• Amb la tardor, la unitat 2

    Després de la Castanyada, seguim amb el tema culinari que envolta la unitat 2.

    Durant la classe d’ahir vam fer una comprensió lectora a partir del text de Narcís Comadira Mentre fem codonyat. En el text s’hi esmentava, entre d’altres referències, el poema de Josep Carner ELS CODONYS TARDORALS.

    Us l’adjunto perquè el pugueu llegir i en feu els comentaris sobre què hi trobeu, quines sensacions us desperta, de què us sembla que parla…

  1. esanchezr

    16 Nov 11
    15:28 #

    Bé, veig que ningú no s’atreveix a dir què li sembla el poema. Per si us el llegiu, aquí en teniu un comentari:
    En el diàleg que dins el poema mantenen dos amics queda ben palesa la utilització que Carner fa d’un fruit propi de la tardor, com ho és el codony, per relacionar-lo amb l’etapa tardoral de la vida humana, i ho fa amb la intenció de convidar-nos a reflexionar sobre el pas del temps, un recorregut, aquest, que repercutirà físicament tant en l’home (“nosaltres rondinem, esgarriant les passes”) com en la dona (“amb cara tediosa caminen desmarxades”), però si bé, en un principi, l’home esdevindrà taciturn i li costarà acceptar de bon grat l’inexorable pas del temps, serà gràcies a l’aixopluc que dins la llar hi trobarà en la companyia de la dona, la qual, com el codony (“que es fa vell en la branca”), haurà madurat dins la llar, que acabaran tots dos gaudint de la vellesa fent-se companyia l’un a l’altre.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>