Entrades amb l'etiqueta ‘Pa negre’

  • Lectura de vacances: Emili Teixidor i “Pa negre”

    Un bon moment per recordar Emili Teixidor que ens va deixar el 20 de juny passat.

    Pa negre, una obra a cavall del retrat autobiogràfic i de la ficció, situada als primers anys de la postguerra civil, i que ja algun crític considera el millor llibre en català dels últims anys. Teixidor descobreix els trets autobiogràfics d’aquesta novel·la que la qualifica de “metàfora d’un país dividit en dues lleialtats”.   Cal destacar la riquesa del llenguatge de “Pa negre”, on Teixidor recupera els mots d’un idioma que s’ha transformat en només 60 anys, i on s’han perdut moltes referències d’argot rural en benefici dels neologismes. De la mateixa manera que els llocs familiars de l’autor, com ara les colònies tèxtils, o s’han abandonat o s’han reconvertit en hostals, la cultura visual ha anat més enllà que la cultura oral, com diu l’Emili Teixidor: “Ara els nens diuen ‘ensenya-m’ho’ i abans era ‘explica-m’ho’. Hem de tornar a explicar aquesta oralitat”.

    Text de contraportada

    A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a l’entorn de l’Andreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d’això, la mare s’ha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que viuen a pagès.

    Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa arreu, el temps a la masia estarà farcit de sentiments i descobertes. Hi descobrirà el misteriós món dels adults, la intuïció rere les paraules dels grans, farà tentines en els viaranys del sexe. És, també, un temps d’amistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l’aire lliure, de plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro, de pa amb vi i sucre… de pa negre.

    En temps de guerra –i de postguerra- tots els sentiments són abrandats, van a l’essència: o tot o res, perquè no hi ha gairebé res a perdre. L’amor, l’odi, la passió, la rancúnia, la venjança, la hipocresia, la humiliació… res no s’escapa de la vida dels personatges d‘aquesta obra, en què Emili Teixidor aconsegueix transportar-nos a una època de repressió i de missa obligada. L’autor recrea amb total precisió l’ambient rural de la Catalunya de postguerra amb una llengua vivíssima, rica, plena de matisos, i un ple domini de la tensió narrativa.

    De mica en mica, el lector assistirà a un canvi substancial en l’Andreu, que aprendrà de cada cosa que li passa i que, de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metàfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victòria que no és la seva.I s’adonarà també d’una lliçó molt important: a més estimació, més perills de tota mena. L’amor crema

    Article complet