És més fàcil que els alumnes segueixin el seu procés d’aprenentatge si estan motivats?
Fruit d’un treball que s’inicia al Consorci per a la Normalització Lingüística sorgeixen reflexions com:
1- Cal tenir present el llibre de Z. Dörnyei, Estratègies de motivació a l’aula de llengua, dóna moltes pistes i estratègies sobre com plantejar tasques motivadores a l’aula.
2- Gardner proposa que la motivació és la suma de desig, actitud positiva i esforç. És interessant posar-nos en el lloc dels aprenents (perquè també en som) i reflexionar sobre què ens motiva a aprendre més, què és el que ens engresca a fer les nostres tasques formatives, autoformatives, de treball…
- Les CREENCES davant d’un aprenentatge són essencials perquè provoquin o no el DESIG d’aprendre: si l’aprenent pensa que una tasca és interessant, si pensa que l’ajuda a aprendre, que li permet fer millor la seva feina, que cobreix les seves inquietuds, que li suposa un repte, etc.
- Si a més adopta una ACTITUD POSITIVA perquè hi posa il·lusió, ganes, fins i tot passió…
- I a més hi dedica un temps de pràctica, fa els materials o activitats corresponents, fa propostes, etc. és a dir hi posa VOLUNTAT i ESFORÇ
- Aquest aprenent estarà molt MOTIVAT!
3- Les creences del professor, les actituds i el compromís lingüístic i de l’aprenentatge envers l’alumnat són fonamentals (Mallart). Dörnyei insisteix que l’habilitat del professorat per motivar els seus alumnes és la clau de l’èxit.
4- El professor té el paper de liderar el grup, ha de procurar que tots els alumnes aprenguin, que se sentin part d’un equip, que se sentin rellevants en el projecte, perquè tots aportin el millor d’ells. El professor ha de gestionar el millor de cada alumne.
A partir de les conclusions sobre la fidelització dels alumnes de la reunió de l’octubre de 2010, hem continuat debatent diferents estratègies per millorar la nostra tasca.
Resum de la reunió del 10 d’octubre de 2010
La motivació dels alumnes de llengua
Aportació de l’estudi que va fer Maria Gassiot en el Postgrau “Immigració i Acollida” de la UB.
- 27 FEBRER
2011 - No hi ha comentaris
Com gestionem l’allau d’informació per afavorir el procés d’aprenentatge?
Un dia després de la II Jornada d’aprenentatge de llengües: entorns, eines i recursos didàctics encara intercanviem piulades al voltant de l’aprenentatge formal i de l’aprenentatge no formal… Sembla que compartim força que l’aprenentatge formal és necessari tant en l’etapa inicial de la vida, la dedicada a la formació, com en qualsevol altra etapa d’aprenentatge, però el que compartim PLEnament és que per poder tenir un entorn personal d’aprenentatge (no formal) cal haver après a ser autònoms… Tenir la competència necessària per prendre les decisions que ens guien per aconseguir els objectius que ens hàgim proposat… Entenem l’aprenentatge informal com un nivell baix de formalitat i, per tant, entenem que també es pot treballar informalment en el marc de l’aprenentatge formal. Aprenentatge no formal no és el mateix que aprenentatge informal. Aprenentatge no formal és el que fem fora del sistema, és dinàmic i adaptat totalment a les nostres necessitats, al nostre ritme, al nostre objectiu… és a la nostra mida!
Deixem la nostra presentació: Com gestionar l’allau d’informació per afavorir el procés d’aprenentatge?
Carme Bové i Joan Vilarnau
- 30 GENER
2011 - 4 comentaris
“Llegir per escriure, escriure per llegir”
Arran d’una piulada al Twitter, aquestes vacances de Nadal vaig veure que l’ICE de la UAB organitzava la II Jornada per a docents de Llengua i Literatura. Vaig mirar el programa i tot i que anava clarament adreçada al professorat dels instituts, hi vaig trobar l’agradable sorpresa que la conferència la feia el professor Felipe Zayas.
Fa temps que segueixo la pista de Felipe Zayas, professor de llengua i literatura castellana a l’IES Isabel de Villena de València . En el seu bloc Darle a la lengua hi trobareu un munt d’entrades, de mapes conceptuals, d’esquemes sobre què implica ensenyar i aprendre llengua, sempre des de la perspectiva comunicativa i per tant d’ús. Us recomano l’apunt El giro copernicano en la enseñanza de la lengua en el que reflexiona sobre els canvis que s’haurien de produir en l’ensenyament de la llengua.
De la conferència de la Jornada, Llegir per escriure, escriure per llegir, vull destacar la importància que ha donat a la interrelació de les habilitats i a la necessitat d’acostar l’aprenentatge de la llengua a les activitats de la vida real. Si fem llegir un text als nostres alumnes podem fer que n’identifiquin el tema, les idees principals i que en facin un resum. Però tot això per a què? És important que el treball de la lectura serveixi de guia perquè els alumnes produeixin un text similar, un text que haurà de ser publicat i per tant, també haurà de ser llegit! Es tracta de donar sentit a la lectura amb objectius de producció escrita. No cal dir que ha defensat les TIC, perquè faciliten la publicació dels textos dels alumnes a blocs, wikis… i ajuden a donar sentit a la tasca que s’està fent i per tant, a l’aprenentatge. Llegir i escriure i al mateix temps saber observar, mirar la llengua per anar adquirint la competència metalingüística. També ha comentat la necessitat de construir seqüències didàctiques amb uns objectius d’aprenentatge que permetin dur a terme aquestes pràctiques i facilitar-ne l’avaluació. Els llibres de text han canviat i han passat de treballar la gramàtica a treballar la tipologia textual, però segueixen tenint una visió molt atomitzada dels aprenentatges i poc integradora… Cal trobar aquestes fórmules per donar sentit a la tasca que es fa a l’aula.
Les experiències que s’han presentat a la Jornada (algunes de molt interessants) són de secundària. Tota la documentació la podem veure si accedim com a visitants a l’aula Moodle que han creat. També podem seguir les piulades que s’han fet al Twitter amb l’etiqueta o hashtag #2jdll. Un altre bloc que n’ha fet un resum: A pie de aula, de Lourdes Domènech.
- 19 GENER
2011 - No hi ha comentaris
Metodologies competencials
M’ha agradat aquest vídeo realitzat per Guida Al·lés:
- 30 JUNY
2010 - 1 comentari
El con de l’aprenentatge (Edgar Dale)
M’agrada pensar que les tasques faciliten l’aprenentatge, una tasca és una simulació d’una experiència real, és de naturalesa activa i per tant, tendeix a facilitar el record del que aprenem un 90%.
- 02 DESEMBRE
2009 - 4 comentaris
Aprenentatge cooperatiu
El divendres 27 de novembre vam tancar el curs de formació sobre aprenentatge cooperatiu. Crec que ha estat una experiència engrescadora i molt interessant amb l’aportació de moltes tècniques cooperatives per aplicar a l’aula de qualsevol nivell d’aprenentatge i especialment si apliquem la programació per tasques.
En aquest curs, els alumnes havien de treballar cooperativament (entre dos) per tal de dur a terme a l’aula una experiència cooperativa. Aquest divendres s’han presentat 10 experiències molt interessants i enriquidores que proposaven treballar cooperativament diferents continguts a les classes de català. Algunes han experimentat la tècnica de puzle, altres la de passa el problema, altres el treball entre iguals, altres el torn de paraula i algunes la suma de diverses tècniques. Totes molt interessants i amb valoracions molt positives.
Algunes de les reflexions finals que vaig anotar en aquesta sessió són les següents:
Pel que fa als docents:
- Els professors són agents de presa de decisions.
- Els bons docents planifiquen i després ajusten o regulen.
- És important conèixer els principis metodològics, però cal saber-los adaptar a les necessitats del grup, no s’han d’aplicar directament.
- Hem de trobar metodologies amb els mitjans que tenim i hem de trobar maneres per aprofitat i rendibilitzar el temps.
- Les aules són contextos imprevisibles i per tant, és probable que s’hagi de reajustar la programació inicial.
- Alguns tipus de tasques no tenen una solució única, cal ser-ne conscients.
- Els professors han d’aprendre a gestionar l’aula, els grups. Les interaccions.
- El professor acompanya, ajuda, dóna pautes i poc a poc les retira perquè l’alumne sigui cada vegada més autònom.
- Treballar amb una altra persona fa que s’hagin d’elaborar i argumentar els continguts i això ajuda a concretar els resultats.
- Treballar conjuntament amb una altra persona permet fer una reflexió post que millora la nostra tasca.
Pel que fa a l’alumnat:
- El treball cooperatiu exigeix la seriositat i el rigor dels alumnes pel que fa a la puntualitat i a l’assistència.
- Els alumnes perceben que confiem en ells i això fa que la seva actitud sigui més positiva.
- Els resultats del treball cooperatiu són el fruit de les ajudes mútues. El resultat amb les ajudes de tots és de més qualitat que el resultat individual.
- Ajudar els companys (o iguals) serveix per aprofundir, per tant, per aprendre.
- Els alumnes han d’aprendre a treballar cooperativament i això s’aconsegueix integrant el treball cooperatiu com una pràctica habitual a l’aula.
Bé, espero que aquestes reflexions també us ajudin a reflexionar i us temptin a provar les tècniques de l’aprenentatge cooperatiu en els vostres cursos. El professor del curs ha estat en David Duran, professor del Departament de Psicologia de l’Educació de la UAB i coordinador del Grup de recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI). Podeu trobar un munt d’articles, de bibliografia i de dades en el seu espai web Aprenentatge entre iguals.
- 05 NOVEMBRE
2009 - 1 comentari
Presentació de l’enfocament per tasques
És una presentació de com treballar amb tasques la llengua espanyola a ESO. Encara que l’àmbit de secundària no sigui el d’adults, algunes aportacions són interessants:
- 21 OCTUBRE
2009 - No hi ha comentaris
Learning by doing. Roger Schank
Cada vegada que sento aquesta entrevista penso en la programació per tasques… També plantegem aprendre fent!
- 21 OCTUBRE
2009 - 1 comentari
Parlem de programacions…
Benvinguts al bloc La programació per tasques. L’Àrea d’Activitats del Consorci per a la Normalització Lingüística posa a la disposició de l’equip de professorat aquest espai perquè puguem compartir informació relacionada amb la programació per tasques. Es tracta de posar en comú criteris, orientacions, recursos, articles, reflexions, experiències … tot allò que ens sigui d’utilitat per millorar la nostra tasca a l’aula.