La Pasta a la Norma s’origina a la ciutat de Catania a Sicília. Diuen que el nom li va donar a la fi del 1800 Nino Martoglio, un dramaturg de Catania, perquè era tan bona com la òpera de Vincenzo Bellini que s’anomena Norma.
És un plat del Sud, típic del principi del estiu quan ja els seus ingredients estan en el ple de la maduració i del perfum.
Ingredients per a 4 persones
tomàquets pelats gr. 500
maccheroni o rigatoni gr. 400
ricotta salada gr. 200
albergínies mitjanes 2
all 1 dent
alfàbrega 10-12 fulles
oli d’oliva verge extra
sal i pebre
Procediment
Renteu les albergínies i talleu-les en rodanxes fines (gairebé mig centímetre) Poseu-les en un colador ampli (aquell que fa servir per escórrer la pasta) posant una mica de sal gruixuda entre una rodanxa i l’altra. Poseu un plat per a sobre i un pes al damunt i deixeu-les així una mitja hora. Aquest procediment es fa servir per extreure l’aigua de les albergínies que els dona un gust amarg.
Mentre que les albergínies es troben per sota de la sal, peleu (1) els tomàquets que han de ser molt madurs i saborós, aquells de l’estiu. Si no ho són, és millor comprar tomàquets en pot de bona qualitat. Feu sofregir amb oli en una olla una dent de all picat i afegiu-hi els tomàquets tallats a trossos. Cal que coguin uns vint minuts, desprès tritureu’ls fins amb una batedora o un molí i torneu a posar-los al foc perquè s’espesseixen i es converteixen en una salsa. Per fi apagueu el foc i afegiu-hi algunes fulles de alfàbrega tallada a la mà (no picada).
Ara escorreu les albergínies, assequeu-les amb una tovallola, talleu-les en tires (però cal apartar-ne algunes senceres) i fregiu-les en una olla amb l’oli. Desprès poseu-les sobre un paper absorbent per eliminar una mica d’oli.
Llavors heu de bullir en una olla aigua abundant amb sal i tirar la pasta, cuineu-la “al dente”, és a dir que es mantingui una mica dura (sobre el paquet de la pasta italiana hi ha el temps de cocció).
Mentre la pasta és al foc, poseu una part de la salsa de tomàquet en una olla gran, afegiu-hi les albergínies a tires i feu-les escalfar una mica al foc remenant-les.
Ratllar la “ricotta salata” per la part de la ratlladora que te forats més grans.
La “ricotta” és un formatge d’ovella italià suau i no gras. A Sicília la posen sota sal fins que maduri i es pugui ratllar. És difícil trobar-la a Catalunya, però podeu usar un formatge d’ovella no molt madur o el burgos.
Ara estem a punt. Cal escórrer la pasta, posar-la a l’olla i ferla-la saltar uns minuts a foc viu. Serviu la pasta a cada plat, afegiu la salsa de tomàquet restant, poseu al damunt les rodanxes de albergínies senceres, el formatge ratllat i dues fulles de alfàbrega.
Buon appetito! (Bon profit!)
(1) Per pelar fàcilment els tomàquets crus, tireu’ls en una olla amb aigua bullint uns minuts, escorreu’ls, espereu que es refredin i peleu’ls.
Recepta de Pasta a la Norma
La Pasta a la Norma s’origina a la ciutat de Catania a Sicília. Diuen que el nom li va donar a la fi del 1800 Nino Martoglio, un dramaturg de Catania, perquè era tan bona com la òpera de Vincenzo Bellini que s’anomena Norma.
És un plat del Sud, típic del principi del estiu quan ja els seus ingredients estan en el ple de la maduració i del perfum.
Ingredients per a 4 persones
tomàquets pelats gr. 500
maccheroni o rigatoni gr. 400
ricotta salada gr. 200
albergínies mitjanes 2
all 1 dent
alfàbrega 10-12 fulles
oli d’oliva verge extra
sal i pebre
Procediment
Renteu les albergínies i talleu-les en rodanxes fines (gairebé mig centímetre) Poseu-les en un colador ampli (aquell que fa servir per escórrer la pasta) posant una mica de sal gruixuda entre una rodanxa i l’altra. Poseu un plat per a sobre i un pes al damunt i deixeu-les així una mitja hora. Aquest procediment es fa servir per extreure l’aigua de les albergínies que els dona un gust amarg.
Mentre que les albergínies es troben per sota de la sal, peleu (1) els tomàquets que han de ser molt madurs i saborós, aquells de l’estiu. Si no ho són, és millor comprar tomàquets en pot de bona qualitat. Feu sofregir amb oli en una olla una dent de all picat i afegiu-hi els tomàquets tallats a trossos. Cal que coguin uns vint minuts, desprès tritureu’ls fins amb una batedora o un molí i torneu a posar-los al foc perquè s’espesseixen i es converteixen en una salsa. Per fi apagueu el foc i afegiu-hi algunes fulles de alfàbrega tallada a la mà (no picada).
Ara escorreu les albergínies, assequeu-les amb una tovallola, talleu-les en tires (però cal apartar-ne algunes senceres) i fregiu-les en una olla amb l’oli. Desprès poseu-les sobre un paper absorbent per eliminar una mica d’oli.
Llavors heu de bullir en una olla aigua abundant amb sal i tirar la pasta, cuineu-la “al dente”, és a dir que es mantingui una mica dura (sobre el paquet de la pasta italiana hi ha el temps de cocció).
Mentre la pasta és al foc, poseu una part de la salsa de tomàquet en una olla gran, afegiu-hi les albergínies a tires i feu-les escalfar una mica al foc remenant-les.
Ratllar la “ricotta salata” per la part de la ratlladora que te forats més grans.
La “ricotta” és un formatge d’ovella italià suau i no gras. A Sicília la posen sota sal fins que maduri i es pugui ratllar. És difícil trobar-la a Catalunya, però podeu usar un formatge d’ovella no molt madur o el burgos.
Ara estem a punt. Cal escórrer la pasta, posar-la a l’olla i ferla-la saltar uns minuts a foc viu. Serviu la pasta a cada plat, afegiu la salsa de tomàquet restant, poseu al damunt les rodanxes de albergínies senceres, el formatge ratllat i dues fulles de alfàbrega.
Buon appetito! (Bon profit!)
(1) Per pelar fàcilment els tomàquets crus, tireu’ls en una olla amb aigua bullint uns minuts, escorreu’ls, espereu que es refredin i peleu’ls.