Arxiu de la categoria ‘Història de la llengua’

  • Ermessenda de Carcassona

    Escrit per el 21 de March del 2011 a les 19:34 a: Història de la llengua

    TV3 estrena, el dilluns 21 i dimarts 22, una minisèrie que recrea la vida d’Ermessenda, comtessa de Barcelona, Girona i Osona entre els segles X i XI. Es tracta d’una ambiciosa coproducció de TV3 i Ovideo, amb la col·laboració de l’ICIC i el suport de l’ICAA. A cavall entre la història i la ficció, la sèrie retrata Ermessenda com una dona forta i intel·ligent que va regnar amb mà de ferro. Encara que Ermessenda va ser un personatge molt significatiu a la seva època, avui dia poca gent la coneix. La presentació de la producció s’ha dut a terme a la capella de Santa Àgueda, espai cedit pel Museu d’Història de Barcelona.

    Ermessenda de Carcassona

    Carcassona?, f segle X — Sant Quirze de Besora, Ripollès, 1 de març de 1058
    Filla del comte Roger I de Carcassona.

    Muller (el 993 o poc abans) del comte Ramon Borrell de Barcelona. Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi: ajudà el seu marit en la reconstruccció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill; l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre (1015) i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I. Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona (1010) i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor (1017). [+  Enciclopèdia.cat]

    Catalunya als segles X i XI

    Els últims anys del segle X i els primers de l’XI va ser una etapa molt intensa on es van viure canvis radicals. L’arribada del feudalisme va precipitar i generar greus conflictes i desestabilitzacions que van posar en perill l’ordre polític existent creat per les nissagues comtals.

    A Catalunya, va tenir una gran importància Ermessenda, que va governar els comtats de Girona, Barcelona i Osona (des del 993 fins al 1057). Va ser una de les dones amb més autoritat dins la política catalana del segle XI. Fou un exemple de l’evolució de la condició de la dona aristocràtica i va tenir un important paper polític a Catalunya, sobretot després de la mort del seu marit. Ermessenda va viure totes les glòries i misèries d’aquesta etapa tumultuosa, intentant preservar l’herència política rebuda dels seus predecessors i del seu marit; una herència resultat de la consolidació de les nissagues comtals que havien aconseguit la sobirania en l’antic regne carolingi al llarg del segle X.

    Ermessenda lluità aferrissadament tota la seva vida contra aquells que tractaren d’arrabassar-li la seva autoritat. Finalment vençuda, va haver de renunciar al poder i al seu preuat govern del comtat de Girona l’any 1057.
    S’estrena a TV3 una minisèrie sobre la vida d’Ermessenda, la dona més poderosa de la història de Catalunya

    Article complet

  • Sessió de dilluns 7/03

    Escrit per el 08 de March del 2011 a les 10:24 a: Diari de sessions, Història de la llengua, Sintaxi

    Novament els PRONOMS FEBLES!

    Avui hem continuat treballant els pronoms febles, encara amb algunes dificultats. Per això, voldria recordar-vos alguns punts importants:

    • Una de les causes dels errors en la pronominalització són els problemes a l’hora de reconèixer la Funció Sintàctica que fa el constituent (mot, sintagma o frase) que ha de quedar substituït pel pronom.
    • En aquest sentit, recordeu que, per identificar aquesta funció sintàctica, heu de basar-vos en la frase en la qual heu d’inserir els pronoms febles i, per tant, analitzar primer el verb d’aquella frase. Penseu que una mateixa paraula, tot i que es refereixi a una mateixa realitat, pot fer una funció sintàctica diferent segons el verb del qual depengui. Per exemple:

    La Marina és una noia molt bonica, però la Marta no la hi troba gens.

    Fixeu-vos que a la primera oració el verb és SER i, per tant, ‘una noia molt bonica’ és ATRIBUT (s’hauria de substituir per HO: La Marina ho és).  En canvi, a la segona oració el verb és TROBAR, que, en aquest cas, té un SUBJECTE (Marta), un OD (LA = Maria) i un C. Predicatiu (hi = molt bonica).

    • És fonamental que us aprengueu les formes dels pronoms febles i l’ortografia que cal aplicar-los segons si van davant o darrere del verb, apostrofats o no.

    Avui també hem corregit els exercicis sobre el text de Tirant lo Blanc i us he donat unes fotocòpies sobre pronoms febles i fonètica (als qui no heu vingut, us les donaré dimecres).

    DEURES PER DIMECRES:

    • Llibre, pàgs. 324-326: activitats 18-21.
    • Acabarem de corregir els exercicis de pronoms de les fotocòpies (Dossier Suficiència).
    • A classe, farem els exercicis de les fotocòpies, tant de pronoms com de fonètica.

    DEURES PER DILLUNS (14/03): [cal fer-ho en aquest ordre]

    • Llegir atentament l’àrea 4 de la Unitat 9 (pàgs. 372-375) i fer l’activitat 31.
    • Llegir atentament l’àrea 2 de la Unitat 9 (pàgs. 343-345) i fer les activitats 5 i 7. La 7 és una redacció que m’heu de lliurar.

    Article complet

  • La lírica trobadoresca

    Escrit per el 06 de March del 2011 a les 13:01 a: General, Història de la llengua

    “Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII, entre els quals es confonen els naturals del migdia de les Gàl·lies amb italians i catalans, són anomenats trobadors, i llur activitat literària és designada amb el verb trobar, el contingut semàntic del qual és paral·lel al del llatí invenire que significa “trobar” (una cosa) i “crear literàriament”. El nom de poeta era reservat a aquells que componien en llatí; i el de trobador s’estengué a les altres llengües per designar els autors de les poesies cultes en llengua vulgar: trouvère en francès, trovator en italià, trobador en castellà (després escrit trovador).” [Lletra]

    Per treballar aquest tema d’història de la llengua i de literatura catalanes, us recomano:

    • Pàgina LLETRA, en què trobareu informació rigoroasa i amb diversos enllaços audiovisuals.
    • Tema 2 dels apunts Panorama de la literatura catalana, que també podeu trobar a ‘Material Docent’.
    • Altres: audiovisuals:

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Dolors: Gràcies Núria! Ara mateix m’ho miro. Bon estiu i una abraçada!
  • mireia mas: Moltes gràcies Núria!!! He demanat informació per saber si hi puc accedir i també si ho puc compaginar...
  • Núria: Exacte! Tot i que, en general, aquesta ‘x’ és sonora quan la paraula comença per ‘ex-’...
  • Dolors: Mmmm….. jo diria que és perquè la “m” i la “v” són sonores i fan convertir ks...
  • Lorena López: Hola, Tinc un dubte de fonètica, a veure si algú m’ho pot aclarir. Segons el solucionari que ens...

Núvol d'etiquetes

argumentació Ermessenda Fonètica General Producció de textos pronoms febles trobadors Varietats del català V Trobada