• Ens inventem una pel·lícula…

    pel·li
    La Brenda ha escrit la sinopsi de la pel·lícula:

    La Carmen, el Simon i el Pujol protagonitzen aquesta apassionada història d’amor. El senyor ric, Simon, acostumat a aconseguir-ho tot, vol fer seva la jove pagesa. Aquesta el rebutja, però no té cap altra sortida. Llavors, arriba a la vila el Pujol, el viatjant, que en assabentar-se’n, intenta salvar la Carmen. Per això, haurà de demanar diners a l’home avar. ¿Com acabarà la història d’amor a tres bandes?

    Ara podeu escriure les diferents versions que heu fet!

  1. Marilo

    01 Jun 14
    18:56 #

    Era un poble molt petit conegut como Ropavi. Hi Havia un sol carrer. Al costat, la taverna, el forn de pa, la sastreria i al final, els estables de cavalls. A l’altre costat, les cases. El carrer acabava en una font i en una gran casa on vivia el senyor de les terres que deia el Simon.
    A la cantonada del forn, sempre estava hi havia el Joan, un rodamón de 48 anys, que un dia va arribar al poble i allí es va quedar. Dormia al carrer, al costat dels estables i la resta del dia , es passava demanant l’amoina, sense gaire sort.
    a l’última casa, vivia la Pepita, una dona de 63 anys i amb molt temps lliure, que ho sabia tot de tots.
    La Carmen era una pagesa que treballava netejant la casa del ric Simon i la sastreria. De tant en tant, un viatjant anomenat el Puyol, venia al poble, a la sastreria, per vendre les seves teles. Moltes vegades, es van trobar la Carmen y i el Puyol a la sastreria i es van dedicar mirades i somriures.
    Una nit plovia molt i la Pepita va veure dues ombres passar des de la finestra. Va reconèixer una d’elles, era l’ombra de la Carmen, però no va a saber dir de qui era l’altra ombra.
    AquestaAquella nit, la Carmen va desaparèixer i mai més la van veure al poble. Però alguna cosa més va canviar, el Joan, ja no era el rodamón del poble i va començar a treballar amb el senyor de les terres.
    Serà que ell si va veure el que va passar aquella plujosa nit?

    Respondre

  2. Rebeca

    02 Jun 14
    11:13 #

    La pel·lícula es desenvolupa al segle XVI en un petit poble al nord de Barcelona. La Carme és una pagesa jove i maca que fa feines a la casa del Senyor Simon, l’home més ric del poble i mira la Carme amb luxúria. La Carme és molt bona amb tothom i ajuda el Joan quand pot. El Joan és un home que viu al carrer, li agrada molt el vi però té bones intencions.
    La Pepita és la xafardera del poble i no li agrada gaire la Carme ni el Joan. És molt mentidera i amiga del Senyor Simon.
    Un dia arriba el Pujol, un jove viatjant de teixits i molt maco per fer negocis amb el Senyor Simon. Quan el Pujol veu la Carme s’enamora d’ella i comencen tots els problemes en el petit poble.

    Respondre

  3. ana wualquiris

    02 Jun 14
    16:36 #

    És una història ocorreguda a mitjans del segle XIX, on els protagonista són Carmen, una jove pagesa i Jacob, un noi jove que treballa com a comerciant de teixits, s’enamoren a primera vista però el destí posarà a prova el seu amor quan Simon, un home ric i egoista juntament amb Jordi a qui tots coneixen per ser materialista i interessat intenten separar-los, però Carmen té dos grans motius pels qual lluitar: “el seu estimat Jacob” i el seu pare Joan que sobreviu com a lismonero captaire. La vida d’aquests dos joves serà molt més suportable gràcies a Pepita, una dona molt xafardera que parla per descosits però que en el fons és una molt bona persona.
    Quin serà el desenllaç d’aquesta història?
    Podrà l’amor entre Carmen i Jacob sobreviure a les adversitats que se’ls presenten?

    Respondre

  4. karol.

    03 Jun 14
    12:11 #

    Aquesta és la historia d’un jove viatjant de teixits que té vint anys d’edat, molt maco intel·ligent que passejava per aquell poble. Un dia aquest jove va caminant pel poble recorrent els seus les seves típics llocs , i es troba amb una jove pagesa molt maca de la qual queda molt sorprès per la seva bellesa i joventut. S’enamora d’ella a primera vista. Aquesta jove és una pagesa que treballa rentant roba! i precisament renta la roba del senyor Simon, un home molt seriós, molt elegant, amo de totes les terres del poble, i que només parlava amb militars i polítics. Aquest viatjant Pujol s’acosta a Carmen i li diu: “siusplau, podries dir-me on hi ha un restaurant per poder menjar, la jove pagesa molt avergonyida li diu clar que si a dues cantonades quadres tens el restaurant de La llavor. Una dona que tenia un molt mal costum d’escoltar les converses de la gent del poble, una dona que té seixanta-tres anys d’edat, i que aprofita el seu restaurant per xafardejar més de la gent i com que és l’únic restaurant del poble els coneix la vida de tots els vilatans. També viu en aquest poble el Joan, un rodamón que sempre està demanant almoines per menjar,té quaranta-vuit anys i està molt vell i arruïnat,per la poca edat que té. Vesteix roba molt desgastada i bruta. Tambe hi havia el senyor Jordi, un home que oferia préstecs a la gent i s’aprofitava d’això per obtenir beneficis , era un home molt interessat i ambiciós que tenia cinquanta -cinc anys. Tornant al jove viatjant aquest convida la pagesa a menjar perquè així li expliqui del poble els seus costums, les seves cultures i del mateix poble, i aquesta accepta encantada, i així es van anar coneixent a poc a poc fins acaben per ser promesos.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Cursos


Missatges de veu


Núvol d’etiquetes


Diccionaris


Mitjans de comunicació


Recursos per a l'aprenentatge


Vocabularis


Històric


Benvinguts

Hola! Els professors de català us volem donar la benvinguda al blog del curs que ens servirà com a diari d’aula. Aquí, setmanalment, fareu una entrada explicant què heu après aquella setmana, què us ha estat més fàcil i què més difícil. Per fer-ho, entreu a la categoria corresponent al vostre curs i població i afegiu-hi comentaris. Ànims!