• L’esperança i el desengany

    L’esperança i el desengany
    M. José Bernal 
     

    En la novel·la, El temps de les cireres, aquests dos sentiments estan molt presents. Hi ha situacions que provoquen en els personatges unes sensacions d’esperança i de desengany. Alguns els pateixen a nivell sentimental i personal i d’altres a nivell polític i social.

    A causa de la situació de repressió que vivia Catalunya, els personatges suporten un sentiment molt profund de desengany i reaccionen lluitant i manifestant-se perquè la sensació d’esperança també és viva.

    Els personatges que pateixen aquest sentiments a nivell personal són la Natàlia, la Patrícia i la Silvia.

    Un exemple de l’esperança  en la vida de la Natàlia va ser quan, arran de conèixer a l’Emili, comença a descobrir inquietuds i sentiments nous. Això que no  va descobrir, en cap moment, va ser la manca d’escrúpols que tenia i com  utilitzava a les dones. Un dia, la Natàlia, va rebre una nota de l’Emili que deia: “…És millor que no ens tornem a veure ….”,i no es van tornar a veure, però l’Emili tampoc es va assabentar que la Natàlia estava embarassada. El sentiment d’esperança s’ha transformat en desengany.

    la Patrícia també va ser víctima d’aquest sentiments. Era una noia grassoneta i no gaire maca que es va casar amb l’Esteve, un poeta sense futur. El desengany més profund que va patir  la Patrícia no va ser precisament per les infidelitats del seu marit, sinó pel que va descobrir un dia: el Gonçal, el seu amor platònic, era l’amant de l’Esteve.”… Respiraven … sota el cobrellit de setí estampat amb unes enormes flors blaves.”

    La Silvia es casa amb el Joan Miralpeix un home decidit i protector,com el seu pare. Però al llarg del temps es va manifestant com un autèntic masclista. Només li interessaven els cotxes, les amants i arribar al capdamunt de la seva feina. Ella sabia que la seva vida era monòtona i sense al·licient. Va passar de sentir-se protegida, a sentir-se ignorada. Ella li deia, a la Natàlia: “… jo em faré vella de una manera diferent a tu, em faré vella sense adonar-me’n, sense haver viscut.”

    Aquests tres exemples són una mostra de com els sentiments començant sent d’esperança  i al llarg del temps i de les vivències, acaben convertint-se en desenganys.  Elles pateixen el masclisme típic de la societat  d’aquell moment. Passen de viure amb el pare, protector,autoritari i repressor , a viure amb el marit que desenvolupava el mateix paper.

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>