• Salveu-me els ulls

     

     

     

     

     

     

    Salveu-me els ulls

    (Poemari Quadern de vacances)

    Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
    Salveu-me la mirada, que no es perdi.
    Tota altra cosa em doldrà menys, potser
    perquè dels ulls me’n ve la poca vida
    que encara em resta i és pels ulls que visc
    adossat a un gran mur que s’enderroca.
    Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
    i puc sentir i tocar i escriure i créixer
    fins a l’altura màgica del gest,
    ara que el gest se’m menja mitja vida
    i en cada mot vull que s’hi senti el pes
    d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.
    Pels ulls em reconec i em palpo tot
    i vaig i vinc per dins l’arquitectura
    de mi mateix, en un esforç tenaç
    de percaçar la vida i exhaurir-la.
    Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
    i engolir món i estimar les donzelles,
    desfermar el vent i aquietar la mar,
    colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
    Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
    Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>