El cel de Lisboa és una llarga carta d’amor que escriu un home a un antiga parella de quan eren adolescents. Ho fa en un moment de molta soledat i amb la distància suficient per explicar tot el que va sentir: els moments bons i també els dolents.
Malgrat ser una lectura adreçada a joves, també la poden llegir adults amb un nivell intermedi de català.
Això sí! Cal que el lector tingui un punt romàntic.
El Cel de Lisboa, és un llibre que narra una historia d’amor, fàcil de llegir, però al ser molt repetitiu resulta farragós. Personalment penso que abusa dels tópics i es massa romàntic.
El transcorre de la novel.la es massa repetitiu, massa romàntic y la seva lectura es mólt plana.
Parla de un amor que va desde la adolescència i perdura per els anys, de manera que és idolatrada per un del seu protagonista.
Té un doble sentit, es veu que hi ha persones que viuem una vida que no és la que volen viure però bè per por o per apariència es la que fan.
Té una lectura fácil.
Aquesta novel.la m’ha resultat una mica pesada de llegir per embafadora i repetitiva en algunes descripcions. Encara que d’ella poden fer-se diverses lectures i sembla un estil poėtic.
El Cel de Lisboa, és una novel.la curta que explica la historia d’un amor profund i aleshora fugaç. És una novel.la fàcil de llegir i molt repetitiva, pel que fa que el lector en alguns capítols s’avorreixi. però tot i així m’agradat.
“El cel de Lisboa” és una novela curta escrita en un català fàcil d’entendre per un estudiant de Llengua Catalana, Intermedi 3. Hi ha poques paraules que calgui cercar en el diccionari.
M’ha semblat un argument amb molt poc contingut i repetitiu. Els protagonistes, no semblen estar interesats de debó el un amb l’altra; no hi ha gaire comunicació, caràcter, amistat …; no més sembla que els mogui la sexualitat. El lector es cansa de lo mateix pàgina i pàgina. També resulta pesat, per exemple, llegir desenes de vegades que la protagonista té els ulls blaus!
El Cel de Lisboa, és una historia molt embafadora.
L’Alba és una dona molt normal amb els seus defectes i amb una paciència molt gran.
El Sergi és una home gelós i possesiu que no sap el que vol, estima i odía molt depressa.
la narraciò d´aquet llibre es molt romàntica m´agradat molt. En Sergi té una passió tant forta per l´Alba que escriu una carta expressant tots els seus sentiments per ella.Mai la podrà olvidà.
Es tracta d’un romanç de joventut desenvolupat en tres etapes que són narrades simultàniament, de manera que manté al lector atent fins a l’última pàgina.
El cel de Lisboa és una llarga carta d’amor que escriu un home a un antiga parella de quan eren adolescents. Ho fa en un moment de molta soledat i amb la distància suficient per explicar tot el que va sentir: els moments bons i també els dolents.
8 comentaris
Maria Edinéia Merlo Rodrigues
07 juny 16
22:20 #
El Cel de Lisboa, és un llibre que narra una historia d’amor, fàcil de llegir, però al ser molt repetitiu resulta farragós. Personalment penso que abusa dels tópics i es massa romàntic.
Sònia
06 juny 16
22:53 #
El transcorre de la novel.la es massa repetitiu, massa romàntic y la seva lectura es mólt plana.
Parla de un amor que va desde la adolescència i perdura per els anys, de manera que és idolatrada per un del seu protagonista.
Té un doble sentit, es veu que hi ha persones que viuem una vida que no és la que volen viure però bè per por o per apariència es la que fan.
Té una lectura fácil.
Nieves Castillo Tomás
03 juny 16
12:44 #
Aquesta novel.la m’ha resultat una mica pesada de llegir per embafadora i repetitiva en algunes descripcions. Encara que d’ella poden fer-se diverses lectures i sembla un estil poėtic.
Paola carolina julio garcia
31 maig 16
15:20 #
El Cel de Lisboa, és una novel.la curta que explica la historia d’un amor profund i aleshora fugaç. És una novel.la fàcil de llegir i molt repetitiva, pel que fa que el lector en alguns capítols s’avorreixi. però tot i així m’agradat.
Rosario Monfort
27 maig 16
15:41 #
“El cel de Lisboa” és una novela curta escrita en un català fàcil d’entendre per un estudiant de Llengua Catalana, Intermedi 3. Hi ha poques paraules que calgui cercar en el diccionari.
M’ha semblat un argument amb molt poc contingut i repetitiu. Els protagonistes, no semblen estar interesats de debó el un amb l’altra; no hi ha gaire comunicació, caràcter, amistat …; no més sembla que els mogui la sexualitat. El lector es cansa de lo mateix pàgina i pàgina. També resulta pesat, per exemple, llegir desenes de vegades que la protagonista té els ulls blaus!
PILAR TORRECILLAS
26 maig 16
13:09 #
El Cel de Lisboa, és una historia molt embafadora.
L’Alba és una dona molt normal amb els seus defectes i amb una paciència molt gran.
El Sergi és una home gelós i possesiu que no sap el que vol, estima i odía molt depressa.
maite grimal
25 maig 16
20:24 #
la narraciò d´aquet llibre es molt romàntica m´agradat molt. En Sergi té una passió tant forta per l´Alba que escriu una carta expressant tots els seus sentiments per ella.Mai la podrà olvidà.
Idaira
25 maig 16
16:51 #
Es tracta d’un romanç de joventut desenvolupat en tres etapes que són narrades simultàniament, de manera que manté al lector atent fins a l’última pàgina.
Escriu un comentari
RSS dels comentaris