Aquesta no és la primera obra de Miquel Martín, però sí la que ha tingut més èxit. Segurament perquè té molts elements que la fan interessant: ens parla d’un paisatge proper, l’Empordà; ens parla des del punt de vista d’un nen; ens parla de paradisos perduts, la infantesa, uns paisatges que canvien; ens parla de les diferències socials i de la diferent manera de viure al camp i a la ciutat, els seus pares són masovers d’una família rica de Barcelona; ens parla de l’amistat i de descobriments.
I tot això ho fa en un llenguatge molt ben treballat i alhora molt entenedor.
Si us agrada, del mateix autor us recomanem Proses reposades, un recull d’articles literaris amb les mateixes qualitats que la novel·la.
Article complet
Fes-ho córrer!
Vicenç Pagès és un escriptor molt interessant, que publica novel·les divertides, sorprenents i molt actuals. A Els jugadors de whist ens presenta un fotògraf de casaments que, justament el dia del casament de la seva filla, fa recompte de com ha anat la seva vida i no és que se n’hagi sortit gaire bé. Per altra banda, és interessant, per als que coneixem l’Empordà, veure’l des del seu punt de vista.
Una altra novel·la molt recomanable del mateix autor és Carta a la reina d’Anglaterra, un viatge a través de la història de la mà d’un personatge immortal, que va travessant èpoques i coneixent personalitats destacades de cada moment.
Article complet
Fes-ho córrer!
Quim Monzó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2018, mereix una entrada com a escriptor recomanat. Autor bàsicament de contes, us en recomanem alguns reculls, com ara Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury que tot i ser del 1980 no ha perdut gens la gràcia. O Mil cretins, del 2007. També són imprescindibles els seus articles de diari, que té recollits en alguns volums com ara Esplendor i glòria de la Internacional Papanates.
És també traductor al català de diversos autors nord-americans com ara Truman Capote o Ernest Hemingway i ha col·laborat en diverses emissores de ràdio i en programes de televisió.
Monzó va ser l’escriptor encarregat de fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007, on quedaven reflectits els trets bàsics de la seva obra: ironia, anàlisi profunda de la realitat, tendresa, humor agredolç. va ser molt aplaudit.
Podeu aprofitar les vacances d’estiu per acostar-vos a alguna de les seves obres.
Article complet
Fes-ho córrer!
Aquesta és una obra de joventut de Mercè Rodoreda. Rodoreda (1908-1983) és una de les grans veus de la literatura en català del segle XX, les seves obres han estat traduïdes a més de 30 llengües.
Aloma narra la història d’amor entre la protagonista, una noia jove i òrfena que viu amb el seu germà, la seva cunyada i el seu nebot, i Robert, el germà de la seva cunyada, que és molt més gran que ella i s’instal·la a la casa acabat d’arribar d’Amèrica.
La vida dels personatges transcorre en la Barcelona dels anys anteriors a la guerra, un espai on conviuen les tensions socials, els prejudicis de la burgesia i uns aires de canvi que fan que Aloma visqui moments de desconcert, fins que les circumstàncies la porten a prendre decisions que marcaran la seva vida.
Aquesta novel·la és l’única obra de joventut que Mercè Rodoreda no va rebutjar un cop entrada a la maduresa. Altres obres de l’autora: La plaça del Diamant, Mirall trencat, La meva Cristina i altres contes.
En aquest enllaç trobareu més informació.
Article complet
Fes-ho córrer!
No sempre és fàcil llegir Josep Pla. Llibre de lectura, tanmateix, és una oportunitat per llegir narracions curtes de diferents temàtiques relacionades amb alguns animals, com el rossinyol, l’esquirol o les gavines; uns quants oficis vells, com el sereno o el mestre d’aixa; indrets empordanesos, com Pals, Tamariu o Calonge; i personatges importants com Pompeu Fabra o Josep Carner. Llibre de lectura és un bon inici per llegir Pla a petites dosis, per assaborir la seva ironia, per gaudir de les seves descripcions i per recordar formes antigues de parlar.
Article complet
Fes-ho córrer!
“Prou sé que la vida s’aprèn vivint-la, sovint a patacades, però mirar d’endreçar els aprenentatges per escrit els consolida.”
Carles Capdevila
La vida que aprenc és un recull d’articles de Carles Capdevila. S’hi recullen tots els temes que li interessaven: l’educació, la salut, les emocions, les pors, la vida personal i col·lectiva, les il·lusions, el voluntariat, la bona gent, la feina ben feta. Escrit en un llenguatge molt planer i molt proper, se’ns acosta com ell sabia fer-ho: de cara, amb tendresa, de vegades amb humor i amb una sensibilitat exquisida.
Un llibre imprescindible per recordar el que va ser un gran periodista i, sobretot, un gran comunicador.
Article complet
Fes-ho córrer!
Aquest any es commemoren els 125 anys del naixement de l’escriptora Aurora Bertrana (i 150 del naixement del seu pare, Prudenci Bertrana) i per això us en volem recomanar la lectura.
L’Aurora va ser una dona avançada a la seva època, feminista, aventurera, valenta. El 1926 va viatjar a Tahití i de seguida es va interessar per la manera de viure de la població autòctona, especialment de les dones. Dels articles que en va escriure en va sorgir el seu primer llibre Paradisos oceànics.
Durant els anys de la República va desplegar una intensa activitat cultural a Barcelona, mentre publicava el seu segon llibre, Peikea, princesa caníbal, un recull de contes i llegendes de les illes del Pacífic, i L’illa perduda, escrit conjuntament amb el seu pare.
El 1935 va fer un viatge a Marroc, tota sola, per conèixer la vida de les dones musulmanes. De l’experiència en sorgiria El Marroc sensual i fanàtic. El 38 va emprendre el camí de l’exili cap a Ginebra, on va viure uns anys de gran penúria econòmica i escriure tres llibres a l’entorn de l’experiència de la II Guerra Mundial.
Tornà a Catalunya el 1950 i continuà escrivint. La seva novel·la Vent de grop va ser portada al cinema, amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua
També va escriure la biografia del seu pare i les seves memòries, que es van acabar de publicar després de la seva mort, el 1974.
En aquest enllaç hi trobareu més informació.
Article complet
Fes-ho córrer!
La darrera novel·la de Maria Barbal s’inspira en la història d’Enric Marco, l’home que presidia l’Amical Mathausen, fins que el 2005 es va saber que mai havia estat deportat a un camp de concentració, i aquesta mentida va causar una gran commoció.
A En la pell de l’altre la protagonista és una dona que als anys 70, després de la dictadura, acaba presidint una associació d’exiliats i familiars de víctimes de la guerra i la repressió franquista, sense haver-ne estat mai. Havia començat treballant-hi com a secretària i en un moment donat falsifica alguns documents per aparèixer com a familiar directa d’una víctima; no pas per treure’n un profit econòmic sinó perquè pensa que així podrà ajudar més l’associació.
En aquest enllaç hi trobareu un article molt interessant que en parla.
Article complet
Fes-ho córrer!
Maria Mercè Roca és una escriptora gironina, de Portbou, que publica novel·les, contes i obra de no ficció des de l’any 1986. Avui us en recomano una novel·la que es basa en la seva infantesa. La protagonista és una nena que va creixent i explica com era la vida en un poble fronterer amb una important estació de trens. Una figura importantíssima en tota l’obra és el seu pare, a qui estima molt. També hi apareixen el germà, la mare, els amics… i com a figura amenaçadora, que acaba desencadenant el drama, la caserna de la guàrdia civil, des d’on es controla el contraban amb França.
Si us agrada busqueu més obres de la mateixa autora. No us decebran.
Article complet
Fes-ho córrer!
El llibre que us recomanem aquesta setmana també té dues versions. El cafè de la granota és un recull de 14 relats en què Jesús Moncada va retratar amb molt d’humor, tendresa i esperit crític la vida de Mequinensa, la seva vila natal. Les històries que s’hi expliquen tenen com a fil conductor aquest cafè, centre de la vida social del poble i se situen pels volts dels anys cinquanta. Les narracions prenen més valor pel fet que la població original va desaparèixer sota les aigües del pantà de Mequinensa el 1957.
Si us agrada l’obra, llegiu-vos també Camí de Sirga del mateix autor.
I als lectors novells, us recomanem que en feu un tast amb la versió en català fàcil. Hi trobareu un resum de cinc dels relats de la versió de Moncada, adaptats per Elisenda Galobardes.
Article complet
Fes-ho córrer!
