• L’atles furtiu vs Una ampolla al mar de Gaza

    l'atles furtiuuna ampolla al mar de gazaAquest trimestre hem llegit L’atles furtiu d’Alfred Bosch i hem vist la pel·lícula Una ampolla al mar de Gaza per fer un treball de comparació entre les dues obres.

    La feina consisteix a:

    • Llegir el llibre i veure la pel·lícula
    • Discutir a classe: punts en comú entre el llibre i la pel·lícula, una història actual i una història
    del passat, identificar elements. Primer, reflexió individual a casa amb notes escrites pel dimarts;
    segon, reflexió en grups i tercer, cada grup exposa les seves conclusions.
    • Posar al blog la reflexió duta a classe (en grups).

    Alguns elements de reflexió:

    – El conflicte araboisraelià vs el conflicte judeocristià.
    – Conseqüències del conflicte polític a la vida quotidiana en els dos moments històrics.
    – Individu vs comunitat.
    – Protagonistes: Jafudà vs Naim, Selima vs Tal, oncle de Naim vs pare Jafudà.
    – Govern d’Israel vs govern de Pere el Cerimoniós.

    Aquest cap de setmana heu de reflexionar sobre els elements que teniu més amunt i preparar notes perquè el dimarts els debatreu en grup i haureu de preparar un resum-conclusió per exposar a la resta de la classe. Finalment haureu de penjar aquest resum-conclusió al blog i tindreu de temps per fer-ho fins el dia 19 de juny, ja que aquest treball tindrà nota.

  1. MACC

    10 juny 14
    0:23 #

    L’Atles Furtiu

    Ofereix una recreació històrica acurada del moment centrada especialment en el conflicte entre el poble baix cristià i els jueus en un moment on les pestes i misèries van ser freqüents.
    Jafudà representa a l’home nou renaixentista, que dubta de tot i vol basar el seu treball en fets coneguts i empírics. Davant seu, el seu pare està encara lligat a les velles tradicions, al món medieval que agonitza. La princesa negra Selima, amor ardent de Jafudà, ens porta a les terres inexplorades Subsaharianes.
    Una ampolla al mar de Gaza
    Una ciutat fosca, gairebé no hi ha llum … no s’entra, ni se surt amb facilitat, és la franja de Gaza. Una franja mica allargat i estret, tan estret que una de les seves parts no arriba als 5 Km. L’altra banda hi ha Israel decideix qui entra i qui surt … per als palestins la destrucció del seu present i el seu futur
    Tal Naïm dos joves d’una mateixa generació que qüestiona el sentit de la guerra i la por que pateixen diàriament. Un intent de comprendre les raons de l’enemic. Tots dos somien amb tenir una vida normal i en pau, tracten d’elevar més enllà dels murs per superar les diferències. La por s’instal • la en les seves vides i busquen sortir per trobar resposta a una pau.

  2. Mariano

    11 juny 14
    16:40 #

    El llibre i la pel -lícula ens demostra el mal que produeixen els conflictes religiosos en la vida de les persone comunes. Moltes vegades els conflictes s’originen per motius econòmics i és la religió el mitjà per justificar l’odi i la guerra.
    Tant en l’època medieval a Barcelona i Mallorca com en l’actualitat a Gaza, els conflictes polítics acaben perjudicant la vida de tots els bàndols. Jafuda, Naim i Selima veuen les seves vides trunques pel conflicto sensa sentit.
    Crec que hem d’aprendre a ser respectuosos i tolerants amb les persones amb costums, tradicions i creences diferents de les nostres. Hem de poder raonar i entendre els conflictes fredament per no entrar en el joc sense fi de la violencia que sempre ha de ser injustificable.

  3. Loli

    15 juny 14
    13:45 #

    L’ATLES FURTIU VS UNA AMPOLLA AL MAR DE GAZA
    Hola a tothom:
    Un dels punts en comú que nosaltres em trobat entre el llibre i la pel•lícula és, potser, l’amor entre dues persones de diferents religions, i per tant no acceptades per les seves respectives famílies. En el cas de la pel•lícula, a més de la religió es creua en la història, la guerra pel territori, que fins i tot els impedeix conèixer-se.
    Un altre qüestió que ens sembla comú, és la por que senten, tant abans com ara. Al llibre quan començaven els aldarulls i els saquejos dels cristians havien de tancar-se a casa i no moure fins que passava el xivarri, ara passa el mateix només que els que ataquen són els jueus.
    En quan als personatges, Jafudà i Naïm, tots dos estan orientats cap a la família, però amb una forta voluntat de seguir els seus propis camins (Jafudà per la seva obsessió per l’atles furtiu i Naïm amb la seva beca a França).
    Tan Naim com Jafudà no son fanàtics de la seva religió, tampoc estan implicats a la política dels seus països, potser Jafudà una mica més perquè té un tracte més directe amb els poderosos.

    En canvi les noies, Tal i Selima, creiem que no tenen massa coses en comú entre elles, tret que ambdues son joves, primes i altes.
    Potser també, tots dues son fortes emocionalment, resistents i reflexives, van observant i absorbint el mon que les envolta. A mes, valoren la pau per el món i la pau personal.

    En qualsevol cas, la història actual és més crua per la proximitat, perquè en ple segle XXI puguin passar aquestes coses dóna molt que pensar, esperem que amb el temps tot s’arregli, cosa que sembla molt difícil, per no dir impossible. No més cal fer una ullada al mapa de Palestina abans i ara, t’adones de la dificultat perquè hi hagi una reconciliació.

    NINFA
    MARIELA
    CLAUDIA
    LOLI

  4. Yucel

    15 juny 14
    15:43 #

    Punto en común mes clav es el conflicte religios i politic que es viu en les dues histories i que provoca tota mena d’ enfrentamento, odio i injusticies d’ uno i d’ altres, encara que en la historia de l’atles furtiu son els grups de poder cristiano, ells tenem el poder i el control i per tant la societat per abusar i agredir sobre el altres grupo religioso (juedo, musulman) i en la pelicula “una ampolla al mar de gaza” són encambi el grupo de poder juedu suporta la estrategia del govern de EE-UU el que tenem molt mès poder i control sobre el territorio que ocupen amb els palestinos. Un altre punt en comun podria ser la historia de amor que viven els protagonistes de les dues histories amb noies de diferent religio y posicio social. Amor que se ha de sostener i vivir les dificultat que imponen els religiosos de les seves époques i las seves creencies.

    Consequéncies del conflicto politic a la vida cotidiana en els dos moments historics
    Les consecuencies crec que sempre sòn una perpetuació de la violencia de tots les parts implicades, tot dels mès indefensos i inocents. En l’attles fortiu les consequències a la vida diaria sòn la humillació i la por dels juedu i altres grupo religiosos i desfavotito que s’han de sometre a la religió cristiana imperant i no volem partir demasiat. I en la película, també crec que les consequències son la continua humillaciò dels palestinos per part del govern israelí i la por dels cristiano israelí pels per atenptato e inmolació dels palestins educats en l’odi éter als israelis.

    Invidiviu vs comunitat
    Aquí es pot dir que les dues histories refleixen que als conflicto religioso, social o de quasevol tipo que dintra de la seva comunitat tinguiu ideas diferents i actúen de forma independent.

    Protagonistes: jUdafa vs Naim, Selima vs Tal, Oncle de Naim vs Pare de Jufudà
    Jafudà vs Naim: Els dos noies lluitan per ser els mateixos i seguir les seves conviccions internes quean tot o tots al seuvoltant els presionan a actuar conforme a la cultura i religió a la que han nascut.

    Selim vs Tol: Aquestes noies comparteixen el ser les protagonistas femenines en les dues histories i comparteixen tambè les dificultats que tenen per a poder viure amb normalitat i libertad la seva relacció amb els nois protagonists al no pertànyer a la mateixa comunitat religiosa de ells.

    Oncle de Naim vs Pare de Judafa:
    Els paralelim entre aquets presonatges també son evidents. Tant un como a’ltre ès admirato pel Naim i pel Jafudá. I també que la historie avança i els protagonistas (Naim I Jafudà) obren mès la seva ment, ja no exercen tanta influencie i presió en les seves vides con el principi de la novela i lepllícula.

    Govern d’israel vs govern de pere el ceremonias
    Tant un govern amb l’altre son els govern que disposan de mès poder a les dues histories o representan l’opressió sobre els que no es podem defensar per diferents motius. Aquests gover també reflectan que quasevol religió o cultura pot oprimir en quasevol momento de l’historie encara que abans hi hagin estat oprimits per altres.

    Yucel
    Ricardo
    Vanesa
    Dax

  5. Araceli

    16 juny 14
    10:36 #

    Equip: Lorena, Marcelo, Araceli i Juan Manuel.

    Aquest treball consisteix en fer una comparativa entre la pel·lícula “Una ampolla al mar de Gaza” i la novel·la d’Alfred Bosch, L’Atles furtiu. El context històric es molt diferent entre aquestes dues obres. El primer transcorre en la època actual i el segon al segle XIV. Tot i així podem fer acostament entre els personatges principals i alguns contexts d’afrontaments religiosos.
    • El primer punt de conecció entre ambdues històries és que les dues transcorren en “guetos”. Els àrabs a Gaza i els jueus en el “call” de Mallorca. Tot dos no poden circular ni fer negocis amb qui volen. Estan sotmesos a un toc de queda, etc.
    • En ambdues històries queda en evidència la intolerància en la diversitat d’ideologies religioses i fins i tot polítiques. Si les religions es toleren difícilment, les mescles son francament rebutjades. En la pel·lícula, el Naim sofreix greus conseqüències (interrogatoris, tortura i incarceració) quan es sospita que comunica en una persona d’Israel. També el Jafudà te dificultats per circular en la ciutat i per casar-se amb la Selima que no es jueva.
    Malgrat aixó, en les dues històries hi ha personatges que volen conèixer i relacionar-se amb l’altre bàndol considerat “enemic” i entendre l’altra cultura. La Tal pren la iniciativa d’escriure una carta i aprofita que el seu germà és soldat per llançar ampolles al mar de Gaza per poder comunicar amb persones de la franja. El Jafudà, en canvi, decideix vestir com cristià, i portar la religió jueva per dins per integrar-se millor. També funda una família (il·lícita) amb la Selima. La Tall i el Jafudà volen conèixer l’altra cultura i fan tot el possible per aconseguir-ho. Tot dos estan motivats per una cerca profunda de l’altra diferent.
    Tots dos tenen amors que no poden ser dins de la propia societat en què viuen, i els dos decideixen seguir endavant.
    • Nosaltres creiem que en aquestes dues històries els autors deixen entreveure que els governs utilitzen la religió com una eina de control de masses. Les utilitzen com a excusa per justificar la violència amb l’únic objectiu de seguir tenint el control. En el conflicte israelo-palestinià i el judeo-cristià hi ha més que un conflicte religiós. En el primer, les grans potencies del món volen un control sobre un territori estratègic del mitjà orient i en el segon, els reis volen aprofitar la intolerància popular entre cristians i jueus per beneficiar-se dels diners dels jueus.
    • Queda clar les similituds entre les dues histories i també queda clar que sense arriscar-se i comunicar-se no hi ha progrés en la cerca de la pau.

Cursos


Missatges de veu


Núvol d’etiquetes


Diccionaris


Mitjans de comunicació


Recursos per a l'aprenentatge


Vocabularis


Històric


Benvinguts

Hola! Els professors de català us volem donar la benvinguda al blog del curs que ens servirà com a diari d’aula. Aquí, setmanalment, fareu una entrada explicant què heu après aquella setmana, què us ha estat més fàcil i què més difícil. Per fer-ho, entreu a la categoria corresponent al vostre curs i població i afegiu-hi comentaris. Ànims!