En un petit poble hi havia una tribu molt humil que vivia pacíficament fins que un dia un grup de joves es va rebel·lar i van fer fora tots els vellets de la tribu perquè ja no eren útils i no tenien forces com ells per treballar.
Només un noi no va estar-hi d’acord i va dir “si se’n van ells, me’n vaig jo també” i així ho va fer. Van estar caminant hores buscant una llar, però no en van trobar cap així que van decidir formar un campament. Van trobar un lloc perfecte al capdavant d’un riu i d’arbres fruiters. El noi va treballar dia i nit per construir aquelles cabanes amb els consells dels avis, i va acabar en un temps rècord.
En canvi l’altra tribu es va convertir en un desastre sense els consells dels avis per a tot. El noi deia que era feliç a la seva nova llar, amb els avis, però volia saber com estaven les altres persones així que els va demanar permís i va marxar.
En arribar a l’antic poble els altres joves el van reconèixer i el van lligar en un arbre. A la nit una noia anava passant i li va preguntar “qui ets tu?” i ell respongué “jo era membre d’aquesta tribu i me’n vaig anar quan van fer fora als vellets”. Ella va dir “et conec, tots sabem aquesta història”. El va deixar anar sense fer gaire soroll i se’n van anar a reunir els altres del poble. Tots dos junts van fer demanar perdó als rebels i van fer tornar els vells al poble i la tribu va tornar a ser la mateixa que al principi: tots units.
Autora: Lili (Honduras)