Poesia siciliana aportada per Rosario Palermo que actualment fa parella lingüística.
Un populumittitilu a catina,
spugghiatilu, attuppatici a vucca, è ancora libiru.
Livatici u travagghiu, u passaportu, a taula unni mangia, u lettu unni dormi, è ancora riccu.
Un populu diventa poviru e servu Quannu ci arrobbanu a lingua aduttata di’ patri: è persu ppi sempri.
|
Un poble encadeneu-lo,
despulleu-lo, tapeu-li la boca, encara serà lliure.
Traieu-li la feina, el passaport, la taula on menja, el llit on dorm, i encara serà ric.
Un poble s’empobreix i s’esclavitza quan ens roben la llengua heretada dels pares: llavors està perdut per sempre. |
Poesia en llengua siciliana de Ignazio Buttita | Traduïda per Rosario Palermo |
Totalment d’acord. Prenem-ne nota.
MAGNÍFIC POEMA I MAGNÍFICA TRADUCCIÓ DE ROSARIO PALERMO!
Com a sicilià que sóc i pel voluntariat que estat fent en aquests anys pel català, m’indigna que un bloc com aquest, que precisament es diu “voluntariat per la llengua” caigui en el mateix error que l’Estat italià: fer-nos creure que el sicilià sigui un dialecte… El Rei “Federic de Sicília” parlava i escrivia en sicilià 500 anys abans que nasqués l’Italià. Com és possible doncs que el Sicilià sigui dialecte de l’italià? El sicilià és un idioma i no pas un dialecte. Em fa mal llegir això just aquí. M’agradaria una rectificació.