Descobrir Catalunya és una revista fundada el 1997, editada per Sàpiens publicacions i distribuïda a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El Descobrir va molt més enllà del turisme i els paisatges, com algú es podria imaginar.
A través de les seves pàgines podem conèixer el país des de molts fronts: rutes, fires i passejades; el medi natural, el món de la muntanya, els espais agrícoles i ramaders, els camins de ronda o la conservació del territori; els oficis tradicionals i les antigues fàbriques reconvertides en museus; monestirs, esglésies, ermites; la gastronomia autòctona lligada a cada indret, a cada microclima; les rutes verdes i les guies per practicar els esports a l’aire lliure; els viatges del antics viatgers aventurers i els viatges científics; apunts històrics sobre fets passats al territori; espècies animals i vegetals adaptades al territori…
Totes aquests temes i més, il·lustrats amb fotografies magnífiques que empenyen al descobriment de Catalunya. El lligam entre terra i cultura i una bona lectura fan d’aquesta revista un reclam per comprar-la o demanar-la a la biblioteca més propera. No us la perdeu!
Article complet
Fes-ho córrer!
Si fa un parell de mesos us vaig parlar d’una escriptora veneciana que té una sèrie de novel·les d’intriga amb un mateix protagonista, el comissari Brunetti, avui us parlaré d’un altre autor italià que m’agrada tant o més que la Donna Leon.
És l’Andrea Camilleri, un sicilià que als seus 88 anys encara publica llibres. Tot i que al llarg de la seva vida ha escrit obres de tipus molt diferent i també ha fet de director teatral i de guionista, el que a mi m’interessa més és la seva sèrie d’intriga situada en un poblet imaginari de Sicília, amb dues famílies mafioses una mica sui generis i amb un comissari, en Montalbano, encarregat de resoldre casos d’allò més divers, sovint barallant-se amb una burocràcia esperpèntica i amb un cap preocupat només per quedar bé i pujar graons. Per sort, en Montalbano compta amb la inestimable ajuda d’alguns bons col·laboradors i d’altres no tan eficients però molt voluntariosos.
Totes les novel·les de Montalbano tenen una forta dosi d’intriga, acompanyada de bones pinzellades d’ironia, de crítiques demolidores a l’estructura política i social d’Itàlia, de descripció de moments plaents de la vida en petits poblets i d’una història d’amor passional i gairebé impossible entre el comissari i la seva xicota de tota la vida.
Des que va sortir la primera novel·la de Montalbano, el 1994, fins al 2013, Camilleri n’ha escrit més de 20 aventures. Podeu trobar-ne la majoria traduïdes al català i publicades per Edicions 62.
Un altre dia m’agradadarà parlar-vos d’autors d’intriga dels països escandinaus. N’hi ha molts i també són ben interessants. Si us agrada la novel·la negra, és clar!
Article complet
Fes-ho córrer!
M’agrada molt llegir en Bru Rovira cada setmana a l’Ara. M’interessa llegir-lo, i el llegeixo sempre, perquè escriu sobre temes punyents d’arreu del món –Mali, Libèria…- i també de prop –històries de persones concretes, en situacions complexes. Es nota que és un periodista de primera línia, que treballa sobre el terreny, que investiga, que s’acosta a la notícia o que la busca; és un veritable reporter. Es nota que coneix món, que s’ha mogut, que s’ha enfrontat amb la realitat de guerres conegudes o altres oblidades, com la que fou la crua guerra del Congo.
És, doncs, un periodista que us recomano. Ara el trobareu a l’Ara els diumenges; abans treballava a la Vanguardia, i també ho havia fet a l’Avui, al Noticiero Universal i al Tele eXprés. La seva secció es diu ‘Carreteres secundàries’ i és un nom ben triat. Perquè ell no vol parlar del que tothom parla, però escriu –i escriu com un bon escriptor- de coses que ens interessen i molt: d’un jove que camina tota la nit per anar a treballar o dels soldats de guerres silenciades.
Article complet
Fes-ho córrer!