’ortografia (confusió en els plurals), sintaxi i vocabulari (manca d’habilitat per a detectar la diferència de significat entre paraules semblants). Ens ha aconsellat que, com que resten 5 setmanes per la data de l’examen final, aprofitem el temps per perfeccionar-nos en aquells temes que encara no dominem gaire. Ens hi ha donat ànims perquè està convençut que podem aconseguir-ho i que tots tenim capacitat per fer un bon examen de nivell D de català.
A continuació, sense perdre el fil temàtic de les lliçons del llibre, hem estudiat l’ortografia de la r/rr i de la h (consulteu les pàgines 478-480). Jaume ens ha proposat de fer a casa els exercicis 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 de les pàgines 481-484. Abans de canviar de terç, ens ha demanat que féssim a classe l’exercici 5 de la pàgina 480 per tal de practicar la transcripció fonètica.
Justament després de la pausa, hem dedicat una bona estona a repassar sintaxi i sociolingüística. D’una banda, el professor ens ha passat un full amb diferents oracions subordinades perquè les classifiquem i en diguem la funció respecte a l’oració principal. D’una altra, ens ha donat uns fulls amb les definicions de diferents conceptes de sociolingüística (bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic, llengua minoritària, llengua minoritzada, i d’altres) amb el propòsit d’identificar-los específicament. En un principi, ens ha costat una mica; no obstant això, ens n’ hem sortit amb èxit.
Finalment, amb la intenció de satisfer la curiositat de tothom, Jaume ha demanat a les companyes que havien realitzat l’examen pilot de nivell D de català de la Direcció de Política Lingüística, que ens expliquessin en què havien consistit les proves. Sembla ser que van haver de fer un examen oral amb una part d’exposició i una altra d’interrogatori periodístic, per a la preparació del qual disposaren de 30 minuts. Així mateix, es van haver d’enfrontar a un examen escrit que consistia en emplenar un text extens, farcit de gran quantitat de buits, amb paraules de qualsevol categoria gramatical, és a dir, en aquesta prova, no hi havia exercicis que tractessin tan sols un tema de caire morfosintàctic o gramatical. Jaume ens confessà que li agradava aquest nou model d’examen pel seu realisme pràctic.
Mª Carmen Bautista
Article complet