B3 – Els vídeos que faltaven de recomanacions
Sí, per fi, els tenim aquí!!!
L’Álvaro, l’Acquiline, la Natalia i la Yunaisy fan la seva aparició!! Sou uns cracs!!
Sí, per fi, els tenim aquí!!!
L’Álvaro, l’Acquiline, la Natalia i la Yunaisy fan la seva aparició!! Sou uns cracs!!
Benvolguts i benvolgudes alumnes,
L’altre dia vam tenir una classe ben interessant amb tot el tema de l’obligació (haver de + infintiu) i el verb anar-se’n.
Tots dos temes són complexos i són una mica complicats d’utilitzar si pensem gaire. El meu consell és: APRENEU-HO DE MEMÒRIA! I, a poc a poc, anireu entenent el perquè de cada cosa.
Us deixo una petita explicació com a resum:
– Com ja sabem, en català, per expressar obligació utilitzem la perífrasi verbal HAVER DE + INFINITIU (i no TENIR QUE + INFINITIU).
– Primer de tot, hem de tenir en compte que la primera persona (el jo) pot expressar-se de dues maneres: HE DE… o HAIG DE… . Per tant, per expressar obligació amb qualsevol verb, diem: he (o haig) de marxar, he (o haig) de sortir, he (o haig) de treballar, he (o haig) de fer els deures, etc.
– Tenim una petita dificultat a l’hora d’expressar obligació amb el verb ANAR-SE’N, perquè, com sabem, en català no podem dir ANAR-SE, sinó que hem d’utilitzar aquest verb amb el pronom EN (en aquest cas, ‘N), que ens indica que d’un lloc marxem a un altre.
– Per tant, a l’hora de conjugar l’obligació, no només cal posar el pronom reflexiu (-SE), com ho faríem amb els verbs LLEVAR-SE (m’he de llevar o he de llevar-me), DUTXAR-SE (m’he de dutxar o he de dutxar-me), etc.
– Hi hem d’afegir el pronom EN (en aquest cas, ‘N).
– I la cosa queda així: ME N’HE D’ANAR o HE D’ANAR-ME’N.
– Però MAI, MAI, MAI, MAI direm: M’he d’anar, M’haig d’anar (on és el pobre pronom EN??).
– Ni tampoc no podrem diu Me tinc que anar ni Me’n tinc que anar (TENIR QUE + INFINTIU NOOOO!!).
Ja veieu que, per a algunes persones, és molt més senzill aprendre com s’ha de dir que no pas aprendre per què s’ha de dir així.
Us animo a memoritzar:
ME N’HE D’ANAR (MANÉ DANÀ / MA NE DA NÀ / MANEDA NÀ…)
Ànim!!
Estimats i estimades alumnes,
Tal com vam quedar, penjo les fotos de la sortida:
Benvolguts i benvolgudes alumnes,
Avui hem fet una sortida per conèixer una mica millor una de les tradicions catalanes més emocionants: els castellers.
Espero que us ho hàgiu passat bé! Demà en penjaré les fotos!!
Com a activitat de curs, per entregar el dimecres 24 de juliol, heu de llegir aquest text sobre els castellers i contestar les preguntes que us passaré demà.
A més, si cliqueu aquí podreu veure un petit vídeo sobre els castellers.
I si cliqueu aquí podreu veure un gran reportatge sobre els castellers.
També vull compartir amb vosaltres alguns vídeos, perquè realment són impressionants. Us animo a assistir en alguna diada castellera, perquè segur que us agrada molt.
El primer vídeo el podreu veure si cliqueu la imatge de sota. És el vídeo de la primera vegada que es va carregar un tres de deu (3d10), és a dir, deu pisos de tres persones. A baix de tot, hi ha tres pisos que tenen més persones. Són la pinya, el folre i les manilles. És un castell molt difícil i el van carregar per primer cop els Castellers de Vilafranca el novembre de 1998. Fixeu-vos que dic «carregar», perquè, malauradament, va fer llenya, és a dir, va caure. Per cert, aquell dia jo era a la plaça i us he de dir que la gent saltava, cridava, aplaudia, reia i plorava de l’emoció. Va ser impressionant!! Encara se’m posa la pell de gallina…
Si cliqueu a la foto de sota, podreu veure el vídeo de la primera vegada que es va carregar i descarregar el primer tres de deu, aquesta vegada, de la mà dels Minyons de Terrassa. Després d’un intent fallit, el van repetir i ho van aconseguir!!
Espero que en gaudiu i que us animeu!! Ara que ja coneixeu la colla de Poble Sec, podeu anar aquest divendres a ajudar-los a l’assaig i aquest diumenge a les 12 h a animar-los!!
Benvolguts i benvolgudes alumnes,
Si cliqueu aquí, podreu veure el vídeo de les recomanacions que vam fer l’altre dia.
No hi són totes, falten les que vaig gravar amb el telèfon mòbil del Marc. Tot arribarà!!
Esteu molt divertits i divertides!! 😉
Benvolguts i benvolgudes alumnes,
Com us vaig comentar ahir, aquest dimarts, dia 9 de juliol, farem una sortida. Igualment, quedarem a les 19 h a l’aula 1 de plaça de Catalunya i hi anirem tots junts xino-xano.
Si hi ha algú que hi vol anar directament, podem quedar allà a les 19.45 h (m’heu d’avisar si vindreu a l’aula o si anireu directament allà).
No heu de portar ni llibre, ni llibreta, ni res de res. Només heu de portar una mica de força, una mica d’equilibri, una mica de valor i una mica de seny.
El lloc on anem és l’escola Ferran Sunyent, al carrer Viladomat, 2, a prop de la parada Poble Sec de la línia verda. Si cliqueu aquí, teniu un plànol de l’adreça.
I què farem allà?
Doncs és una mica una sorpresa… Una pista: si tafanegeu pel bloc, l’entrada del 23 de maig de 2013 us en pot donar alguna idea… 😉
Estimats i estimades alumnes,
Primer de tot, enhorabona! Heu arribat al B3 i això sempre és motiu d’alegria!
Com sabeu, el B3 tanca el cicle dels cursos bàsics i té un examen oficial al final.
L’examen consta de dues parts, una escrita i l’altra oral.
Data de l’examen escrit: dijous 25 de juliol.
Data de l’examen oral: dilluns 29 de juliol.
Si cliqueu aquí, trobareu una explicació sobre les parts de l’examen.
Si cliqueu aquí, trobareu un model d’examen.
Si cliqueu aquí, trobareu la correcció del model d’examen.
Si cliqueu aquí, accedireu a la pàgina principal dels models d’examen i heu de clicar [Models d’àudia] de l’apartat Bàsic 3.
Ànim!!!
Estimats i estimades alumnes!!
Mare meva, quin tiberi ahir, oi? Tot era boníssim!! Sobretot el plat que va portar l’Orlando…
Us deixo unes fotos perquè pugueu recordar l’últim dia d’un B2 fantàstic!!
Benvolguts i benvolgudes alumnes,
Ahir, la major part de vosaltres, per grups, vau recomanar una cançó en català. Si cliqueu les fotos, us sortirà el vídeo de la cançó al Youtube.
La Natalia, la Qian i l’Olga ens van recomanar la cançó «La platja» del grup La iaia:
La Carolina, la Rosa, la Carmenza i l’Acquiline ens van recomanar la cançó «Bon dia» de Joan Serrat.
La Soukaina, la Claudia i l’Ahlam ens van recomanar la cançó «Vine amb mi a navegar» del grup Mar endins.
L’Álvaro, la Graciela, el Gerardo i el Carlos ens van recomanar la cançó «Teresa Rampell» del grup Manel.
I jo us recomano una cançó que es titula «Fent camí» del grup Esquirols.
Els Esquirols van ser un grup de música català que van tocar entre els anys 1968 i 1986, en uns moments de canvis històrics molt importants i en què cantar en català era tot un repte, tot i que la situació política i social del país obria noves esperances de cara al futur.
El grup Esquirols es va caracteritzar per fer unes cançons compromeses amb el seu temps, tant per les lletres (de vegades satíriques i de vegades emotives i contundents) com per la seva voluntat d’arribar a un públic majoritari. Les influències inicials de la cançó de muntanya i el folk nord-americà van deixar pas, de mica en mica, a un estil propi i elaborat.
Les cançons dels Esquirols van formar part de la banda sonora d’una generació. Molts joves d’aquells anys les van adoptar per cantar-les, amb la guitarra, en trobades, excursions, festivals i actes reivindicatius. Algunes d’aquelles cançons, adaptades, popularitzades i convertides gairebé en himnes han anat passant a les generacions més joves, i han format part dels cançoners bàsics d’escoles, grups excursionistes, agrupaments escoltes i esplais.
És un grup que els meus pares escoltaven molt quan eren joves. Quan el meu germà i jo érem petits també l’escoltàvem, sobretot quan anàvem amb cotxe, i després cantàvem les cançons quan sortíem a caminar a la muntanya. Ens agradaven molt! I encara ens agraden i els recordem amb molt d’afecte. Tenen molts discos i moltes cançons, però n’hi ha algunes que encara em posen la pell de gallina. Aquesta n’és una. Més avall us poso la lletra. Espero que us agradi!
Fent camí
Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang com ho han fet molts,
compartir el poc aliment que porto al meu sarró
tant si m’omple la joiacom si em buida la tristor.
Vindran dies d’angoixa, vindran dies d’il·lusió;
com la terra és incerta, així sóc jo,
dubtaré del compromís i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui decisió.
Però lluny a l’horitzó / Amb la llum resplendent
ja lliure de l’engany / la força del vent m’empeny endavant
veuré milers com jo / són els homes
que van vencent la por. / que van vencent la por.
Alleugeriré el pas / És la joia i l’esperit
duent amb mi el sarró, / la força i el crit que em guia endavant
i avivaré amb el cant / tan lleuger com el pas
el pas dels meus companys. / dels meus companys.
Endavant!
Benvolguts i benvolgudes,
Com us vaig dir, el programa de ràdio que jo us recomano és Els optimistes. Doncs bé, han fet una cançó de l’estiu i us en passo el vídeo! Si voleu, treballarem la lletra a la classe. Si cliqueu sobre la foto, podreu veure el videoclip! Com que ja ha arribat la calor, us desitjo BON ESTIU!!!
ESTIU OPTIMISTA
Eh! Oh! Aquest és l’estiu dels optimistes!
Eh! Oh! No te’n despistis, que no et perdo de vista!
I s’ha acabat el temps d’anar abrigat per la ciutat,
és molt més divertit anar-se despullant!
Ja ens poden anar explicant que el món s’està acabant
que no deixarem de somriure!
[SOM OPTIMISTES!]
Jo t’ensenyo la panxa i tu m’ensenyes el melic,
acompanya’m a la platja que sé un joc molt divertit! [QUIN?]
Posem-nos a ballar, serem els amos de la pista,
que aquest és l’estiu dels optimistes!
Ja sents bullir la sang quan arriba la calor
i tens ganes de destrossar el despertador!
No volem problemes [NO!], no volem preocupacions [TAMPOC!],
que nosaltres som optimistes i ens ho passem molt millor!
Eh! Oh! Aquest és l’estiu dels optimistes!
Avui sortim de festa com si s’acabés el món!
[SIGUES OPTIMISTA!]
Eh! Oh! Per ser feliç s’ha de ser optimista!
Tenir ganes de riure és el que ens fa ser com som!
Eh! Oh! Aquest és l’estiu dels optimistes!
Avui sortim de festa com si s’acabés el món!
[SIGUES OPTIMISTA!]
Eh! Oh! Per ser feliç s’ha de ser optimista!
Tenir ganes de riure és el que ens fa ser com som!