En català, llegim i parlem

És un llibre fácil de llegar, encara que l’història és interessant, perque l’autor narra l’història amb molts detalls i fá que et sentís com si fossis parta d’ella.
També he de dir, que he necessitat. massa concentracció per seguir el fil en algú capitul.
El final del llibre m’ha semblat molt interessant, ja que el protagonista queda atrapat a la historia i això fa pensar.

El LLibre m agradat bastant el tros que mes m agradat es la primera part el tros de Roma

Aquest llibre no m’agradat gaire, és una mica enredat desde el començament, encara que la part que parla de Roma és la que més m’ha enganxat. El final em sembla molt precipitat.
M’ha recordat molt a la sèrie de televisió que és diu EL MINISTERIO DEL TIEMPO.

La trama del llibre que m´ha semblat més interessant és quan arriba a Roma i viu els aconteciments històrics més relevants de la historia de Roma.
L´enfocament que fa de les històries, m´ha semblat una mica enrevessat, i de vegades complicat de seguir el fil, hi ha moments que no els he entés, per exemple quan torna de Roma es trova que la seva vida anterior és totalment diferent a com era abans d´anar-se i això m´ha creat confusió.
El final del llibre fa un anàlisi del significat que té per a el la historia, i el molt que és pot aprendre d´ella.
No ho recomenaría és complicat per les persones que estem aprendre català.

El llibre esta molt bé tot i que no es el tipo de lectura que me agrada,però a estat molt entretingut. El que mès m’agradat a sigut la part d’en julio cesar.

Crec que és un bon relat per divulgar el nostre passat de manera amena. Però li he de fer una petita crítica negativa perquè es sembla molt a una pel•lícula dels anys 80, no cal dir-la tothom saben quina és.
El coneixement de la història que té l´autor és evident quan agafa dues fites del passat que van succeir i fa un relat com si hagués succeït d’una altra manera com ell vol, segons les seves necessitats. El llibre està ben acabat perquè amb la història no es pot jugar.
M´ha agradat el recomanaria tot i que és de difícil lectura per a un neòfit en la història.

llibre de fàcil lectura que t’enganxa només començar , i t’ensenya que les coses a la vida passen perquè han de passar i no cal temptar la sort quierendolas canviar

Va ser el primer llibre d´en Toni Soler, historiador, i fa fer servir un argument sempre molt agraït, que es el viatje en el temps. Qui no ha somiat algún cop el poder conviure amb els teus avantpasats per poder entendre el que som avui?. El text es mol entenedor, tot i que sembla que a fet servir el Diccionari d´en Pompeu, perque paraules com Espurnajaven, escardalenca, framalla, enterbolit ,encatarinar-se, i d´altres no son de ús habitual.
El llibre el va escriure amb 29 anys i tot i que li va costar molt que li publiquesin, va ser l´inici de una llarga i variada bibliografia a on també hi trobem titols de ámbit local com ” Badalona devant del mirall” i ” La Penya amb 75 paraules”. En tot cas, i com a resúm, es un autor de facil lectura

M’ha agradat el llibre, era entretingut i l’autor era creatiu. També, aquest llibre és educatiu, em recordava sobre la part important de la història que jo estudiava, i també m’ensenyava una mica sobre la història d’Espanya, i és un nou coneixement per a mi perqué no sabia gaires coses sobre la história d’aquest país.

He aprés que la història, ha de mantenir la forma en què s’ensenya, ja que si hi haurà un gran o un lleuger canvi, es podrá afectar el futur, i no sabem si els canvis seran bons o dolents pel part del món o per la nostra part . Crec que aquest llibre també vol que aprenguem que tot passa per alguna cosa o totes les coses que passa té un perqué.

Aquest llibre m’agradat bastant sobretot perquè et fa volar la imaginació cap a l’ època romana i sembla que un mateix també sigui allà. Hi ha alguns trossos que els he llegit dues vegades perquè perdia el fil, però de seguida el tornaves a trobar. Té estones bastant divertides amb el transmigador. El que menys m’ agradat potser el final, una mica fluix per tota la trama del llibre