RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per March, 2011

  • Si no has vingut el 31 de març…

    Avui hem llegit el text de la p. 116 i n’hem fet les activitats (preguntes de peu de pàgina i activitats dels requadres verds).

    També hem llegit el text de la p. 62 i hem fet les activitats dels requadres verds i les 3 preguntes de peu de pàgina de la plana següent.

    En Quique ens ha parlat d’un esport que practica: el submarinisme. I bé, com que la Nataliya no s’havia preparat l’exposició i en Xavi i la Dolors no han vingut, ens en queden 3 de pendents per al proper dia.

    Hem començat una nova unitat sobre el canvi climàtic. Primer, en grups de 3, hem parlat de les activitats diàries en què consumim energia i quin tipus d’energia consumim. Després hem vist com l’activitat humana afecta negativament el medi natural.

    Per acabar, hem llegit una definició sobre el canvi climàtic (en què hem treballat sinònims) i l’efecte hivernacle (en què faltaven connectors).

    Per a dimarts no teniu deures, excepte que sigueu dels que no m’heu entregat l’expressió escrita sobre un esport o esportista, o que no hàgiu fet l’expressió oral que us tocava fer avui.

    Perquè us entretingueu una mica, us deixo un parell d’escrits d’Albert Pla Nualart sobre aglutinacions en català i un text sobre la doble negació, també publicat per Pla Nualart en el diari Ara:

    Sinó o si no?
    En l’evolució d’una llengua, dues o més paraules es poden ajuntar per formar-ne una de sola. D’aquest fenomen se’n diu aglutinació, i en català en trobem molts i variats exemples. En algun cas només n’ha quedat la forma aglutinada: tothom ha fet desaparèixer tot hom. Però el més habitual és que totes dues formes convisquin, ja que la forma resultant, amb uns altres trets semàntics i gramaticals, no ens permet l’estalvi de l’original.

    Quan es pronuncien igual, és ben fàcil confondre-les. “Han arribat alhora o a l’hora ?” Doncs això dependrà de si han arribat junts o puntuals. Però pot ser força més complicat. A “Qui és Déu sinó el Senyor?”, un exemple tret de la Bíblia, com que un dels sentits de sinó és més que/excepte, sembla que hem d’es criure sinó, però a “Si no és el Senyor, qui és Déu?” ho hem d’escriure separat perquè el verb ens aboca a l’oració condicional.

    Pel mateix motiu sembla que hauríem d’escriure “Què podia fer sinó resignar-m’hi?” -amb un infinitiu que funciona com un nom-, però “Si no m’hi resignava, què podia fer?”, en què clarament estem davant d’una oració condicional negativa. I el cas més curiós és quan la frase es talla: “Què podia fer si no?” Jo aquí escriuria si no, perquè només si no pot funcionar com una oració sencera sense que calgui afegir-hi res més. És per aquesta raó que, sempre que vagi tot sol entre dos signes de puntuació, heu d’escriure si no.

    Almenys o al menys?Un error habitual és escriure al menys en lloc d’almenys. L’error el provoca que es pronuncien igual i, sobre
    tot, que en castellà s’escriu al menos. Però són dues formes molt fàcils de distingir. Almenys és un adverbi que vol dir com a mínim, si més no, pel cap baix : “Almenys vés-hi”, “Devien ser almenys 40”. I al menys és l’aplec a, el i menys en una frase: “Pregunta-ho al menys ocupat”.
    Però al menys també pot formar part d’una estructura que m’agradaria comentar. La trobo a l’Optimot, en la fitxa Almenys o al menys? : “Posa’t al menys lluny que et deixin”. És una frase de laboratori normatiu, que ningú diria mai. En aquest cas, al menys no tradueix al menos sinó lo menos . És la mateixa estructura que trobem a “Vine al més aviat possible”.

    Seria bo que aquesta estructura, que Fabra rescata del català antic, fos obviada pels manuals i la divulgació normativa. Per dues raons. Primer, perquè permet que la forma més semblant al castellà s’imposi a les més genuïnes com més… millor, tan… com . Però, sobretot, perquè té trampa. I la trampa, en què molts cauen de quatre potes, és que entre al més / menys i possible només hi pot anar un adverbi, de manera que frases amb adjectius com ara “Vés-hi al més net possible” o bé “Tria un plàtan al menys madur possible” són incorrectes. Tot plegat és massa subtil i poc intuïtiu perquè havent-hi alternatives més clares i vives valgui la pena escalfar-s’hi el cap.

    Quan la noble negació nega la intuïció
    Dijous vam titular “Ningú vol pagar la factura” i alguns lectors ens van advertir que havia de ser “Ningú no vol pagar la factura”. Quan les formes cap, ningú, res, gens, enlloc, mai, tampoc van davant del verb, la normativa de l’IEC admet que ometem el no , però ens aconsella mantenir-lo en la llengua formal. El llibre d’estil de TV3, en canvi, aconsella ometre aquest no i la Gramàtica normativa valenciana ho veu tot correcte però remarca que la tendència actual és ometre’l.
    Aquesta tendència respon a un principi d’estil universal: entre dues frases que diuen el mateix se sol preferir la més curta. “Mai l’he vist” diu el mateix que “Mai no l’he vist”: ningú entén que el primer mai vulgui dir algun cop. Seguir normes cegament indueix a errors. La frase “Ho faré sense que ningú no ho vegi” és incorrecta: el sense ja és negatiu i el no fa triple la negació. Ha de ser “sense que ningú ho vegi”, perquè també diríem “sense que ho vegi ningú”.

    Al Google hi trobo 300.000 “sense que ningú no”. No s’hi posa el no seguint la intuïció sinó obeint una norma que la contradiu. De fet, qui s’hi para a pensar el troba estrany, però acostumat a obeir normes contra el que diria, ignora el que intueix. De tan correctes que volem ser incorrem en errors que més relaxats no cometríem. Comencem negant el que coneixem i acabem negant tres vegades, igual que sant Pere.

    Article complet

  • Si no has vingut el 29 de març…

    Avui hem corregit els exercicis de pronoms febles, verbs i frases fetes. (Sí, intentaré que repassem encara més els pronoms…)

    Hem fet un repàs de tot el que hem vist fins ara dels relatius (llibre: p. 106-108).

    Hem fet un exercici avaluatiu de relatius i de gramàtica i lèxic, tipus el que vam fer dijous passat.

    Per acabar, hem llegit una petita biografia d’una esquiadora i un text que explicava l’origen de l’esquí. Hem aprofitat per trobar-hi tots els connectors i expressions que indicaven temps, i també hem buscat sinònims per als relatius que hi apareixien.

    Dijous la Dolors, la Nataliya, en xavi i en Quique ens parlaran d’un esport o un esportista. Tots i totes heu de fer un text (120-150 paraules) sobre un esport. També heu de fer la comprensió lectora de la p. 117 del llibre i els exercicis dels requadres verds.

    Qui vulgui repassar la teoria dels pronoms de CD, pot clicar aquí; qui vulgui fer-ne un exercici, pot clicar aquí.

    També podeu fer exercicis de pronoms febles, clicant aquí.

    Article complet

  • Per repassar

    Si voleu repassar continguts del curs S2, teniu al vostre abast aquests recursos:
    Itineraris d’aprenentatge (B/V, S/C/Ç/SS/Z, R/RR)
    – Verbs velars al Parla.Cat (unitat 1, bloc 2, activitats 17, 18 i 19; unitat 2, bloc 2, activitats 18 i 19)
    – Accentuació al Parla.Cat (unitat 4, fonètica i ortografia)
    Dialectes catalans a edu3.cat (vídeo explicatiu dels 6 dialectes catalans)

    Article complet

  • Si no has vingut el 24 de març…

    Aquesta darrera classe us la penjo amb una mica de retard…

    Dijous vam fer una activitat d’avaluació de precisió lèxica i de gerundis i quantificadors.

    Vam llegir un text sobre el dret a l’esport de la infància, que ens va permetre repassar alguns relatius i veure’n dos de nous: el relatiu neutre i el possessiu (llibre: p. 94-98).

    Per acabar, vam completar un text sobre l’Associació Esport i Salut, a través del qual vam repassar continguts de gramàtica i lèxic.

    Per dimarts, teniu uns exercicis de repàs de pronoms febles, verbs i frases fetes relacionades amb parts del cos.

    Article complet

  • Si no has vingut el 22 de març…

    Avui hem fet una classe mooooolt diferent (i esperem que productiva): després de corregir els deures, gràcies a les noves tecnologies hem pogut veure les vostres expressions escrites i n’hem pogut comentar els errors, tant ortogràfics com de contingut, adequació, coherència, cohesió i recursos lingüístics (el que anomenem valors textuals).

    Com que hi hem dedicat quasi tota la classe, els pocs minuts que ens han quedat els hem invertit a comentar algunes fotografies de rètols i cartells amb errades.

    També ens hem adonat de la importància de la llengua, quan parlem i quan escrivim. Aquí en teniu un exemple:

    acudit

    Excepcionalment, no teniu deures per al proper dia 😉

    Article complet

  • Si no has vingut el 17 de març…

    Avui hem vist els quantitatius i indefinits invariables (llibre: p. 155-157, ex. 1, 2 i 3).

    Hem llegit un text sobre els beneficis de l’esport [fotocòpia] i hem vist els usos correctes i incorrectes del gerundi (llibre: p. 54-56, ex. 5, 6, 7 i 8). Hem recordat com poder fer recomanacions: haver de + infinitiu, cal + infinitiu, cal que + subjuntiu, poder + infinitiu, condicional…

    El text ens ha servit també per parlar de la diferència entre nombre i número. Aprofitant això, us confirmo que podem dir aquestes dues frases:
    – Tirar-se (alguna cosa) a l’espatlla (o a les espatlles): no preocupar-se’n, tirar-se a l’esquena.
    -Tirar-s’ho tot a l’esquena: ser despreocupat en extrem, no amoïnar-se per res.
    En fi, que són sinònimes…

    Hem acabat la classe d’una manera amena però molt productiva, fent un “concurs verbal”. La veritat és que us he de felicitar perquè n’heu encertat molts. 😉 Qui vulgui, pot fer-lo sencer, clicant S2 U3 Repàs de verbs per grups.

    Per a dimarts, heu de fer els següents exercicis: p. 157, ex. 4 i 5; fotocòpia “Avantatges i riscos de l’esport”, accentuar els mots que calgui i posar-hi les dièresis que hi faltin.

    Article complet

  • Tinc una pregunta: sobre lèxic

    Sabríeu dir la diferència entre conseqüentment i consegüentment?
    I la diferència entre amb vista a i en vista de?
    I la diferència entre respecte a i respecta a?

    Article complet

  • Si no has vingut el 15 de març…

    Avui hem començat la classe amb un exercici de repàs dels dialectes.

    Hem començat una nova unitat, dedicada a l’esport i la salut.

    En primer lloc hem llegit un text sobre la societat espanyola i l’esport [fotocòpia]. Hi hem marcat les 3 parts del text explicatiu i hem resumit cada paràgraf amb una frase. Per acabar, hem buscat sinònims dels connectors que teníeu marcats en negreta.

    A continuació, hem vist què és l’esport, com es pronuncien en català alguns esports i algunes paraules que hi estan relacionades [fotocòpia] (llibre: p. 43, ex. 1 i 2). També hem vist diferències lèxiques, per exemple entre muscle i múscul (llibre: p. 65, ex. de lèxic).

    Per dijous, heu de fer l’exercici de precisió lèxica que teniu a la part del darrere de la fotocòpia que us he donat. Us recomano que tingueu a mà un diccionari, ja sigui en versió paper o en línia.

    Article complet

  • Si no has vingut el 10 de març…

    Avui la Carmen ens ha parlat del tomàquet; la Vanessa, del blat de moro; la Yulia, del tomàquet, i en Carles, de l’elaboració del pa.

    Després hem fet uns exercicis avaluatius de verbs, lèxic i pronoms febles. (I, mare meva, com heu suat… No solament pels exercicis… Comenceu a treure la roba de primavera-estiu de l’armari, que la combinació sol + aula petita + 17 persones és increïble.)

    Hem fet la comprensió lectora del text que teníeu a la part del darrere de la coca de sardines.

    Per donar per tancada la dialectologia, hem fet els exercicis de les p. 171 i 172, i un exercici de síntesi que us he passat.

    Perquè no us avorriu aquest cap de setmana, podeu fer els dos exercicis de lèxic de la p. 51 i els exercicis 3 i 4 de la p. 133. Recordeu també que heu de fer una recepta (text instructiu) i que algú encara em deu el text sobre un aliment o un producte elaborat (text explicatiu).

    Pilar, sobre la consulta que m’has fet, si mires el Gran diccionari de la llengua catalana, trobaràs la definició de “plata” .

    Article complet

  • Una mica de dialectologia

    Si ahir us va agradar això dels dialectes i teniu curiositat, podeu mirar aquests vídeos. Com que costen de penjar els vídeos de TV3, us en deixo els enllaços.

    De veritat es parla català a l’Alguer?
    A l’Alguer, a l’illa de Sardenya, s’hi parla català des del segle XIV. O això diuen els llibres. És cert, que el parlen? I com sona, el seu català? Ens guarden rancúnia, pel fet que el nostre rei Pere IV va buidar la ciutat i la va repoblar amb catalans?
    http://www.tv3.cat/videos/221846725/De-veritat-es-parla-catala-a-lAlguer

    Paraules dolces (Mallorca i Eivissa)
    La passió del Roger de Gràcia pels dolços el porta a recórrer Catalunya, amb una escapada a Mallorca i Eivissa, per descobrir i tastar els millors pastissos, pastes, postres, galetes i llepolies.
    http://www.tv3.cat/videos/366759/Paraules-dolces

    El català de la Franja
    Roger de Gràcia recorre la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, per escoltar i viure el català de la gent de la Franja, i de passada tastar els millors productes.
    http://www.tv3.cat/videos/322099/El-catala-de-la-Franja

    València i les falles
    En els tres dies grossos de la setmana fallera (17-18-19 març), hem conviscut amb la gent de Sueca, una ciutat de la Ribera Baixa, amb una població majoritàriament valencianoparlant.
    http://www.tv3.cat/videos/224405218/Valencia-i-les-falles

    Catalunya beu
    A diferència d’alguns veïns, que beuen el cap de setmana fins a caure inconscients, els catalans som bevedors de fons. Cava o xampany? Cigalons i barreges, licors, estomacals, còctels, vins i, fins i tot, aigües són l’objectiu d’un capítol que pot deixar una bona ressaca.
    http://www.tv3.cat/videos/224919195/Catalunya-beu

    En aquest enllaç teniu tots els vídeos del “Caçadors de paraules”.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • mpadros: Bon inici!
  • Lourdes Plaja Moreno (BIS): Hola, bon inici de curs a tothom.
  • mpadros: Aquesta setmana continuarem treballant-hi.
  • Cynthia Abad: Gràcies per donar-nos més exercicis de pronoms febles. A veure si finalment me’n surt. Encara no...
  • mpadros: Sí, Jordi, corresponen a tota la unitat 11.

Núvol d'etiquetes

Articles avaluació de curs Cantem en català Comentaris i suggeriments Consells Curiositats Descripció Diari de curs Entreteniments Errors freqüents Exercicis autocorrectius Exercicis de reforç expressió escrita expressió oral Frases fetes lectura Novetats Ortografia poesia prova Pàgines web règim verbal Sant Jordi solucionaris Suficiència 1 Tinc una pregunta Tipologia textual Una comprensió oral Varietats generacionals Varietats geogràfiques Vídeos sobre les vostres EO xerrada