Insultem i reneguem en català
Fa un temps, el programa “Trenquin topics” es va endinsar en el tenebrós (i creatiu) món dels renecs catalans. Van preguntar a través de Facebook, Twitter i Instagram quin és el renec que es té més a la boca. Les respostes, com no podia ser d’una altra manera, confirmen que, efectivament, som renegaires
Tenim una llengua rica en paraulotes, insults i blasfèmies espontànies. De renecs nostrats (i complicats d’explicar a un estranger), els usuaris de les xarxes de TV3 han destacat alguns com “pixapins”, “ninot”, “gamarús”, “pessigavidres”, “borinot”, “llepafinestres”, “guaitacargols”, “ganassot”, “poll ressuscitat”, “carallot”…
No falten les referències sexuals, que, en el terreny dels renecs, mai fallen: “xarrupaescrots”, “cony”, “collons”, “desvirgagallines”, “titatorçada”, “titafreda”, “titafluixa”, “mitjatita”.
També funcionen els renecs escatològics: “vés a cagar a la via” (o “a la bassa”), “càgon l’ou”, “càgon l’olla”, “càgon l’os pedrer”. O, directament, “càgon tot”.
De clàssics i de renecs adaptats als temps. De fet, històricament, a l’hora d’insultar, sempre es peca de recordar-se injustificadament de les mares: “qui et va parir”, “la mare del tano”, “la mare que et va matricular”… Però, si hi ha una construcció comuna als renecs, aquesta és “cap”. No t’ho creus? Doncs pensa-hi… Entre els renecs que més es fan servir, hi ha “cap de lluç”, “capsigrany”, “cap d’ànec”, “cap de ruc”, “cap de cigró”, “cap de faba” o “cap de suro”.
Aquí en teniu l’article sencer:
De carallot a llepafinestres: els renecs en català més estranys (i més populars)
Si no sabeu com insultar en català, aquí en teniu un curs intensiu, en poc més d’un minut:
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.