• Continuarà

    El Mecanoscrit del segon origen acaba amb aquesta reflexió de la protagonista:

    I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar. Llavors vaig pensar: “Seré una dona de trenta anys quan tu siguis un noi de dotze. Encara podré tenir fills teus.”

    alba i didac
    Ara us toca a vosaltres escriure el Quadern n. 6. Què passarà amb en Mar i l’Alba? Quines aventures els esperen? Quins éssers es creuaran pel seu camí?

     

  1. Elizabeth

    11 Jun 15
    1:34 #

    El temps va passar sense sobresalts, l’Alba i el seu fill, el Mar continuaven vivint en una masía molt a prop de Barcelona, aquesta estava ben equipada de tot, aigua, llum, aliments, animals… etc.

    El Mar es va ser anar fent un noi gran i fort, s’assemblava molt al seu pare, en Dídac.

    Com havia pensat l’Alba, quan el Mar va complir els seus dotze anys ella esperava un fill seu. El moment del part va néixer una nena preciosa!!! Li van posar per nom Diana. Passat el temps la Diana va créixer i a l’edat de disset anys estava embarassada del Mar. El dia en què va donar a llum van néixer sis nens, tres nenes i tres nens, aquests van seguir tenint fills entre ells.

    L’Alba ja era massa vella i estava molt satisfeta de veure com creixia la seva família i com es poblava el seu entorn.

    Fi.

    Mai reneguis de la teva parella, aquesta persona desgraciada podria ser de la teva sang, i tu ni el saps!!!

    Bon cap de setmana!!!

    Respondre

    1. pfreixa

      15 Jun 15
      0:07 #

      Molt bé!

      Respondre

  2. Elena

    11 Jun 15
    14:40 #

    L´Alba i en Mar, van anar complint anys tots dos, es van fer bons amics i s´estimaven molt. La mare fa quatre anys que es va mudar a viure a prop del mar, per poder menjar el peix tot l’any, perque no li agradava matar els animals.
    El noi tenia una ment priviligiosa privilegiada i capacitat física molt desenvolupada, perquè ajudava la seva mare en totes les tasques des de petit. La mare li va ensenyar a llegir i li apassionaven els llibres de medicina.
    Un día va arribar un vent fort i va començar a ploure, i tot es va posar molt fosc. Despres va sortir el sol i quan ells van mirar al mar van veure un vaixell, plens de gent, homes, dones i nens de totes les edats i races. Quan la gent van baixar, no van entendre res, perquè els vaitgers parlaven en moltes idiomes diferents de l´Alba i en Mar, però això, no li importava a la noia, se li va llevar el pes d´haver de tenir fills amb el seu fill i li donava esperança de poder trobar un altre home, per enamorar-se, per tenir més fills, per barregar la sang, les llengües i fer-lo més formós el món!

    Gracies Palmira, per aportar el teu granet de sorra al gran i multicolor món de les llengües, per donar-nos oportunitat en conèixer millor el català.

    Respondre

    1. pfreixa

      15 Jun 15
      0:09 #

      De res, Elena!
      Està molt bé el final!

      Respondre

  3. Josefina

    11 Jun 15
    22:22 #

    De repent sobte, l’Alba es va a despertar. No sabia molt gaire be on era. Tot li donava voltes al cap. Ella era a una habitació amb parets blanques on entrava massa llum. Ella estava a una llit i l’únic so que escoltava sentia era el de les maquines que la monitoritzaven.
    L’Alba tornava a ser una noia de catorze anys verge i bruna, millor dit, mai havia deixat de ser-ho. L’Alba va sentir-se molt aclaparada.
    La seva mare va entrar a l’habitació i al ver en veure l’Alba desperta es va abalançar sobre ella i li va dir: “No ho se perquè vas a fer ho el que has fet. Però has de saber que jo t’estimo molt i que te ajudaré amb ho el que necessitis ”.
    A poc a poc, l’Alba es va adonar que tot el que va viure amb el Didac mes que un somni era una revelació, que li la va ajudar a comprendre la seva verdadera capacitat i la seva força davant l’adversitat. L’Alba va dir: “no et preocupis Mama, soc la nova Alba, en la nova albada de la meva vida: aquest es el meu segon origen”.

    Respondre

    1. pfreixa

      15 Jun 15
      0:10 #

      Hahaha! Molt original!
      Pel que fa a la gramàtica, fixa’t que no has d’escriure una a en el passat: va a fer.

      Respondre

  4. Josép

    13 Jun 15
    22:50 #

    Mecanoscrit del Segón Origen Ultim Capitol.

    L’Alba va sigués seguir el curs de la vida i va criar en Mar con amb tot l’amor del món. Posu Va posar tota el la cuidat cura en la supervivencia dels dos.
    Quan en Mar va complir dotze anys L’Alba va ser mare d’una noia, Montserrat, aquest aconteciment esdeveniment va ser lo el més natural del món, i en Mar va comprendre rapidament i no va caldre que li expliqués, res la seva mare.
    Tots tres es van unir molt i van ser una familia feliz.
    Quan L’Alba va complir quaranta-dos aynys i en Mar vint-i-quatre, la germana Monserrat dotze anys, un dia en Mar va anar a explorar un territori, i va tenir una trobada amb homes i dones dels plats voladors, que li van treure la llibertat.
    Una dona de l’altra raça, va sentir atracció i sentiments per en Mar, i va posar en perill la seva vida per la llibertat d’en Mar, ella va ser descoberta i ens es van veure obligats, a fugir tots dos junts. En Mar no s’el s’ho podia creure i a poc a poc, va sentir els mateixos sentiments que la noia extraterrestre.
    tots dos van estar sobreviviuen sobrevivint un temps llarg, i es van adonar que no podien viure, l’un sin sense l’altre.
    Al final desitjerón van desitjar trobar-se amb L’Alba i la seva germana, Montserrat . Quan els van explicar tot et que els hi havia succeit i l’amor que van sentir,un per el altre, de seguida la familia ho va entendre i van protegir-los.

    A poc a poc la humanitat generació tras rere generació, es va anar fusionant amb molts problemes, sofriments, i contratemps i cap al final va resorgir la pau í una altra raça al món.

    /13/06/2015/.

    Respondre

    1. pfreixa

      15 Jun 15
      0:11 #

      Molt bé!
      Fixa’t en els verbs en passat!

      Respondre

  5. MARY

    15 Jun 15
    0:01 #

    Llavors un mati l’Alba em va sentir un soroll a prop de casa seva, i em va anar corrents cap a fora, ella em va veure que arribava una familia, i em va buscar al Mar que estava estudiant a la seva habitació, i em va dir-li que fora de casa hi havia una dona amb el seus fills i el seu marit. El Mar es va posar molt content amb aquesta noticia , i em va pensar que podrien ser molts feliços tots junts .
    Doncs Llavors l’Alba i el Mar els van donarli la benvinguda a aquesta familia que semblava molt bona gent , i els li em va preparar un sopar molt bo, i van fer una festa molt maca.
    I aquesta era el començament d’una nova vida per a tothom .

    Respondre

    1. pfreixa

      15 Jun 15
      0:12 #

      Molt bé el final.
      Pel que fa als errors, fixa’t que poses uns pronoms que no fan falta. Te’ls he marcat com a incorrectes.

      Respondre

      1. MARY

        15 Jun 15
        0:36 #

        Moltas gracias Palmira ho tindré en conta
        .Bona nit .

        Respondre

  6. María Belén

    16 Jun 15
    7:34 #

    Va passar un temps de la mort del Dídac i l’Alba es sentia molt sola, fins que un dia va decidir agafar les seves coses i buscar més gent, perquè no volia aquella vida per al Mar i perquè la idea de tenir fills amb ell començava a veure que estava malament, tant ella com el Mar havien de trobar més supervivents i iniciar una nova vida.
    Van passar mesos i mesos i l’Alba havia recorregut mitj mig món i no trobava a ningú, fins que un dia finalment quan passava per un poblet perdut entre grans muntanyes i boscos va encontrar trobar a un grup de persones.
    Ells els van rebre amb els braços oberts, estaven il·lusionats, volien que el seu grup s’ha agrandara augmentés.
    Al principi l’Alba era una mica poc parladora però a poc a poc va aconseguir integrar-se en el grup i el Mar jugava amb els altres nens.
    En aquell grup hi havia un noi amb una història semblant a la d’ella, era molt reservat, havia passat moltes calamitats i es s’havia tancat en si mateix però l’Alba s’havia fixat en ell i amb tot el valor del món va ser va anar a intentar guanyar-lo.
    Li va costar unes setmanes però finalment va aconseguir obrir el cor del noi de nou i ell també la va correspondre.
    Amb el pas del temps, van tenir més fills, tant ells com altres parelles, i el grup va passar a ser una petita comunitat que va perdurar amb el pas del temps.

    Respondre

    1. pfreixa

      18 Jun 15
      10:29 #

      Molt bé!
      Fixa’t que quan en castellà dius “fue” (dels verbs ir i ser) en català has d’anar alerta perquè són diferents. El passat de “ser” és “va ser” i el d'”anar” és “va anar”.

      Respondre

  7. sebastian

    17 Jun 15
    19:50 #

    Cinc anys després de la mort d’en Dídac, l’Alba i su el seu petit fill vam van marxar a explorar novas terres, durant tot el temps la noia llegia fa qualsevol llibre que trobava, i li ensenyava al seu petit Mar com créixer amb els coneixements necessaris.
    Arriben a un poble i li crida l’atenció que els camps estaven sembrats amb blat de moro, el seu cor sent un pressentiment, lluny d’ont estava veu una casa, s’acosta a poc a poc amb sigil i vagi quina sorpresa!!!, els seus ulls no podien creure el que veien, un parell d’avis justament amb un noi que podia tenir la seva mateixa edat.
    Ells havien sobreviscut a l’atac dels platillos plats voladors al mateix que l’Alba i en Dídac, fa feia ja deu anys enrere.
    L’Alba vaig va mirar al Mar, llavors viag va pensar: ” ara hi ha la possibilitat de crear un món nou, ja no haurê de tenir fills teus”

    Respondre

    1. pfreixa

      18 Jun 15
      10:31 #

      Molt bé!
      Pel que fa a la gramàtica, atenció amb la confusió entre va i vaig.

      Respondre

  8. Sara

    18 Jun 15
    11:58 #

    Un any després de la mort del Dídac, l’Alba es va trobar molt sola i va ha decidit agafar al seu petit Mar i marxar d’allà.
    Sabia que era molt perillós però la decisió estava presa, no podria salvar el món ella sola. Així que una vegada que va reunir tota les provisions necessàries la mare i el fill es van a pujar a un vaixell i van a deixar enrere tot el conegut fins ara.

    Sis mesos després i quan l’Alba pensava rendir-se, van donar amb una illa que sorprenentment estava plena de supervivents i encara amb recel es van a apropar, en el fons l’Alba sàvia que era l’única oportunitat que tenien ella, el Mar i el món

    Respondre

  9. Daniel

    21 Jun 15
    23:21 #

    Aquest és el meu final per el llibre.

    Van passar divuit anys des de que en Didac es va morir.
    L’Alba i el seu fill, en Mar encara viuen a Barcelona,
    recollint tot el necessari per sobreviure en les ruïnes
    de la ciutat.

    Avui és l’aniversari d’en Mar i le va dir a l’Alba:
    -Mare, vull sortir de la ciutat i veure món, trobar
    a mes gent i començar de nou.

    L’Alba amb veu seriosa li va contestar:
    -La gent de fora és dolenta i et va fer mal,
    has de quedar-te aquí amb mi, sóc la teva mare!

    En Mar, sense escoltar-la, va obrir la porta i
    es va marxar per no tornar.

    Milions d’anys després, la humanitat va viure
    tranquil·la sense recordar el passat.

    Respondre

  10. Patricia

    22 Jun 15
    13:18 #

    Van passar els anys vivint a la masia i a la platja durant l’estiu. L’Alba va ensenyar al Mar tot el que necessitava per sobreviure i va seguir aprenent al costat del seu fill amb els llibres que tenien i anaven trobant.
    Quan el Mar va complir nou anys, l’Alba va pensar que era el moment de tornar a explorar el món i de veure si quedava gent, ja que era ho que el Mar volia. Van viatjar durant anys sense trobar a ningú, i quan ja van desistir i van estar de tornada, molt a prop de casa, es van trobar amb una família viatjant en vaixell amb el mateix propòsit que ells.
    Van prendre terra les dues famílies i van viure una infinitat d´aventures juntes i van ser molt feliços durant molts anys.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Cursos


Missatges de veu


Núvol d’etiquetes


Diccionaris


Mitjans de comunicació


Recursos per a l'aprenentatge


Vocabularis


Històric


Benvinguts

Hola! Els professors de català us volem donar la benvinguda al blog del curs que ens servirà com a diari d’aula. Aquí, setmanalment, fareu una entrada explicant què heu après aquella setmana, què us ha estat més fàcil i què més difícil. Per fer-ho, entreu a la categoria corresponent al vostre curs i població i afegiu-hi comentaris. Ànims!