Un grup d’alumnes de català de nivell intermedi ha llegit diverses novel·les d’aquest autor.
Jordi Sierra i Fabra va començar a escriure als vuit anys i des de llavors no ha parat. És autor de més de 400 títols, principalment per a infants i joves, tant en castellà com en català.
Les seves obres s’han traduït a 25 idiomes i ha guanyat un munt de premis, entre ells, el Premi nacional de literatura infantil i juvenil, que li va atorgar el Ministeri de Cultura l’any 2007.
Recentment ha creat una fundació per promoure la creació literària i la lectura entre els joves a Espanya i una altra a Colòmbia. També organitza un certamen literari per a joves escriptors: el Premi Jordi Sierra i Fabra.
He llegit el llibre CAMPS DE MADUIXES de Jordi Sierra i Fabra.
M¨ha agradat el llibre perquè desenvolupa temes de la realitat en que molts joves es ttroben immersos; com drogues, amistad i relació amb els pares.
La part que més m´ha agradat és el comenÇament, perq´`e en un segon pot canviar-te la teva vida i la dáltres. I la part que menys m´ha agradt és que es mesclin temes com dogues i bulímia.
“La Luciana està en coma jugant una partida déscars, les peces blanques simbolitzen la vida i les negres, la mort.”
“La vida és un joc on s´ha de moure fitxa:”
He llegit el llibre La música del vent de Jordi Sierra i Farbra
M’ha agradat perquè un periodista troba en una catifa portada de l’India un mitssatge del nen
que l’ha teixit.Resulta ser una petició de socors,un crit desesperat i el periodista no se’n pot desentendre.Tot i que hi ha milions de nens explotats al món el missatge és del nen que té per nom Lqbal de procedència de la ciutat de Madurai
La part que menys m’ha agradat és la poca ajuda i el que fa per trobar gent que li comuniqués d’on venia i d’on pertany la catifa i l’esclavitud infantil que hi ha a l’india i fa un missatge perquè acabi d’una vegada l’explotació infantil
He llegit el llibre CAMPS DE MADUIXES de Jordi Sierra i Fabra. M´ha agradat molt perquè
em sembla una història força real, és una cosa que està passant gairebé tots els dies a la gent jove.La part que més m´ha agradat és quan els amics de la protagonista volien trobar la persona que li va vendre les pastilles i la part que menys m´ha agradat és la del periodista que li va fer unes fotos a la LLuciana quan encara estava en coma, sense demanar permís a ningú de la seva família,per posar-les al diari.
He llegit el llibre EL LLADRE DEL MOCADOR VERD de Teresa Artigas.M’ ha agradat molt perquè té 9 capítols de ficció.
La part que més m’agrada és el paper que fa L’Eulàlia .Es una perruquera molt treballadora i pels robatoris té una imaginació de detectiu .
També la relació de amor que neix entre El Pau i la L’Eulália.Hi ha passió i intriga.
La part que menys m’agrada és el final perquè els sospitosos dels robatoris són més d’un i posa en dubte qui són,el mocador verd també el portava la Susana.
He llegit el llibre amb el títol EL TEMPS DE L’OBLIT de Jordi Sierra i Fabra.
M’ha agradat molt perquè encara que té 47 capítols, són curts, amb diferents situacions en cada un d’ells, de manera que n’acabes un i estàs desitjant llegir el següent, fent que et fiquis en la història.
La part que més m’ha agradat és el desenllaç quan Tetxu s’interposa entre el seu amic i el seu pare (terrorista d’ETA), quan Carlos vol matar-lo per venjança, ja que va matar, fa 10 anys, el seu pare davant seu, en un acte de terrorisme, i el convenç perquè no ho faci.
La part que menys m’ha agradat és l’actitut dels pares d’Ainoha (la xicota de Tetxu), que no volen que surti amb ell, perquè el seu pare és un terrorista d’ETA. Crec que haurien de valorar Tetxu com a persona i no pels actes del pare.
He llegit el llibre LA MEMORIA DELS ÉSSERS PERDUTS de Jordi Sierra i Fabra. M’ha agradat molt com descriu part de la història que tots coneixem, però ens fa veure la part més crua de la realitat i ens fa pensar en el que no es veu i no imaginem.
La part que més m’ha agradat és com al final es descobreix la veritat i com costa acceptar-la.
La part que menys m’ha agradat és que se’m fa una història curta.
He llegit el llibre de Jordi Sierra i Fabra 4 dies de gener.el que més m´ha agradat veure que el protagonista, l’inspector Mascarell amb els ànims una mica decaiguts per la situació en que es troba, un fill mort a la batalla l’Ebre i la seva dona malalta de càncer, planta cara a tots i decideix investigar a fons.
Primer,la desaparició de la Merche i després,la mort de la mare de la Reme.
El que menys m’ha agradat, és la misèria que patien els habitants de Barcelona,que s’abocaven a la prostitució,per poder tindre alguna cosa per menjar.Molts d’ells robaven per sobreviure mentre que els rics tenien els rebostos plens de menjar,mantes per no passar fred i aigua per rentar-se.
He llegit el llibre Camps de Maduixa del Jordi Sierra i Fabra
M´ha agradat perquè és un llibre molt interessant sobretot perqué el legeixin tots els joves.
La part que més m’ha agradat és que ens diu quines són les conseqüències de les drogues
i fins on poden portar una persona després de provar-les.
També té un llenguatge molt col-loquial perqué tots puguem entendre-ho.
La part que menys m’ha agradat és que el final és molt previsible, lectura pausada i capítols molt curts.
M’hauria agradat més si l’hagués llegit bastants anys abans.
He llegit el llibre de Jordi Sierra i Fabra 4 dies de gener.el que més m´ha agradat ha estat el fil conductor, o sigui, com un policia segueix les pistes, per trobar una desapareguda. Remarco que la história explica o relata la personalitat d’un bon home fent la seva feina. No m’ ha agradat el final,i és una mica trist.
He llegit el llibre Camp de maduixes de Sierra i Fabra.
M´ha agradat molt pel vocabulari, que m´ha semblat molt fàcil de llegit, perquè em va resultar molt agradable d´entendre.
La part que més m´ha agradat és quan la LLuciana intentava comunicar-se amb la seva família i els seus amics, els deia els sentiments que en aquell moment necessitava dir-los encara que ells no podien escoltar, ni sentir.
I la part que menys m´ha agradat és que léstona es compon déxplicar com la policia intenta descobrir i perseguir als autors i productors de la famosa substància perillosa.
He llegit el llibre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra.
M´ha agradat bastant, perquè és la realitat que viu la nova generació els caps de setmana , i està molt bè llegi-lo perquè sapiguem el perill que comporta prendre drogues.
La part que més m’ha agradat és quan la Loreto rep la notícia que la Lluciana està en coma i decideix viure, i dona el primer pas en no vomitar aquella nit, ja que la Lluciana sempre era la que estava al seu costat per superar la bulímia.
El que menys m’ha agradat és quan els amics la inciten a prendre la pastilla.I també quan la periodista, només pensa a publicar la notícia de la Lluciana sense pensar en el dolor que tenien els pares i comença a fer fotos sense permís per publicar-les a la portada.
He llegit el llibre La memòria dels éssers perduts de Jordi Sierra i Fabra. M’ha agradat molt perquè és un llibre que m’ha commogut. Tracta d’un tema molt dur, perquè aquesta pot ser la història real de moltíssimes ersones que han patit aquest horror. Persones que encara sòn vives i que dediquen la seva vida a la recerca dels seus éssers estimats que els han sigut arravatats. M’hauria agradat que parlés més dels sentiments d’una noia que es troba de sobte dintre d’un gran mentida.
He llegit el llibre ” Els focs de la memòria” de Sierra i Fabra. M´ha agradat perquè està escrit d´una manera molt senzilla i s´entén perfectament el tema de la guerra civil espanyola, com el homes d´un mateix poble patien lluitant els uns contra els altres.
El que menys m´ha agradat és ser conscient que encara avui hi ha gent que no sap què ha passat amb els seus familiars, i segur que no totes les històries reals acaben tan bé com la del llibre.
He llegit el llibre Les Noies de Filferro de Jordi Sierra i Fabra , i tracta del reportatge d’un periodista que investiga la vida de 3 models que van viure al límit. El seu reportatge prova d’aclarir la misteriosa desaparició d’una de les tops models més famoses de la història, ocorreguda fa deu anys.
Aquest llibre parla de l’aventura d’un home per buscar el seu amor platònic amb l’esperança que estigui viva. També parla de
Com d’efimer pot ser la vida d’una model famosa, que en un moment està al cim de tot, i l’endemà pot caure per consumir-se en les drogues , l’alcohol i sobretot l’anorèxia.
La part que més m’ha agradat és quan parlen de la part humana de les models , que explica que són com qualsevol altra persona, de la perseverança i tenacitat amb la qual han hagut de lluitar per aconseguir els seus objectius.
No hi ha res que no m’hagi agradat perquè he trobat que el llibre està molt bé.
Un grup d’alumnes de català de nivell intermedi ha llegit diverses novel·les d’aquest autor.
14 comentaris
SUSANA GRCIA MARCHENA
08 juny 14
7:55 #
He llegit el llibre CAMPS DE MADUIXES de Jordi Sierra i Fabra.
M¨ha agradat el llibre perquè desenvolupa temes de la realitat en que molts joves es ttroben immersos; com drogues, amistad i relació amb els pares.
La part que més m´ha agradat és el comenÇament, perq´`e en un segon pot canviar-te la teva vida i la dáltres. I la part que menys m´ha agradt és que es mesclin temes com dogues i bulímia.
“La Luciana està en coma jugant una partida déscars, les peces blanques simbolitzen la vida i les negres, la mort.”
“La vida és un joc on s´ha de moure fitxa:”
andre
03 juny 14
16:54 #
He llegit el llibre La música del vent de Jordi Sierra i Farbra
M’ha agradat perquè un periodista troba en una catifa portada de l’India un mitssatge del nen
que l’ha teixit.Resulta ser una petició de socors,un crit desesperat i el periodista no se’n pot desentendre.Tot i que hi ha milions de nens explotats al món el missatge és del nen que té per nom Lqbal de procedència de la ciutat de Madurai
La part que menys m’ha agradat és la poca ajuda i el que fa per trobar gent que li comuniqués d’on venia i d’on pertany la catifa i l’esclavitud infantil que hi ha a l’india i fa un missatge perquè acabi d’una vegada l’explotació infantil
SANDRA MARIN
02 juny 14
14:24 #
He llegit el llibre CAMPS DE MADUIXES de Jordi Sierra i Fabra. M´ha agradat molt perquè
em sembla una història força real, és una cosa que està passant gairebé tots els dies a la gent jove.La part que més m´ha agradat és quan els amics de la protagonista volien trobar la persona que li va vendre les pastilles i la part que menys m´ha agradat és la del periodista que li va fer unes fotos a la LLuciana quan encara estava en coma, sense demanar permís a ningú de la seva família,per posar-les al diari.
gloria Chile
01 juny 14
22:55 #
He llegit el llibre EL LLADRE DEL MOCADOR VERD de Teresa Artigas.M’ ha agradat molt perquè té 9 capítols de ficció.
La part que més m’agrada és el paper que fa L’Eulàlia .Es una perruquera molt treballadora i pels robatoris té una imaginació de detectiu .
També la relació de amor que neix entre El Pau i la L’Eulália.Hi ha passió i intriga.
La part que menys m’agrada és el final perquè els sospitosos dels robatoris són més d’un i posa en dubte qui són,el mocador verd també el portava la Susana.
Pedro Simón
29 maig 14
9:02 #
He llegit el llibre amb el títol EL TEMPS DE L’OBLIT de Jordi Sierra i Fabra.
M’ha agradat molt perquè encara que té 47 capítols, són curts, amb diferents situacions en cada un d’ells, de manera que n’acabes un i estàs desitjant llegir el següent, fent que et fiquis en la història.
La part que més m’ha agradat és el desenllaç quan Tetxu s’interposa entre el seu amic i el seu pare (terrorista d’ETA), quan Carlos vol matar-lo per venjança, ja que va matar, fa 10 anys, el seu pare davant seu, en un acte de terrorisme, i el convenç perquè no ho faci.
La part que menys m’ha agradat és l’actitut dels pares d’Ainoha (la xicota de Tetxu), que no volen que surti amb ell, perquè el seu pare és un terrorista d’ETA. Crec que haurien de valorar Tetxu com a persona i no pels actes del pare.
Marià Madrona
28 maig 14
16:58 #
He llegit el llibre LA MEMORIA DELS ÉSSERS PERDUTS de Jordi Sierra i Fabra. M’ha agradat molt com descriu part de la història que tots coneixem, però ens fa veure la part més crua de la realitat i ens fa pensar en el que no es veu i no imaginem.
La part que més m’ha agradat és com al final es descobreix la veritat i com costa acceptar-la.
La part que menys m’ha agradat és que se’m fa una història curta.
ANTONI ROURA
28 maig 14
15:39 #
He llegit el llibre de Jordi Sierra i Fabra 4 dies de gener.el que més m´ha agradat veure que el protagonista, l’inspector Mascarell amb els ànims una mica decaiguts per la situació en que es troba, un fill mort a la batalla l’Ebre i la seva dona malalta de càncer, planta cara a tots i decideix investigar a fons.
Primer,la desaparició de la Merche i després,la mort de la mare de la Reme.
El que menys m’ha agradat, és la misèria que patien els habitants de Barcelona,que s’abocaven a la prostitució,per poder tindre alguna cosa per menjar.Molts d’ells robaven per sobreviure mentre que els rics tenien els rebostos plens de menjar,mantes per no passar fred i aigua per rentar-se.
Ana Castaño
27 maig 14
20:11 #
He llegit el llibre Camps de Maduixa del Jordi Sierra i Fabra
M´ha agradat perquè és un llibre molt interessant sobretot perqué el legeixin tots els joves.
La part que més m’ha agradat és que ens diu quines són les conseqüències de les drogues
i fins on poden portar una persona després de provar-les.
També té un llenguatge molt col-loquial perqué tots puguem entendre-ho.
La part que menys m’ha agradat és que el final és molt previsible, lectura pausada i capítols molt curts.
M’hauria agradat més si l’hagués llegit bastants anys abans.
JOAQUIM REVERTER
27 maig 14
16:27 #
He llegit el llibre de Jordi Sierra i Fabra 4 dies de gener.el que més m´ha agradat ha estat el fil conductor, o sigui, com un policia segueix les pistes, per trobar una desapareguda. Remarco que la história explica o relata la personalitat d’un bon home fent la seva feina. No m’ ha agradat el final,i és una mica trist.
LLUISA
27 maig 14
16:07 #
He llegit el llibre Camp de maduixes de Sierra i Fabra.
M´ha agradat molt pel vocabulari, que m´ha semblat molt fàcil de llegit, perquè em va resultar molt agradable d´entendre.
La part que més m´ha agradat és quan la LLuciana intentava comunicar-se amb la seva família i els seus amics, els deia els sentiments que en aquell moment necessitava dir-los encara que ells no podien escoltar, ni sentir.
I la part que menys m´ha agradat és que léstona es compon déxplicar com la policia intenta descobrir i perseguir als autors i productors de la famosa substància perillosa.
Marga Gimbert Salamanca
27 maig 14
15:36 #
He llegit el llibre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra.
M´ha agradat bastant, perquè és la realitat que viu la nova generació els caps de setmana , i està molt bè llegi-lo perquè sapiguem el perill que comporta prendre drogues.
La part que més m’ha agradat és quan la Loreto rep la notícia que la Lluciana està en coma i decideix viure, i dona el primer pas en no vomitar aquella nit, ja que la Lluciana sempre era la que estava al seu costat per superar la bulímia.
El que menys m’ha agradat és quan els amics la inciten a prendre la pastilla.I també quan la periodista, només pensa a publicar la notícia de la Lluciana sense pensar en el dolor que tenien els pares i comença a fer fotos sense permís per publicar-les a la portada.
Maite Rodrigo
27 maig 14
15:31 #
He llegit el llibre La memòria dels éssers perduts de Jordi Sierra i Fabra. M’ha agradat molt perquè és un llibre que m’ha commogut. Tracta d’un tema molt dur, perquè aquesta pot ser la història real de moltíssimes ersones que han patit aquest horror. Persones que encara sòn vives i que dediquen la seva vida a la recerca dels seus éssers estimats que els han sigut arravatats. M’hauria agradat que parlés més dels sentiments d’una noia que es troba de sobte dintre d’un gran mentida.
Sandra Gallardo Reyes
27 maig 14
15:25 #
He llegit el llibre ” Els focs de la memòria” de Sierra i Fabra. M´ha agradat perquè està escrit d´una manera molt senzilla i s´entén perfectament el tema de la guerra civil espanyola, com el homes d´un mateix poble patien lluitant els uns contra els altres.
El que menys m´ha agradat és ser conscient que encara avui hi ha gent que no sap què ha passat amb els seus familiars, i segur que no totes les històries reals acaben tan bé com la del llibre.
Jose Luis
27 maig 14
10:01 #
He llegit el llibre Les Noies de Filferro de Jordi Sierra i Fabra , i tracta del reportatge d’un periodista que investiga la vida de 3 models que van viure al límit. El seu reportatge prova d’aclarir la misteriosa desaparició d’una de les tops models més famoses de la història, ocorreguda fa deu anys.
Aquest llibre parla de l’aventura d’un home per buscar el seu amor platònic amb l’esperança que estigui viva. També parla de
Com d’efimer pot ser la vida d’una model famosa, que en un moment està al cim de tot, i l’endemà pot caure per consumir-se en les drogues , l’alcohol i sobretot l’anorèxia.
La part que més m’ha agradat és quan parlen de la part humana de les models , que explica que són com qualsevol altra persona, de la perseverança i tenacitat amb la qual han hagut de lluitar per aconseguir els seus objectius.
No hi ha res que no m’hagi agradat perquè he trobat que el llibre està molt bé.
Escriu un comentari
RSS dels comentaris