L’Eva viu al barri de Gràcia, té 15 anys i la seva família és una mica especial. Aquesta nit, la seva millor amiga Wanda ha planejat una trobada amb dos nois que ha conegut a través d’internet.
És un llibre amè i divertit escrit per un productor cinematogràfic que un bon dia es va tancar a casa i es va posar a escriure històries per a la gent jove. Aquest llibre forma part de la sèrie Eva.
El llibre Xènia tens un whatsapp m`ha agradat moit, és fàcil de llegir i molt entretingut. El recomano sobretot per a la gent jove que està tot el dia amb el whatsapp.
Un llibre molt fantasiós on es proposa una situació que intenta ser “divertida i humana” però que acaba sent infumable. Per aixo no m’ha agradat gaire.
Novel–la diverttida I fantasiosa que ens transporta a l’adolescència.
Toca temes difícils com la relació pares fills i altres de més esbojarrats.
Els personatges és veuen arrossegats a aventures que freguen l ‘ impossible.
Llegirme aquest llibre no ha sigut gaire complicatja que té molt de misteri i la historia és típica dels adolescents. No m’agradat perquè tot és molt surrealista.
Encara que el llibre ha sigut amè, no m’ha agradat gaire.
Tant la història com els personatges molt irreals, sobretot el paper dels dos nois joves.
Crec que el llibre podría haber tingut un altre final.
Aquest llibre presenta una història que tracta temes que podrien ser molt interesants per als adolescents; però, la manera en que es tracten em sembla absurda i els personatges no son cap exemple a seguir.
Per dir alguna cosa positiva, és un llibre fàcil de llegir.
És un llibre fàcil de llegir, encara que no és una història que m’hagi atret.
Utilitza un llenguatge una mica rar ja que no concorda amb l’edat dels personatges de la història.
Trobo que el final és una mica caòtic i imaginatiu, podia haver-se tret més partit d’ell.
El més graciós és que realment existeix el “Frontd’Alliberament dels Nans de Jardi”
No és un llibre que he llegit amb 15 anys, si no amb 48 i em resulta difícil creure que els adolescents de 2004 han estat d’aquesta manera de pensar i actuar.
El vocabulari, deixar sortir fins la matinada i que als pares els si sembli normal… no ho sé, és improbable en la realitat.
Les visions m’ha deixat en estat de xoc, és la més surrealista que he llegit mai.
Té personatges molt boixos, però em quedo amb la Sole, m’agrada com es pren vida i el que es transmet als altres.
És un llibre que es llegeix ràpid, tot i que la història resulta una mica estranya, amb transfons de les relacions entre pares i fills en l’adolescència. Per altra banda, el desenllaç sembla un tant precipitat. És un llibre dirigit a gent jove. No m’ha agradat massa.
No m’ha agradat gaire aquest llibre, m’ha semblat poc creïble. Crec que no està bé plantejat: al principi sembla que la història girarà al voltant del perill que pot tenir la protagonista i la seva amiga per quedar amb dos nois que acaben de conèixer per internet, es a dir, el perill de les xarxes socials, però a mesura que avança la història, aquest dos nois passen a un segon lloc i no seran claus en la resolució de la trama. Són personatges sense força. El final m’ha semblat una mica forçat, resolt amb molta rapidesa. Encara que tracta aspectes interesants, com les relacions paternofilials, l’adolescència… la trama els desvirtua.
No és un gènere que hagi llegit amb 15 anys, si no amb 48, i trobo dur de creure que els adolescents en aquesta edat l’any 2004 hagin estat d’aquesta manera d’ actuar i de pensar.
Sortir de nit, beure cervesa… que els pares no es preocupin, el vocabulari no és el que toca, en definitiva, em sorprèn.
Les visions amb Enrique Iglesias m’ha deixat en estat de xoc, crec que és la cosa més surrealista que he llegit en la meva vida.
De tots els bojos en el llibre em quedo amb la Sole. No pel què faci sinó per com es pren la vida.
No m’ha agradat gens ni mica el llibre. No m’han agradat ni els personatges ni la història, i m’ha semblat molt poc creible. A més, el vocabulari es nota molt que l’ha escrit un home gran que volia escriure com una noia jove.
M’ha semblat un llibre entretingut, fàcil de llegí i m’ha fet riure.
Evidenment és un llibre per adolescents i que es podria fer-se servir per cridar la seva atenció i tractar-se temes dels seus interessos, d’una altre perspectiva en la que ells no son los protagonistes però podrien sentir-se identificats.
Com professora el faria servir per treballar amb els meus estudiants adolescents.
El llibre no m’ha agradat gens, es nota que és un llibre escrit per una persona gran que intenta utilitzar un vocabulari de gent jove.
La trama no té res d’interessant, no passa res i no enganxa gens. Tot i això és un llibre que es llegeix fàcilment i té una part acceptable com quan apareixen els germans de la protagonista.
En general no és un llibre que recomanaria.
No és un llibre fascinant. És fàcil i ràpid de llegir. El trobo quelcom il·lògic, sobretot la part dels nois.
Així i tot el llibre té molts aspectes per opinar i plantejar diàlegs.
Crec que és un llibre per joves adolescents, perquè siguin conscients que tothom viatge per la vida buscant-se.
El final del llibre podria ser diferent, millor i més real.
L’Eva viu al barri de Gràcia, té 15 anys i la seva família és una mica especial. Aquesta nit, la seva millor amiga Wanda ha planejat una trobada amb dos nois que ha conegut a través d’internet.
15 comentaris
Merche Gonzalez
05 abr. 19
8:31 #
El llibre Xènia tens un whatsapp m`ha agradat moit, és fàcil de llegir i molt entretingut. El recomano sobretot per a la gent jove que està tot el dia amb el whatsapp.
Jorge Arturo Garrido Yuste
01 juny 18
10:23 #
Un llibre molt fantasiós on es proposa una situació que intenta ser “divertida i humana” però que acaba sent infumable. Per aixo no m’ha agradat gaire.
Antonio Fernández Miralles
29 maig 18
18:16 #
Novel–la diverttida I fantasiosa que ens transporta a l’adolescència.
Toca temes difícils com la relació pares fills i altres de més esbojarrats.
Els personatges és veuen arrossegats a aventures que freguen l ‘ impossible.
silvia alavi
22 maig 18
14:31 #
Llegirme aquest llibre no ha sigut gaire complicatja que té molt de misteri i la historia és típica dels adolescents. No m’agradat perquè tot és molt surrealista.
Assumpta Inglada Cantó
21 maig 18
20:59 #
Encara que el llibre ha sigut amè, no m’ha agradat gaire.
Tant la història com els personatges molt irreals, sobretot el paper dels dos nois joves.
Crec que el llibre podría haber tingut un altre final.
Silvia Arribas
21 maig 18
19:49 #
Aquest llibre presenta una història que tracta temes que podrien ser molt interesants per als adolescents; però, la manera en que es tracten em sembla absurda i els personatges no son cap exemple a seguir.
Per dir alguna cosa positiva, és un llibre fàcil de llegir.
JOSÉ PABLO GÓMEZ
21 maig 18
18:05 #
És un llibre fàcil de llegir, encara que no és una història que m’hagi atret.
Utilitza un llenguatge una mica rar ja que no concorda amb l’edat dels personatges de la història.
Trobo que el final és una mica caòtic i imaginatiu, podia haver-se tret més partit d’ell.
El més graciós és que realment existeix el “Frontd’Alliberament dels Nans de Jardi”
Cristina Alamo
21 maig 18
17:36 #
No és un llibre que he llegit amb 15 anys, si no amb 48 i em resulta difícil creure que els adolescents de 2004 han estat d’aquesta manera de pensar i actuar.
El vocabulari, deixar sortir fins la matinada i que als pares els si sembli normal… no ho sé, és improbable en la realitat.
Les visions m’ha deixat en estat de xoc, és la més surrealista que he llegit mai.
Té personatges molt boixos, però em quedo amb la Sole, m’agrada com es pren vida i el que es transmet als altres.
Ana Hidalgo Lobo
21 maig 18
16:20 #
És un llibre que es llegeix ràpid, tot i que la història resulta una mica estranya, amb transfons de les relacions entre pares i fills en l’adolescència. Per altra banda, el desenllaç sembla un tant precipitat. És un llibre dirigit a gent jove. No m’ha agradat massa.
Yolanda
20 maig 18
19:32 #
No m’ha agradat gaire aquest llibre, m’ha semblat poc creïble. Crec que no està bé plantejat: al principi sembla que la història girarà al voltant del perill que pot tenir la protagonista i la seva amiga per quedar amb dos nois que acaben de conèixer per internet, es a dir, el perill de les xarxes socials, però a mesura que avança la història, aquest dos nois passen a un segon lloc i no seran claus en la resolució de la trama. Són personatges sense força. El final m’ha semblat una mica forçat, resolt amb molta rapidesa. Encara que tracta aspectes interesants, com les relacions paternofilials, l’adolescència… la trama els desvirtua.
Cristina Alamo
19 maig 18
18:20 #
No és un gènere que hagi llegit amb 15 anys, si no amb 48, i trobo dur de creure que els adolescents en aquesta edat l’any 2004 hagin estat d’aquesta manera d’ actuar i de pensar.
Sortir de nit, beure cervesa… que els pares no es preocupin, el vocabulari no és el que toca, en definitiva, em sorprèn.
Les visions amb Enrique Iglesias m’ha deixat en estat de xoc, crec que és la cosa més surrealista que he llegit en la meva vida.
De tots els bojos en el llibre em quedo amb la Sole. No pel què faci sinó per com es pren la vida.
Luis Avellaneda Alvarez
19 maig 18
11:09 #
No m’ha agradat gens ni mica el llibre. No m’han agradat ni els personatges ni la història, i m’ha semblat molt poc creible. A més, el vocabulari es nota molt que l’ha escrit un home gran que volia escriure com una noia jove.
SHERYL MIJARES
18 maig 18
21:09 #
M’ha semblat un llibre entretingut, fàcil de llegí i m’ha fet riure.
Evidenment és un llibre per adolescents i que es podria fer-se servir per cridar la seva atenció i tractar-se temes dels seus interessos, d’una altre perspectiva en la que ells no son los protagonistes però podrien sentir-se identificats.
Com professora el faria servir per treballar amb els meus estudiants adolescents.
Lourdes Garcia Olive
18 maig 18
20:56 #
El llibre no m’ha agradat gens, es nota que és un llibre escrit per una persona gran que intenta utilitzar un vocabulari de gent jove.
La trama no té res d’interessant, no passa res i no enganxa gens. Tot i això és un llibre que es llegeix fàcilment i té una part acceptable com quan apareixen els germans de la protagonista.
En general no és un llibre que recomanaria.
Mercè Eres Casal
17 maig 18
21:38 #
No és un llibre fascinant. És fàcil i ràpid de llegir. El trobo quelcom il·lògic, sobretot la part dels nois.
Així i tot el llibre té molts aspectes per opinar i plantejar diàlegs.
Crec que és un llibre per joves adolescents, perquè siguin conscients que tothom viatge per la vida buscant-se.
El final del llibre podria ser diferent, millor i més real.
Escriu un comentari
RSS dels comentaris