Un thriller divertit i intel·ligent que t’atrapa des del principi. El llibre parodia el gènere policíac i les novel·les històriques amb secrets ocults.
Maria de Blancaflor, abadessa del Monestir de Cobricel, apareix assassinada dins la seva cel·la. La porta de la cel·la s’ha hagut de forçar, ja que estava tancada per dins amb la clau al pany, i la finestra és una estreta obertura per la qual és impossible que passi una persona, cosa que fa pensar en una intervenció diabòlica.
Joana de Vilacans, inspectora provincial de l’Orde de les Justinianes, i la seva jove ajudant, Sor Agnès de Vellorient, hauran de treure’n l’entrellat. Al llarg de la investigació aniran aflorant tot un seguit d’interessos obscurs, lluites polítiques i enveges a dins de la comunitat femenina.
La novel.la té 255 pàgines i es pot llegir sense dificultats. Està pensada per a joves i adults.
El llibre “L’Abadia del diable” em sembla un llibre bo, sense escarafalls i molt interessant. Ens capbussa en una història criminal. També té un punt d’ironia controlada perfectament.
L’abadia de diable, és una novel·la que narra la misteriosa mort de Maria de Blancaflor, abadessa del monestir de Cobricel, que apareix assassinada dins de la seva cel·la. Sense saber com ha pogut succeir, això fa suposar que ha estat cosa del diable. Joana de Vilacans, inspectora provincial, amb la seva ajudanta investiguen el misteri. Sa Reverència, obstaculitzarà les investigacions. Però al final es descobreix l’assassinat. Aquesta és una obra molt entrenida i de gran ajuda per als que estem aprenent l’idioma català. Ens fa conèixer la vida i els embolics de les monges dins el convent. La hi recomano.
Ha estat una novel·la que en un principi va costar una mica d’agafar-li ritme però, després ha superat totes les espectatives atrapant els lectors d’una manera sorprenent.
Personalment m’ha agradat molt. El fet de què obtinguis lliçons morals al final del relat fa que et miris de manera més objectiva aquesta novel·la.
La recomano us agradarà!
Comentari del llibre : L’Abadia del diable: m’ha agradat molt. Ha quedat reflectit qui hi ha a qualsevol institució social en aquest cas la monacal, hi ha intrigues, enveges, revenges, desitjos de poder, que poden fer que qualsevol monja pugui sentir i arribar fins i tot a cometre un assassinat, per aconseguir els seus propòsits. El fi d’aquest llibre és una reflexió que fa valorar les coses més senzillas de la vida, i ens ensenya que s’han aprofitar i gaudir en tot moment amb una sensibilitat extrema i ser conscient d’això, al marge de totes les possessions i posicions qui en pugui tenir. Aprofiteu quan encara estigueu a temps per a fer-ho i, no espereu per a la fi adonar-vos d’això, perquè ja no hi haurà temps…
Soledad Serrano.
Una bona novel·la policíaca, una vegada t’introdueix en la trama, te arrossega fins al final. Tant la trama com l’ambient m’ha recordat “El nom de la rosa” d’Umberto Eco. Canvia el sexe, en el nostre cas tenim dones, però els personatges es repeteixen, una mestra que porta la investigació, una aprenenta i totes les monges de l’abadia, cadascuna amb els seus secrets amagats, i uns papers misteriosos que semblen estar darrere del crim investigat. Tot això en el recinte de l’abadia, un antic castell amb un passat tenebrós que ara protegeix i a la vegada oprimeix a les que viuen en ella. En definitiva és una novel·la molt entretinguda i amena.
El llibre de l’abadia del diable m’ha agradat molt, porquè és una novel·la d’intriga on es manté el suspens fins a l’última pàgina.
La història transcurreix en una abadia de monges on s’ha produït el crim de la seva
abadessa. La trama de la narració serveix de pretext pe posar en evidència les lluites
de poder internes i la homoxesualitat dintra d’aquestes institucions religioses.
El ritme literari és molt dinàmic i la varietat de personatges estan molt ben definits i a més té tres d’humor molt oportuns.
El recomano a tothom perquè la trobat molt entretinguda.
L´ abadia del diable és una novel-la d´intriga bastant amena, encara que hi ha moments que et perds una mica amb tants personatges.Tras l´assassinat de la abadessa comença una investigació dintre del convent on les envegesi la lluita d´interessos cada vegada són més presents.
Malgrat haver fet la lectura rápidament, m’ha semblat una novel·la histórica curiosa i un thriller d’agradable lectura. El que més m`ha agradat, la construcció de la trama sobre una ordre religiosa femenina del segle XIII i les inquietants relacions de poder, corrupció i sexe que describeix l’autor a la narració.
Al començament, per mi, ha sigut una mica enredat, per tans noms de monges que has de memoritzar per saber qui estava a la badia en el moment del crim, però més endavant va enganxar-me per la seva intriga.
Crec que és una novel·la per recomanar a la gent per el seu contingut de paraules enriquidores i no conegudes que has de buscar al diccionari .Tot i així ,he de dir que sóc molt poc aficionada a la lectura.
El començament del llibre em va costar una mica. Després, al tercer capítol quan va aparèixer morta en estranyes circumstàncies l’abadessa sor Maria de Blancaflor, vaig pensar que el llibre prometia i fins i tot em va enganxar.
Com obra de misteri i intriga em va semblar una mica fluix i els aspectes de la vida de les monges com l’enveja, l’amor entre dones, la religió, la fe, etc. crec que una mica tòpics.
Total, que la història va donar moltes voltes però que a la meitat del llibre havia pogut acabar! Al final em va decebre una mica i va deixar la sensació del que pudo haver sigut i no hi fos.
El llibre explica la investigació de l’assassinat de l’Abadessa de l’Abadia de Cobricel. En la part central de la novel•la l’autor explica la vida en el convent, descrivint de una manera exquisida tots els personatges, abunda en un munt de detalls que van creant una atmosfera de intriga que atrapa al lector a continuar llegint per descobrir qui va ser l’autor de l’assassinat de l’Abadessa.
El recomano perquè, malgrat la riquesa de vocabulari utilitzada, és de fàcil lectura, és un novel•la històrica i policial molt entretinguda, la qual fa unes reflexions molt profundes de la societat de la època, aporta detalls que ambienten el relat de manera magnifica i explica una historia que sembla molt real, mantenint viva la intriga fins l’ultima pagina.
Quan l’he començat m’ha creat moltes expectatives, esperant que podria ésser una novel•la assemblada a En Nom de la Rosa o L’Abadia de Sant Joan de les Abadesses.
M’ha mantingut engrescat fins a gairebé la meitat del llibre, esperant que comencessin les dades irreals o bé fantàstiques que donessin pas a situacions que aixequessin el relat.
En veure que no era així, ha decaigut el meu interès i he hagut de fer un esforç per arribar al final.
De fet, aquest final, m’ha semblat una mica forçat per fer l’acabament del llibre.
L’abadia del diable :
M’ha agradat molt aquesta novel-la d’intriga. Tots els personatges són al dones i encara que l’època en què transcorre no té res a veure amb la nostra , el comportament femení no ha canviat massa.És fácil de llegir, tot i que té moltes paraules per buscar al diccionari, entretinguda, i si vols, t’invita a fer reflexions sobre la religió , la fe, el sexe, l’amor entre altres.
Un thriller divertit i intel·ligent que t’atrapa des del principi. El llibre parodia el gènere policíac i les novel·les històriques amb secrets ocults.
18 comentaris
Xavier
28 juny 17
18:34 #
El llibre “L’Abadia del diable” em sembla un llibre bo, sense escarafalls i molt interessant. Ens capbussa en una història criminal. També té un punt d’ironia controlada perfectament.
Gabriel
19 juny 17
18:11 #
L’abadia de diable, és una novel·la que narra la misteriosa mort de Maria de Blancaflor, abadessa del monestir de Cobricel, que apareix assassinada dins de la seva cel·la. Sense saber com ha pogut succeir, això fa suposar que ha estat cosa del diable. Joana de Vilacans, inspectora provincial, amb la seva ajudanta investiguen el misteri. Sa Reverència, obstaculitzarà les investigacions. Però al final es descobreix l’assassinat. Aquesta és una obra molt entrenida i de gran ajuda per als que estem aprenent l’idioma català. Ens fa conèixer la vida i els embolics de les monges dins el convent. La hi recomano.
Carme
19 juny 17
15:25 #
Ha estat una novel·la que en un principi va costar una mica d’agafar-li ritme però, després ha superat totes les espectatives atrapant els lectors d’una manera sorprenent.
Personalment m’ha agradat molt. El fet de què obtinguis lliçons morals al final del relat fa que et miris de manera més objectiva aquesta novel·la.
La recomano us agradarà!
Brigit
19 juny 17
11:24 #
Al començament per a mi, ha estat una mica enredat.
Després m’ha agradat. És una novel·la per recomanar, per el seu contingut de paraules enquidores.
Soledad
19 juny 17
11:10 #
Comentari del llibre : L’Abadia del diable: m’ha agradat molt. Ha quedat reflectit qui hi ha a qualsevol institució social en aquest cas la monacal, hi ha intrigues, enveges, revenges, desitjos de poder, que poden fer que qualsevol monja pugui sentir i arribar fins i tot a cometre un assassinat, per aconseguir els seus propòsits. El fi d’aquest llibre és una reflexió que fa valorar les coses més senzillas de la vida, i ens ensenya que s’han aprofitar i gaudir en tot moment amb una sensibilitat extrema i ser conscient d’això, al marge de totes les possessions i posicions qui en pugui tenir. Aprofiteu quan encara estigueu a temps per a fer-ho i, no espereu per a la fi adonar-vos d’això, perquè ja no hi haurà temps…
Soledad Serrano.
Olga
16 juny 17
18:26 #
L’ABADIA DE COBRECEL
M’ha semblar molt interesant, per la riquesa de bocavulari y el mon de paruales novas que aprés.
La historia que ens presenta l’autor, ha estat bastant original. m’ho he pasat molt be llegin-la
ana fernandez
16 juny 17
18:16 #
Es un llibre que costa diferenciar els personatges, pero un cop et centres en la lectura es un llibre que enganxa fins al final
ana fernandez
16 juny 17
18:09 #
un libre que costa diferenciar els personatges pero un cop et centres en la historia es un llibre que enganxa fins al final
Ginés
29 març 15
22:06 #
Una bona novel·la policíaca, una vegada t’introdueix en la trama, te arrossega fins al final. Tant la trama com l’ambient m’ha recordat “El nom de la rosa” d’Umberto Eco. Canvia el sexe, en el nostre cas tenim dones, però els personatges es repeteixen, una mestra que porta la investigació, una aprenenta i totes les monges de l’abadia, cadascuna amb els seus secrets amagats, i uns papers misteriosos que semblen estar darrere del crim investigat. Tot això en el recinte de l’abadia, un antic castell amb un passat tenebrós que ara protegeix i a la vegada oprimeix a les que viuen en ella. En definitiva és una novel·la molt entretinguda i amena.
Mª Dolores Alonso Bustillo
26 març 15
21:57 #
El llibre de l’abadia del diable m’ha agradat molt, porquè és una novel·la d’intriga on es manté el suspens fins a l’última pàgina.
La història transcurreix en una abadia de monges on s’ha produït el crim de la seva
abadessa. La trama de la narració serveix de pretext pe posar en evidència les lluites
de poder internes i la homoxesualitat dintra d’aquestes institucions religioses.
El ritme literari és molt dinàmic i la varietat de personatges estan molt ben definits i a més té tres d’humor molt oportuns.
El recomano a tothom perquè la trobat molt entretinguda.
Cristina
25 març 15
11:03 #
L´ abadia del diable és una novel-la d´intriga bastant amena, encara que hi ha moments que et perds una mica amb tants personatges.Tras l´assassinat de la abadessa comença una investigació dintre del convent on les envegesi la lluita d´interessos cada vegada són més presents.
Marcos
24 març 15
0:30 #
Malgrat haver fet la lectura rápidament, m’ha semblat una novel·la histórica curiosa i un thriller d’agradable lectura. El que més m`ha agradat, la construcció de la trama sobre una ordre religiosa femenina del segle XIII i les inquietants relacions de poder, corrupció i sexe que describeix l’autor a la narració.
amparo
23 març 15
23:24 #
Al començament, per mi, ha sigut una mica enredat, per tans noms de monges que has de memoritzar per saber qui estava a la badia en el moment del crim, però més endavant va enganxar-me per la seva intriga.
Crec que és una novel·la per recomanar a la gent per el seu contingut de paraules enriquidores i no conegudes que has de buscar al diccionari .Tot i així ,he de dir que sóc molt poc aficionada a la lectura.
LILIANA
23 març 15
20:34 #
El començament del llibre em va costar una mica. Després, al tercer capítol quan va aparèixer morta en estranyes circumstàncies l’abadessa sor Maria de Blancaflor, vaig pensar que el llibre prometia i fins i tot em va enganxar.
Com obra de misteri i intriga em va semblar una mica fluix i els aspectes de la vida de les monges com l’enveja, l’amor entre dones, la religió, la fe, etc. crec que una mica tòpics.
Total, que la història va donar moltes voltes però que a la meitat del llibre havia pogut acabar! Al final em va decebre una mica i va deixar la sensació del que pudo haver sigut i no hi fos.
Sergio
23 març 15
19:54 #
El llibre explica la investigació de l’assassinat de l’Abadessa de l’Abadia de Cobricel. En la part central de la novel•la l’autor explica la vida en el convent, descrivint de una manera exquisida tots els personatges, abunda en un munt de detalls que van creant una atmosfera de intriga que atrapa al lector a continuar llegint per descobrir qui va ser l’autor de l’assassinat de l’Abadessa.
El recomano perquè, malgrat la riquesa de vocabulari utilitzada, és de fàcil lectura, és un novel•la històrica i policial molt entretinguda, la qual fa unes reflexions molt profundes de la societat de la època, aporta detalls que ambienten el relat de manera magnifica i explica una historia que sembla molt real, mantenint viva la intriga fins l’ultima pagina.
josep
23 març 15
12:37 #
Quan l’he començat m’ha creat moltes expectatives, esperant que podria ésser una novel•la assemblada a En Nom de la Rosa o L’Abadia de Sant Joan de les Abadesses.
M’ha mantingut engrescat fins a gairebé la meitat del llibre, esperant que comencessin les dades irreals o bé fantàstiques que donessin pas a situacions que aixequessin el relat.
En veure que no era així, ha decaigut el meu interès i he hagut de fer un esforç per arribar al final.
De fet, aquest final, m’ha semblat una mica forçat per fer l’acabament del llibre.
Encarnación Fortis Rubio
22 març 15
23:32 #
L’abadia del diable :
M’ha agradat molt aquesta novel-la d’intriga. Tots els personatges són al dones i encara que l’època en què transcorre no té res a veure amb la nostra , el comportament femení no ha canviat massa.És fácil de llegir, tot i que té moltes paraules per buscar al diccionari, entretinguda, i si vols, t’invita a fer reflexions sobre la religió , la fe, el sexe, l’amor entre altres.
Jessica
24 febr. 15
13:12 #
Molt be
Escriu un comentari
RSS dels comentaris