L’autobiografia lingüística dins la literatura universal (2). La llengua nòmada
L’escriptor d’origen romanès Norman Manea ha estat protagonista actiu de la història europea del segle XX. Ha escrit novel·la, assaig i relat, i el tema principal de la seva obra és el destí individual en situacions extremes (l’holocaust, la dictadura comunista i l’exili).
Us recomanem la seva autobiografia lingüística, La llengua nòmada editada en català per Arcàdia, l’any 2008.
Manea ha estat a Barcelona en diverses ocasions i ha participat en debats al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i a l’Escola Europea d’Humanitats.
Aquí teniu un fragment de l’entrevista al diari Ara (juliol de 2014):
[…]
– «La meva única llar és la llengua romanesa. No la terra romanesa, la llengua. Perquè hi vaig créixer, em vaig descobrir a mi mateix en romanès i vaig descobrir el món en romanès. Per a mi s’ha mantingut com un tot. Conec altres llengües, però són llengües apreses, la llengua romanesa és una llengua viscuda, jo he viscut en aquesta llengua, i és la meva llar. De vegades escric assajos o articles i cartes en altres llengües, però no puc fer-ho amb la ficció. Em surt simple i estúpida, i no ho vull.»
[…]
– Per a un escriptor, no conèixer la llengua deu ser terrible.
– «Vaig emmudir viu. I va passar en un moment en què tenia moltes coses a dir. Per fi podia dir el que no podia dir al meu país. I de sobte m’havia quedat sense llengua. Va ser un procés difícil, i vaig tenir traductors molt dolents, però continuo viu.»
Aquí teniu alguns enllaços que comenten l’autobiografia lingüística d’aquest autor:
– Aprendre llengües, Observatori d’Enric Serra
– Nausica, blog de Carles Mulet
– A tall d’invocació, blog d’Enric Balaguer
– Diari d’un eurocomunista del #PSUC, Pere Meroño