Ahir va fer 11 anys que moria a Vic Miquel Martí i Pol, un dels grans poetes catalans del s. XX. Us proposo que el recordem amb la seva poesia i que pengem com a comentari una poesia d’ell que us hagi agradat, i expliqueu perquè us ha agradat.
La meva és aquesta:
Estenc la mà
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta absència se’m revela
més dòcilment i tot del que em pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
I en mi mateix hi hauràs deixat empremta
de la vida que visc, no solitari
Sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
