El bell estiu, de Cesare Pavese
El bell estiu és una història que en endinsa en els paisatges del Piemont dels anys 60 i que comença a l’estiu, que representa l’adolescència, i dóna pas a la tardor, símbol de l’entrada al món adult.
Amb aquest llibre veiem aquesta metàfora del pas del temps de la mà de la Gínia, una noia òrfena de setze anys que descobreix una nova manera de relacionar-se amb les persones i amb el món.
