Consorci per a la Normalització Lingüística
La Daniela Ferrera, del nivell Bàsic 3, ens ha fet arribar aquests comentaris de dos llibres que ha llegit.
Em va agradar llegir “Les mateixes estrelles” de Núria Martí perquè és una història de guerra, d’amor i de supervivència per a un futur millor.
També em va agradar llegir “Hola, Connie” perquè són correus electrònics entre dues amigues. La història s’assembla molt a la meva història de quan vaig arribar a Catalunya l’any 2008.
El Dr. Jekyll i Mr. Hide és una novel·la d’intriga, escrita per Robert L. Stevenson l’any 1886. Està ambientada a Londres i explica un experiment que fa el Dr. Jekyll i que tindrà unes conseqüències terribles.
Es considera un clàssic de la literatura universal perquè des de la seva publicació fins ara ha continuat interessant els lectors de tot el món. També se n’han fet diverses adaptacions per al cine.
Si fa un parell de mesos us vaig parlar d’una escriptora veneciana que té una sèrie de novel·les d’intriga amb un mateix protagonista, el comissari Brunetti, avui us parlaré d’un altre autor italià que m’agrada tant o més que la Donna Leon.
És l’Andrea Camilleri, un sicilià que als seus 88 anys encara publica llibres. Tot i que al llarg de la seva vida ha escrit obres de tipus molt diferent i també ha fet de director teatral i de guionista, el que a mi m’interessa més és la seva sèrie d’intriga situada en un poblet imaginari de Sicília, amb dues famílies mafioses una mica sui generis i amb un comissari, en Montalbano, encarregat de resoldre casos d’allò més divers, sovint barallant-se amb una burocràcia esperpèntica i amb un cap preocupat només per quedar bé i pujar graons. Per sort, en Montalbano compta amb la inestimable ajuda d’alguns bons col·laboradors i d’altres no tan eficients però molt voluntariosos.
Totes les novel·les de Montalbano tenen una forta dosi d’intriga, acompanyada de bones pinzellades d’ironia, de crítiques demolidores a l’estructura política i social d’Itàlia, de descripció de moments plaents de la vida en petits poblets i d’una història d’amor passional i gairebé impossible entre el comissari i la seva xicota de tota la vida.
Des que va sortir la primera novel·la de Montalbano, el 1994, fins al 2013, Camilleri n’ha escrit més de 20 aventures. Podeu trobar-ne la majoria traduïdes al català i publicades per Edicions 62.
Un altre dia m’agradadarà parlar-vos d’autors d’intriga dels països escandinaus. N’hi ha molts i també són ben interessants. Si us agrada la novel·la negra, és clar!
L’última novel·la de Màrius Serra recrea de forma lliure la vida personal de Ferran Sunyer, que va ser un prestigiós matemàtic de la primera meitat del segle XX, poc conegut perquè una malaltia el va tenir tota la vida assegut en una cadira de rodes i allunyat de la vida pública.
A partir de fets reals, l’autor imagina com devia ser la seva vida i hi dóna un toc de misteri a partir de la desaparició d’un parent i d’un quadre que va pintar Salvador Dalí a una de les seves cosines.
Adreça desconeguda és un petit llibre de Katherine Kressmann Taylor en què dos vells i molt bons amics mantenen una relació epistolar. Tots dos són alemanys, un és jueu, en Max, i l’altre, en Martin, no. En Max viu ara als Estats Units i en Martin, que també hi ha viscut una temporada, ara ha tornat a Alemanya, a l’Alemanya de Hitler.
En un primer moment tots dos tenen principis, són bones persones i es preocupen del món i dels altres. Però a l’Alemanya nazi en Martin va esdevenint un feixista davant la incredulitat del seu amic: “”Mai no he odiat el jueu individual; a tu sempre t’he apreciat com a amic, però entendràs que et parlo amb tota franquesa si et dic que no t’he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça.”
La relació es va enverinant fins a tal punt que la maldat del nou Martin no ens pot fer oblidar la maldat de la revenja del seu examic Max, per mi la part més dura, si cap, de la novel·la.
L’autora va explicar fa temps els motius que la van empènyer a publicar aquestes cartes: “Poc temps abans de la guerra, uns amics meus alemanys, cultes, intel·lectuals, amb bon cor, van tornar a Alemanya després de viure als Estats Units. En un període molt curt, van convertir-se en nazis fanàtics. En una visita que van fer a Califòrnia, van trobar-se un antic amic seu pel carrer, un antic amic íntim que era jueu. No hi van voler parlar.”
Després d’haver-la llegit fa un temps he vist l’obra de teatre protagonitzada per Lluís Homar i Eduard Fernández: senzillament extraordinària, a la Sala Villarroel. A la força i l’horror del text cal afegir una interpretació sublim de dos grans del teatre.
Avui no us vull parlar d’un llibre, sinó d’una autora. Donna Leon és una escriptora nord-americana que fa anys que viu a Venècia i que ha publicat moltes novel·les d’intriga situades en aquesta ciutat i protagonitzades per un comissari molt especial: Brunetti, culte, llicenciat en dret, casat amb una aristòcrata progressista, professora de literatura anglesa a la Universitat.
Si us agrada la literatura d’intriga, amb robatoris, assassinats i desaparicions, us recomano que busqueu qualsevol de les seves obres; la primera que es va traduir al català va ser Aqua alta i la darrera Conclusions preliminars. Si pot ser, llegiu-les per ordre d’aparició, a part de la intriga podreu veure com va evolucionant el personatge, la seva família, els companys de feina, la ciutat. Tots aquests elements hi són presents i ens donen una idea de com és la vida a Venècia per als venecians, que viuen envoltats de turistes, en una mena d’aparador, i també com és la vida a Itàlia.
La Nuri París ens recomana L’hivern del món:
Us vull recomanar aquest llibre de l’escriptor Ken Follet, autor d’obres com Els pilars de la terra i Un món sense fi.
És la segona part d’una trilogia –The century– que descriu la societat i el desenvolupament polític d’Europa durant el s. XX.
La primera part d’aquesta trilogia té per nom La caiguda dels gegants i els seus personatges viuen experiències com la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa.
Aquesta segona novel·la narra la història de les mateixes cinc famílies –una de russa, una d’anglesa, una dels USA, una d’alemanya i una família gal·lesa- durant la Segona Guerra Mundial fins als inicis de la Guerra Freda.
Un llibre que et dóna una visió global del s. XX a Europa i com la frustració de la gent pot permetre el desenvolupament d’un moviment com el feixisme.
Un llibre que em va recomanar una amiga i que m’ha agradat molt. El va escriure el 2001 una autora nord-americana de pares xinesos, l’Amy Tan, i es veu que té molts aspectes autobiogràfics.
Narra part de la vida de l’autora als Estats Units actuals i també part de la vida de la seva mare i de la seva àvia a la Xina de la primera meitat del segle XX. Un contrast de dues maneres de viure ben diferents, però també amb molts punts en comú: els problemes en les relacions entre mares i filles, l’amor, la preocupació pels altres i, sobretot, la lluita per trobar el nostre lloc a la vida.
M. Àngels Anglada escriu aquesta petita novel·la, Quadern d’Aram, per recordar l’extermini del poble armeni a principis del s. XX. Com en altres ocasions el protagonista és un noi –nen quan comença la narració i home quan acaba- que viu en primera persona l’èxode del seu poble, la mort d’alguns familiars i la nova vida lluny de la seva terra natal, a Marsella. Escrita en primera persona –a cops ell, l’Aram- a cops la seva mare –la Maryk- transmet la força del drama i la força de l’amor a parts iguals. També és la història d’una sòlida amistat.
Us la recomano, a més crec que és necessari recordar l’extermini del poble armeni, llargament silenciat.
Quina bona iniciativa, aquest blog! Com a professor de català que també sóc, sempre he insistit en la importància de la lectura per aprofundir el coneixement de la llengua i, no cal dir, com a font de plaer. L’obertura d’aquest blog coincideix, a més, amb l’aparició de Marges, la primera novel·la que publico. No m’he pogut estar d’aprofitar l’ocasió per fer-vos-ho saber. En Menna, el protagonista de Marges, se’n va a passar un mes de vacances al Priorat, immers en un mar de dubtes sobre la seva vida. L’excusa és estudiar els marges de pedra seca d’aquella comarca. Té ganes de solitud i de tranquil·litat. Però aquells dies al Priorat no passen en va. En fi, feia molt de temps que volia escriure una novel·la com aquesta i ara em ve de gust compartir-ho amb tots vosaltres.
Roger Vilà Padró
roger@marges.cat