“L’elegància de l’eriçó”, de Muriel Burbery
L’eriçó és punxegut per fora i refinat per dins… com les protagonistes d’aquest comèdia francesa que va guanyar el Premi dels llibreters francesos l’any 2007.
Muriel Barbery és una escriptora francesa i professora de filosofia. Actualment resideix al Japó. La seva primera novel·la, Una llaminadura (Une gourmandise, 2000) -una crítica a la recerca d’un gust desconegut- va ser traduïda a 12 llengües. El 2006 va publicar L’elegància de l’eriçó (en francès L’Élégance du hérisson) que fou la sorpresa editorial de l’any, amb més de 600.000 exemplars venuts i que va ocupar durant 30 setmanes el número 1 de vendes. Aquesta novel·la ha rebut diversos guardons i ha estat traduïda a més de 50 llengües i també ha estat adaptada al cinema amb el títol Le Hérisson (2009). També ha estat traduïda al castellà les seves obres Rapsodia Gourmet (2011) i La vida de los elfos (2015), i en català La vida dels Elfs (2015).
[Font: Viquipèdia, https://ca.wikipedia.org/wiki/Muriel_Barbery]
Heu llegit L’elegància de l’eriçó? Què us ha semblat? Deixeu-nos els vostres comentaris, ens agradarà saber què en penseu…
6 comentaris
Carme
21 des. 18
17:58 #
He de dir que és un llibre que m’ha sorprés la delicadesa amb que tracta les relacions humanes, com es pot a arribar a amagar darrera d’un “escut” la vertadera personalitat aficions i inquietuds i com els éssers humans poden arribar a reconèixer-se a través d’aquest “escut”.
M’ha agradat molt i el recomano, us sorprendrà molt gratament!
Marisol
21 des. 18
17:50 #
El llibre m’ha agradat molt, per a mi ha estat extraordinari
Per a ser feliços no necessàriament has d’estar condicionat a cap classe social.
La cultura, la sensibilitat, bondat, etc., etc….són dones com qualsevol i tenir relacions humanes sense distinció de classe, !!!!, .Aquest llibre explica, com la màgia de les paraules, la delicadesa, la dolcesa, sensibilidat etc., etc. !!!!Es converteixen en la bellesa de la Vida!!! I fan sentir bé, donant felicitat.
També destaca que el valor de la amistat autèntica, sempre perdurarà, passi, el que passi.
A la fi del llibre hi ha un missatge, molt bo, per a mi.
Si fas i dones el millor de tu mateix, la mort, serà millor, més serena i en pau.
Carme
21 des. 18
17:46 #
Comentari, Rosario,
M’ha costat molt de llegir, perquè no se’m queda la lectura.
M’ha agradat, però el final no me l’esperava.
Pepi
21 des. 18
17:43 #
Penso que el llibre és molt interessant perquè la portera parla molt del veïns. Ella no demostra la seva cultura.
És un llibre que m’ha agradat, però no m’ha fet enganxar-me.
El final m’ha sorpés molt.
Brigite
21 des. 18
17:39 #
És un llibre que està molt ben escrit, al principi és una mica difiícil d’entendre, però després de continuar, la lectura es fa més interessant.
El final, m’esperava un altre, de totes maneres m’ha agradat.
Carme
21 des. 18
17:36 #
Aquest comentari és de la Roberta,
M’ha costat una mica de llegir, És un llibre que està bé. L’he entés bastant bé.
Escriu un comentari
RSS dels comentaris