• La Patrícia

    Personatges: la Patrícia
    Roser Solé
     

    Era la tia i padrina de la Natàlia. Vivia a la Gran Via de Barcelona. Es va quedar vídua del poeta Esteve Miràngels.

    Durant l’absència de la Natàlia, la Patrícia havia perdut dues germanes: la  Paquita i la Kati.

    Després de dotze anys a l’ estranger, la Natàlia va decidir tornar a casa de la seva tia.

    Tot seguia igual a casa la Patrícia, malgrat que ja no hi eren els jardinson havia viscut tantes coses i on la Natàlia i el seu germà hi havien jugat tant de petits. Aquells jardins inspiraven l’ Esteve Miràngels a escriure els seus sonets.

    El seu marit, l’ Esteve, li va deixar misèria i companyia, només un petit vitalici per la venda d’un magatzem.

    La Patrícia sempre feia el posat de víctima. Caminava com una ombra, no opinava mai, vivia reclosa en un petit món fet de llàgrimes i de penes. Anava deixada.

    No havia estat mai bonica. Era grassa i lletja però agradosa. Tenia la pell resseca de color de terra, una mica carregada d’espatlles i uns ulls que semblaven de filaberquí amb bosses lívides i arrugues fosques. L’Esteve sempre se li’n reia.

    El més bonic de la Patrícia eren les seves mans.

    La Patrícia havia canviat: ara duia els cabells tenyits, les ungles pintades i parlava pels descosits. Fins i tot fumava. Les seves mans semblaven les d’una artista.

    Bevia per empassar-se les penes, per oblidar la seva tristesa, per estar alegre i l’alegria no li venia, sinó que es quedava més trista. Venien a fer-li visita els seus morts, seien a la vora i feien tertúlia amb ella.

    El seu marit vivia en un món de fantasia d’alt nivell mentre amb prou feines podien viure. Ella era de casa bona de Gualba, però va ser desheretada per haver-se casat amb l’Esteve; n’estava enamorada. No havia estat educada ni per al camp ni per a la ciutat. Al camp s’hi esllanguia, a la ciutat la trobaven pagesa. Només sabia cuinar, tocar la marxa turca i fer puntes de coixí.

    L’Esteve estava entrampat pel joc, poc sensible amb la Patrícia, que s’hi casà només pels diners. Van viure en la misèria, perquè el seu marit era un gandul, però cobrien les aparences amb una minyona.

    La Patrícia va ésser desgraciada en el matrimoni, acceptant amb resignació que el seu marit li fos infidel. Ara ella bevia per matar les penes. Va tenir una vida frustrada i trista. Tenia por perquè se li acostava la mort.

    Tenia un secret que no havia explicat mai a ningú: estava enamorada del Gonçal, amic de l’Esteve, perquè era delicat i educat amb ella, molt diferent que el seu marit. Però un dia la Patrícia se’ls va trobar al llit: s’havien embolicat.

    Tota la seva vida van ser frustracions i mentides.

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>