Arxiu de la categoria ‘Lectura de vacances’

  • Lectura de vacances: “Un tros de cel”

    Isabel Clara Simó feia molt de temps que volia abordar en una novel·la qüestions referents als abusos sexuals a menors. Per fer-ho segons ha comentat l’escriptora nomès tenia dues vies; la pederàstia o bé el tràfic sexual de menors.

    Isabel Clara-Simó s’ha submergit dins la pell d’una jove xinesa que veu com els seus pares la venen a una xarxa de prostitució com a esclava. El seu proxeneta li promet la llibertat als 18 anys si abans fa tot el que li digui.

    Un tros de cel arrenca en el moment que la Wing compleix els 18 anys i espera que el seu proxeneta compleixi amb la seva promesa.

    Podeu llegir-ne un fragment clicant aquí

    També en podeu visionar un clip de vídeo

    Article complet

  • Lectura de vacances: Emili Teixidor i “Pa negre”

    Un bon moment per recordar Emili Teixidor que ens va deixar el 20 de juny passat.

    Pa negre, una obra a cavall del retrat autobiogràfic i de la ficció, situada als primers anys de la postguerra civil, i que ja algun crític considera el millor llibre en català dels últims anys. Teixidor descobreix els trets autobiogràfics d’aquesta novel·la que la qualifica de “metàfora d’un país dividit en dues lleialtats”.   Cal destacar la riquesa del llenguatge de “Pa negre”, on Teixidor recupera els mots d’un idioma que s’ha transformat en només 60 anys, i on s’han perdut moltes referències d’argot rural en benefici dels neologismes. De la mateixa manera que els llocs familiars de l’autor, com ara les colònies tèxtils, o s’han abandonat o s’han reconvertit en hostals, la cultura visual ha anat més enllà que la cultura oral, com diu l’Emili Teixidor: “Ara els nens diuen ‘ensenya-m’ho’ i abans era ‘explica-m’ho’. Hem de tornar a explicar aquesta oralitat”.

    Text de contraportada

    A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a l’entorn de l’Andreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d’això, la mare s’ha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que viuen a pagès.

    Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa arreu, el temps a la masia estarà farcit de sentiments i descobertes. Hi descobrirà el misteriós món dels adults, la intuïció rere les paraules dels grans, farà tentines en els viaranys del sexe. És, també, un temps d’amistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l’aire lliure, de plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro, de pa amb vi i sucre… de pa negre.

    En temps de guerra –i de postguerra- tots els sentiments són abrandats, van a l’essència: o tot o res, perquè no hi ha gairebé res a perdre. L’amor, l’odi, la passió, la rancúnia, la venjança, la hipocresia, la humiliació… res no s’escapa de la vida dels personatges d‘aquesta obra, en què Emili Teixidor aconsegueix transportar-nos a una època de repressió i de missa obligada. L’autor recrea amb total precisió l’ambient rural de la Catalunya de postguerra amb una llengua vivíssima, rica, plena de matisos, i un ple domini de la tensió narrativa.

    De mica en mica, el lector assistirà a un canvi substancial en l’Andreu, que aprendrà de cada cosa que li passa i que, de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metàfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victòria que no és la seva.I s’adonarà també d’una lliçó molt important: a més estimació, més perills de tota mena. L’amor crema

    Article complet

  • Lectura de vacances: “Jo confesso”

    Jo confesso va guanyar  el Premi de la Crítica Catalana 2012, atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en el marc de la Fira de Sant Jordi.  Va acabar de rematar l’èxit obtenint el Premi Crexells que atorguen cada any els socis de l’Ateneu Barcelonès i les Biblioteques a la millor novel·la en català de l’any anterior.

    Text de contraportada

    Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

    Podeu llegir-ne el primer capítol clicant aquí

    Article complet

  • Lectura de vacances: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

    Va ser un dels llibres més venits en el Sant Jordi d’enguany. De fet es tracta d’una mena de viatge delirant per la història del segle XX… delirant i per riure.

    Va obtenir el premi al millor llibre dels llibreteres suecs. Ha esta traduït a 31 llengües i se n’han venut més de 2 milions d’exemplars. A més, ja se n’han adquirit els drets per fer-ne una pel·lícula.

    “Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur. L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra.

    A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí. Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s’ajup davant del poder.

    ¿Com pot ser que l’Allan sopi amb el futur president Truman? ¿I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d’eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?

    Article complet