RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per October, 2019

  • PRESENTAR-NOS. QUI SOC?

    I comencem amb les vostres presentacions:

    Em dic Ana, vaig néixer a Veneçuela en un poble multicultural, […] recordo de petita sentir molts accents, les meves amigues de la infància van ser filles d’italians, portuguesos i xinesos, així quan les seves mares les cridaven mai entenia què deien però sabia que era per sopar perquè a mi també em cridaven.
    Em vaig mudar a una ciutat propera per cursar estudis superiors i em vaig establir allà a l’acabar els meus estudis. Quan va morir la meva mare vaig viatjar a una ciutat que es diu San Cristòbal per visitar la meva tia, aquella zona em va agradar perquè el clima és fresc. La meva tia tenia tantes revistes El Mueble que va néixer en mi la curiositat per visitar el vell continent, així que vaig decidir visitar Espanya.
    Vaig venir a Espanya per primera vegada de vacances l’any 2007, l’any següent vaig tornar per treballar durant un any, em vaig establir a Palafrugell des de llavors fins ara. Suposo que per fi he trobat el meu lloc, com deia el meu pare abans de morir: “ja trobaràs el lloc que t’agradi, ho sabràs quan el vegis”.
    Soc dissenyadora gràfica, però fa anys que no exerceixo, ara mateix com sabeu faig el nivell C1 de català, també faig classes d’anglès a l’EOI de Girona. Des de fa poc no treballo, així que per ara soc mestressa de casa.

    Em dic Quim, vaig néixer a Girona l’any 1983 i vaig viure els meus primers 5 anys a Llofriu al mas dels meus avis. Després vaig anar a viure a Palafrugell, on vaig estudiar l’educació primària i part de la secundària, els de la meva edat vam ser els últims en fer vuitè d’EGB, i després havíem de fer dos anys més d’ESO, cosa que em va fer molta mandra. No vaig acabar la secundària perquè no m’anava gaire bé i vaig decidir anar a treballar.
    Encara visc a Palafrugell i de moment no tinc pensat marxar perquè és on tinc la feina, la família, els amics i actualment la parella, que finalment ha vingut a viure amb mi.
    La meva feina, que és una empresa familiar de venda de plantes i flors, m’agrada molt, però ja porto més de vint anys fent-la i em ve de gust un canvi, m’agradaria trobar una feina en què tingui els caps de setmana lliures per poder gaudir de les meves aficions, amb la meva parella, la família, els amics, les meves gossetes…
    Per tot això estic estudiant, entre d’altres coses, el català, per obtenir el nivell C i així poder optar a una bona feina que m’asseguri estabilitat.

    Sóc l’Amy, vaig néixer a ciutat de Mèxic, tinc 37 anys i visc a Palamós, tinc 2 filles, una de 6 i una de 3 anys. El meu marit i jo treballem a la nostra empresa de tancaments d’alumini i PVC.
    Quan tenia 8 anys li vaig dir a la meva mare que jo no em casaria amb un mexicà, que aniria a viure a un altre país i que seria molt feliç. Els meus viatges comencen amb 20 anys, primer amb la universitat, després vaig viure a Cuba, anys després a Los Ángeles, Califòrnia, però sempre viatjant per Costa Rica, Canadà i Europa.
    En l’any 2009 vaig fer un viatge per Europa amb el meu pare i per casualitat uns amics meus vivien a Palamós, així que vam fer una visita a aquests amics i doncs un dia ens van portar al passeig marítim el meu primer pensament va se​r que jo volia viure en aquest lloc. 1 any després estava vivint a Palamós, i ara 10 anys després tinc la meva família i la meva casa, vivim a un lloc meravellós.

    Salut companys !

    Em dic Núria i soc ganxona de naixement, cosa que va passar ja fa uns quants anys, un 5 de febrer. El meu marit, en Martí, és de Riudellots de la Creu (Pla de l’Estany) i tinc dos fills, la Cristina i en Pol.

    Una manera de definir-me… dons bé, soc un xic impulsiva, a vegades massa directa i sincera, però sense malícia, quan m’enfado exploto però als 5 minuts ja no me’n recordo del que m’ha enfadat. No em considero una persona rancorosa. També soc tossuda, però en el bon sentit ja que crec que abans de tirar la tovallola s’ha de lluitar i no autocompadir-se, sé escoltar i quedar-me per mi el que m’expliquen, però no m’agrada explicar gaire sobre mi…

    Dintre de les aficions que tinc haig de dir que tant m’agrada el mar com la muntanya, també llegir i anar al cinema, fer llargues caminades i de tant en tant fer escapades curtes amb el meu marit i anar a visitar llocs que no conec i que em criden l’atenció.

    He treballat tota la meva vida com a administrativa, en tres empreses. Una de supermercats i dues d’obra pública. Per primera vegada he estat a l’atur un any i ara estic treballant al Consell Comarcal a Promoció Econòmica fent suport a la borsa de treball, cosa que m’ha donat l’oportunitat de conèixer un munt de persones. Gràcies a aquesta última feina m’he animat a iniciar aquest curs i soc aquí.

    Hola a tothom,

    Em dic Glòria, passo dels 50 anyets i el gran triomf de la meva vida són els meus tres fills, l’Aurora, en Marc i l’Adrià.
    Divorciada i tornada a casar, puc dir que és ben certa la dita que els humans ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra.
    Actualment estic treballant a la Policia Local, amb contracte per un any, que em finalitza a últims del mes de desembre. Després em tocarà estudiar per poder opositar, motiu pel qual estic fent les classes de català.
    Referent als meus hobbies, el que més m’agrada és fer qualsevol cosa que estigui relacionada amb la natura. Des d’anar a buscar bolets fins a fer trekking per la muntanya o caminar per qualsevol camí de ronda.
    No m’oblido del mar, estigui tranquil o esverat sempre m’és un plaer contemplar-lo.
    També sóc una gran entusiasta dels animals.
    Em considero una persona molt curiosa i apassionada per moltes coses, activa i gran amiga dels meus amics.

    Hola, companys i companyes!
    Em dic Iolanda i vaig néixer a Mont-ras […] el 1972. Soc la mitjana de 5 germans.
    Al 1973 vam anar a viure a Palafrugell, on he passat la meitat de la meva vida. L’any 2000 em vaig independitzar i vaig anar a viure a Llofriu, on actualment visc.
    En 2004 va néixer la meva primera filla, la Clara, i en 2008 la segona, la Laura. La millor experiència.
    Vaig estudiar l’EGB a l’escola Josep Barceló i Mates de Palafrugell. Més tard vaig fer uns cursos d’informàtica […] i uns altres d’anglès […]. Contínuament m’estic formant en cursos al Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya, i d’altres, com el de Suficiència 1, que estem fent tots nosaltres.
    La meva vida laboral va començar molt aviat, la primera feina va ser de cangur […] però també vaig fer de caixera de supermercats STOP (ja desapareguts), de dependenta de jardineria […], de muntadora de pantalles […] i, en l’actualitat, d’auxiliar de biblioteca a la biblioteca Mercè Rodoreda de Castell-Platja d’Aro.
    Soc membre del grup de pares de patinatge artístic de Begur i quan puc col·laboro amb l’AMPA de l’escola Torres Jonama de Mont-ras.


    Soc en Xabi, un noi més aviat alt i una mica prim, de cabells foscos. Soc una persona alegre, optimista, fins i tot un xic somiatruites.
    M’agrada pintar, fer ceràmica, passejar per la platja, pels boscos i busco una parella lingüística per poder avançar en els meus estudis de català.

    Hola companys del curs de suficiència 1 – 2019 -, em dic Jordi Martínez i us faré un petit resum de la meva biografia.
    Vaig néixer a Palafrugell l’any 1965, soc el més petit de tots els germans.Vaig fer la primària, que abans es deia EGB, a l’escola Torres Jonama de Palafrugell, després vaig anar a FP (formació professional) i vaig fer automoció. Quan vaig acabar, vaig fer diverses feines pels voltants del poble.
    Als 18 anys vaig marxar a Bèlgica a treballar i a veure món, però als tres anys de ser allà el clima no m’agradava gaire, feia molta fred i llavors vaig tornar a Catalunya. Al cap d’un temps em van oferir d’anar a passar un temps al Brasil i vaig marxar allà una temporada, i hi vaig aprendre portuguès.
    Quan vaig tornar i després de treballar a diverses empreses de jardineria, al 2004 vaig decidir muntar la meva pròpia empresa i encara m’hi dedico, malgrat les dificultats a l’hora de treballar per compte propi.
    Actualment estic casat, visc a Palafrugell i tinc dues filles:la Laura que té 23 anys i la Marta que en té 15.

    Hola a tots,
    Em dic Isabel, vaig néixer a Girona l’any 1966, vaig viure a Llagostera fins als set anys, després vam anar al poble de Castell d’Aro, amb els meus pares i el meu germà bessó.
    Vaig estudiar dos anys a l’institut de Sant Feliu de Guíxols, però no m’ agradava. I com que tenia quelcom especial pels nens, vaig anar a Girona a estudiar cinc anys Jardí d’Infància. Per això, des de fa trenta anys, estic treballant a la llar d’infants de Platja d’Aro, on actualment també estic vivint, amb el meu marit i el meu estimat gos, en Trumfo, un llaurador de nou anys.
    Estic estudiant aquest curs de suficiència 1 per una qüestió laboral que m’obliga a tenir el nivell C1 de català, però, tot i aquesta situació, estic molt contenta d’estar fent aquest curs a Palafrugell, perquè he conegut i estic coneixent gent molt maca…

    Hola companys, em dic María José i vaig néixer a Múrcia el 17 d’agost de l’any 1949. Soc la més gran de sis germans, quatre noies i dos nois.
    Ja abans de néixer jo, gran part de la meva família vivia a Catalunya.
    L’any 1963, vam anar a viure a Sabadell i vaig estudiar primer a una escola nacional i després a un col·legi religiós per fer secretariat.
    Amb 15 anys vàrem anar a viure a Barcelona i vaig començar a treballar d’administrativa en una oficina.
    L’any 1982 vaig canviar de feina i durant molt de temps vaig fer de comercial a diferents empreses.
    Sempre he fet diferents cursos de formació: arts i oficis a l’Escola Industrial, d’informàtica, de comercial, de natació, de ball, i finalment de català.

    Em dic Rosario Salazar, vaig néixer a l’any 1965 a Tampico Tamaulipas, una ciutat de Mèxic, soc mexicana, la segona de set germans, 4 nois i 3 noies.

    En acabar la secundària em feia il·lusió treballar les vacances com veia a les pel·lícules, per això vaig treballar a una botiga de roba i és clar, ja no tenia temps para fer els tràmits per fer el batxillerat i així van passar dos anys fins que em vaig decidir a deixar la feina i continuar estudiant. Tenia 18 anys quan vaig fer el batxillerat i fins aquí vaig estudiar.

    Amb vint-i-un anys vaig continuar la meva vida laboral i després de diverses feines vaig anar a parar a les oficines d’una xarxa de mobles, des del 1987 fins al 2003. Hi feia d’auxiliar comptable, en aquest temps, amb 26 anys, vaig tenir el meu primer fill, i el segon amb 31 anys.

    Al 2002 vaig venir per primera vegada a Catalunya i cap al 2004 vaig prendre la decisió de venir a viure aquí, els meus fills i jo ens vam instal·lar a Palamós; ja coneixia a la meva parella, que és català. Al principi vam muntar una botiga de regals i com que això no va funcionar com ens hagués agradat, vam canviar i vam obrir un restaurant mexicà, també a Palamós. El vam tenir cinc anys, però vam haver de tancar a finals del 2011, i des d’aleshores he aprofitat el temps per fer uns quants cursos diversos. Entre curs i curs he treballat amb un parell de contractes a l’Ajuntament de Palafrugell, a l’Àrea de Cultura al 2017 i 2019, i en una altra empresa un parell de mesos.


    Hola a tots!
    Em dic Meritxell, vaig néixer un 7 d’abril molt plujós a Barcelona, acompanyada del meu germà bessó Rafel. Sóc del Maresme, d’una població que es diu el Masnou i he viscut molts anys a Alella.
    Els estudis de EGB, BUP i COU els vaig fer al Masnou, la Garriga i Mataró respectivament, als 18 anys vaig posar-me a treballar, fet que que compaginava amb els meus estudis de disseny, secretariat de direcció i comptabilitat, a Barcelona.
    En aquell moment també tenia el neguit de fer el nivell C de català, que vaig començar i no vaig acabar per una feina, i ha estat una espina clavada que he portat sempre.
    Als 27 anys em vaig casar i he tingut dos fills fabulosos, el Bernat i la Xènia. Per qüestions de feina vam venir a viure a Palamós. El primer any em va costar molt, però ara estic encantada de ser-hi i els meus fills ja són d’aquí.
    M´agrada tant el mar com la muntanya, gaudeixo estant a qualsevol dels dos llocs. La meva principal afició d’ara és caminar, i l’afició que practico poc, però que faig des de ben petita i no penso deixar, és esquiar.
    Quan van obrir la llar d’infants municipal de Palamós m´hi vaig posar a treballar com a administrativa, ara encara hi sóc i la meva feina m’agrada molt perquè estic amb nens.

    Em dic Ismarid Justiniano Daza i soc boliviana. Els meus pares van decidir tenir família nombrosa i jo soc la segona de 5 germans. Quasi tots ja tenen la seva pròpia família i m’han donat 8 nebodets als quals estimo amb bogeria, però els tinc a tots molt lluny, a Bolívia.
    Quan vaig complir 21 anys vaig decidir independitzar-me dels meus pares i venir a viure a Europa. Primer vaig arribar a Espanya al 2005, a un poble de Múrcia on vivia una cosina que em va ajudar a trobar feina en les fàbriques de mobles i vaig aprendre a cosir tapisseria. Vaig viure en aquest poble 5 anys.
    Després, al 2010, em vaig traslladar a viure a Catalunya, concretament a Palamós, on vaig conèixer a qui ara és el meu marit. Em vaig casar al desembre del 2012 al jutjat de Palamós perquè és on vivíem en aquella època tots dos, tot i que ell és fill de Palafrugell.
    Al febrer de 2014 em vaig casar pels ritus catòlics a la parròquia del barri on vaig créixer i on encara viuen els meus pares, a Bolívia. Al mateix any, al novembre, va néixer la meva filla Alexandra, que de moment és l’única que tinc.
    Des de fa uns anys treballo amb el meu marit i els meus sogres al negoci familiar i intentem compaginar les vacances per anar sovint a visitar la nostra família boliviana que tant ens estimen i que tant enyoro.


    Em dic Natàlia Alenyà Pla i vaig néixer a Torroella de Montgrí el juny del 1971.
    Vaig estudiar l’EGB a l’escola Sant Gabriel de Torroella i vaig continuar els estudis de dibuix tècnic a l’institut d’FP de la Bisbal d’Empordà.
    Sempre m’ha agradat el món de l’art, així que sense acabar l’FP, vaig començar a estudiar Belles Arts a l’escola d’Olot. Un cop acabats aquests estudis, vaig continuar amb la ceràmica i després de sis anys aprenent i experimentant vaig acabar sent tornera i muntant el meu propi taller, on també feia diferents tallers amb nens.
    Mentre estudiava, per poder-me anar pagant els estudis, vaig començar a treballar a l’hostaleria, més concretament a la cuina.
    Em vaig casar el 1999 amb una persona relacionada amb aquest món, això va fer que anés deixant la ceràmica i m’anés endinsant a la cuina, portant un restaurant durant cinc anys.
    Actualment estic divorciada i la cuina ha acabat sent el meu treball definitiu, potser no tan gratificant, però igual de creatiu.
    Ara ja fa tres anys que sóc la cuinera de l’Escola Bressol Montessori Palau de Torroella als matins, i a la tarda-nit treballo en un restaurant. És per això que estic fent aquest curs de català, per poder acreditar un nivell al Departament d’Ensenyament i optar a una plaça de cuinera d’escola i sortir de l’hostaleria.

    Hola a tothom,
    Soc la Maria Luz, vaig néixer a San Pedro, un poble d’Albacete, l’any 1986. Quan vaig tenir tres anys vaig començar a l’escola de San Pedro, fins als vuit anys, que els meus pares es van comprar un pis a Albacete capital. Vaig continuar estudiant en una escola i després a l’institut.
    Quan vaig complir vint-i-cinc anys no tenia feina, vaig trobar una oferta de feina de temporada d’estiu a la Costa Brava, i vaig venir cap aquí. Des de l’any 2015 ja em vaig quedar a viure a Palafrugell amb el meu xicot, fins ara. Treballo en un supermercat com a adjunta de responsable de botiga, no és el que m’agrada, per això soc aquí estudiant català.

    Hola, companys del curs suficiència 1. Em dic Sònia i vaig néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1967. Va ser a Sant Feliu a on vaig créixer i cursar els meus estudis primaris i secundaris. Més endavant me’n vaig anar a estudiar a Girona.
    En 1990 em vaig casar amb la meva parella, que seria el pare dels meus dos fills, en Pol i la Paula. Va ser llavors que em vaig traslladar a Sant Antoni de Calonge.
    En acabar els meus estudis vaig començar a treballar a l’hospital de Palamós mentre treballava a la llar d’infants de Sant Antoni.
    Treballo a la llar d’infants de Platja d’Aro des de fa trenta anys. És una feina que em fa molt feliç.
    Soc una aficionada de la muntanya i cada cap de setmana intento anar d’excursió amb el meu marit. Una altra afició que hem tingut sempre és viatjar. Quan érem quatre a casa vam viatjar molt. Però ara que els nens ja són grans i van a la seva, nosaltres continuem fent les nostres escapades. Ara que tinc més temps lliure aprofito per anar a classes de català i d’anglès, alhora que faig alguns cursos relacionats amb la meva professió. Bon curs a tothom.

    Article complet

  • S’HA AJORNAT L’ACTE SOBRE LA VÍCTOR CATALÀ

    Us informaré quan la biblioteca tingui una nova data per fer-lo.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • mpadros: Bon inici!
  • Lourdes Plaja Moreno (BIS): Hola, bon inici de curs a tothom.
  • mpadros: Aquesta setmana continuarem treballant-hi.
  • Cynthia Abad: Gràcies per donar-nos més exercicis de pronoms febles. A veure si finalment me’n surt. Encara no...
  • mpadros: Sí, Jordi, corresponen a tota la unitat 11.

Núvol d'etiquetes

Articles avaluació de curs Cantem en català Comentaris i suggeriments Consells Curiositats Descripció Diari de curs Entreteniments Errors freqüents Exercicis autocorrectius Exercicis de reforç expressió escrita expressió oral Frases fetes lectura Novetats Ortografia poesia prova Pàgines web règim verbal Sant Jordi solucionaris Suficiència 1 Tinc una pregunta Tipologia textual Una comprensió oral Varietats generacionals Varietats geogràfiques Vídeos sobre les vostres EO xerrada