Quan era petita vivia amb els meus pares i els meus avis en un poble d’uns 6000 habitants. De petita semblava un nen perquè sempre portava els cabells curts.
Els meus pares tenien un cotxe petit i de color verd i els agradava molt anar a buscar bolets a la muntanya. Els meus tiets vivien a prop de casa i els veia sovint. En canvi els meus cosins vivien tots lluny.
M’agradava molt anar a l’escola i també estudiava música. En aquella època els carrers del meu barri estaven plens de canalla que jugaven, que anaven en bicicleta o en patins. Ara no es veu mai ningú. Només hi ha cotxes.