RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Un poema inicial

    Perfectament recordo

     

    Perfectament recordo que venies

    pel carrer de la mar, amb foc als ulls,

    quan em veieres en el fosc on t’esperava.

    Sense dir res vàrem anar a un carrer

    del vell raval, terrós i pedregós i rost,

    i, allà, contra la tàpia d’un hort ens abraçàrem

    sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;

    i quan el goig fou caçat fins a l’esglai convuls

    vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,

    i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim

    uns altres, ja per sempre units.

     

    JOAN VINYOLI 

    Del recull Vent d’Aram, 1976

     

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles