RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Un poema inicial

    Sunt lacrimae rerum

     

    A Tamariu, a casa en Pere Patxei,

    encomana un cremat, beurem a poc a poc

    a l’hora que la mar s’agrisa.

    Ploren les coses, plora el temps,

    plora la vida no viscuda,

    plora també la vida que hem viscut.

    Sunt lacrimae rerum.

     

    Ai, aquest “ai” és un bressol

    de moltes hores en què sempre anàvem

    pel vell sorral i vèiem l’ample mar

    guspirejant parlant-nos en metàfores.

    “La dolència de amor que no se cura

    sino con la presencia y la figura.”

     

    Ara sóc una rata espantada que surt de la fosca

    i corre a amagar-se en qualsevol forat.

    Però quan em recordo dels amics que han mort

    irremissiblement, els insubstituïbles,

    em torno un gira-sol que puja d’un femer

    i fa com un que parla amb entelada veu,

    en una tarda càlida d’estiu,

    davant el somriure dels morts que se li fan propers.

     

    Ara tot d’una la tenora

    ressona a Pals i contemplem les illes

    i sempre dic, mirant la Torre de les Hores:

    davant aquestes coses cal plorar.

    Passa la tarda sobre els camps d’arròs

    de l’Empordà xops d’aigua.

     

    És tard, és hora de tornar a Begur

    en l’autocar que ens deixarà a la plaça.

    Anem al bar i prenguem l’aperitiu amb cloïsses

    ben amanides amb llimona i pebre.

    Cau la nit, la nit fantasmagòrica

    del rei Begur que senyoreja el castell,

    la nit dels fars i de les barques a l’encesa,

    del cel altíssim estelat.

    Tot giravolta com en un parc d’atraccions,

    però tu i jo vivim al botó de la roda,

    on és imperceptible el moviment.

     

    Són les cinc del matí. Tot dorm excepte els gavians

    i les orenetes que xisclen, llançades.

    Que l’estiu matusser no faci gaire mal.

    Ajudem-nos els uns als altres

    amb paciència, bon vi, moderació,

    per no caure en el daltabaix.

    Els arbres es clivellen,

    els fruiters regalimen goma.

     

    JOAN VINYOLI

    Del recull Tot és ara i res, 1970

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles