Arxiu de la categoria ‘General’

  • Boulder

    Boulder en anglès es refereix a un bloc de pedra, a una roca que pot ser escalada sense cordes, a una roca solitària enmig del mar i també és un poble al nord de Colorado. Aquí, és el nom que la seva amant dona a la protagonista de l’obra, dona solitària que ha fugit de Barcelona fent de cuinera en un vaixell a la costa xilena. L’amor la tornarà a Europa, a Islàndia, al fred i a les nits llargues. Un canvi de vida radical que la porta a replantejar-se moltes coses. A què es pot arribar a renunciar per amor? On ens porten aquestes renúncies?

    Article complet

  • Canto jo i la muntanya balla


    Aquest llibre és prosa i poesia. És una història amb personatges reals, gent d’un poble de muntanya, que es creua amb éssers imaginaris: dones d’aigua, bruixes i fantasmes. Tots conviuen en un mateix espai i un mateix temps i s’arriben a trobar molt de tant en tant.
    És un llibre on parlen homes i dones, però també parlen la muntanya i el riu, el gos i el cabirol, la pluja i el tro. I tots junts configuren una història de vida i mort, solitud i companyia, esperança i desesperança, que no pots deixar fins arribar al final.
    Una autèntica meravella sortida de la inspiració d’una escriptora molt jove.

    Article complet

  • L’Odissea, d’Homer

    L’Odissea, d’Homer, és la llarguíssima travessia d’Ulisses (Odisseu en la tradició originària grega) per tornar a Ítaca, la seva terra, després de la guerra de Troia. Allà l’esperen Penèlope, la seva dona, i Telèmac, el seu fill, que alhora també anirà a la cerca del seu pare, tants anys absent.

    Durant segles es cantaven i recitaven les gestes dels herois grecs, Ulisses i Aquil·les en el cas de la Ilíada, també d’Homer. Van passar centenars d’anys de tradició oral –cantada amb l’acompanyament de la lira o recitada davant de milers d’espectadors- fins que cap a l’any 500 aC es decideix posar els textos per escrit per preservar-los.

    L’Odissea va ser creada en vers (més fàcil de recordar i de cantar), i així l’ha traduïda Joan F. Mira, en un català actual i preciós que convida a llegir-la, gaudir-la i recomanar-la. Aventures, déus i deesses, personatges de tota mena, hospitalitat, monstres, fantasia, nostàlgia, venjança, coratge, paisatges, història i molt més acompanyen la lectura.

    La gent entesa diu que amb Homer va néixer la literatura. Ara tenim una bona oportunitat per anar a les arrels de la llengua escrita.

    Article complet

  • Anatomia de les distàncies curtes

    És un llibre de contes escrit per Marta Orriols. Hi trobareu 19 contes curts molt fàcils de llegir, que ens parlen de coses quotidianes, sobretot de les relacions entre les persones. Són persones que es coneixen de fa temps o que s’acaben de trobar i que experimenten sentiments diversos: tendresa, confiança, desconfiança, amistat, incomprensió… és a dir, els sentiments que coneixem tots els éssers humans. Això fa que sigui molt fàcil de connectar amb les històries que hi trobem.

    Article complet

  • El noi del Maravillas, Lluís Llach

    El noi del Maravillas és la tercera novel·la de Lluís Llach. A aquestes alçades ja ho podem dir alt i clar, Lluís Llach va ser i és un cantautor excel·lent, un referent musical, una bèstia als escenaris, i ara, a més, s’ha convertit en un escriptor de capçalera.

    El noi del Maravillas és una meravella de novel·la. Ben escrita, ben situada històricament, ben travada; parla de música, d’amor i de lluites; parla d’artistes en temps de misèria i d’artistes de renom internacional; de teatre de varietats i de lírica; del món local i del món cosmopolita.

    Està situada entre les acaballes del segle XIX i el segle XX, amb els anys de misèria, la República, la guerra i el franquisme. Que la novel·la tingui o no tingui trets autobiogràfics ho sap en Llach. Però no importa, importa que és una novel·la per no deixar passar, sobretot els amants de la música. I per als amants de la llengua genuïna, amb molts trets del català gironí.

    Article complet

  • 115 Dies a l’Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó

    115 Dies a l’Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó, és un llibre molt ben documentat sobre una de les batalles més decisives de la Guerra Civil; una batalla cruel i dolorosa. Hi van participar, de la part republicana, joves a partir de 16 anys, uns nens: “encara deuen prendre biberó” –es va exclamar Frederica Montseny, ministra anarquista. Hi van morir 30.000 nois i homes entre tots dos bàndols. Assumpta Montellà, la seva autora, sap endinsar-se en moments històrics complexos i construir llibres molt interessants gràcies a la tasca intensa de les entrevistes orals i una exhausta cerca d’informació. Quan l’acabeu de llegir tindreu moltes ganes d’anar cap allà a conèixer els llocs de què parla i imaginar-vos els seus protagonistes.

    Article complet

  • Aloma

    Aquesta és una obra de joventut de Mercè Rodoreda. Rodoreda (1908-1983) és una de les grans veus de la literatura en català del segle XX, les seves obres han estat traduïdes a més de 30 llengües.
    Aloma narra la història d’amor entre la protagonista, una noia jove i òrfena que viu amb el seu germà, la seva cunyada i el seu nebot, i Robert, el germà de la seva cunyada, que és molt més gran que ella i s’instal·la a la casa acabat d’arribar d’Amèrica.
    La vida dels personatges transcorre en la Barcelona dels anys anteriors a la guerra, un espai on conviuen les tensions socials, els prejudicis de la burgesia i uns aires de canvi que fan que Aloma visqui moments de desconcert, fins que les circumstàncies la porten a prendre decisions que marcaran la seva vida.
    Aquesta novel·la és l’única obra de joventut que Mercè Rodoreda no va rebutjar un cop entrada a la maduresa. Altres obres de l’autora: La plaça del Diamant, Mirall trencat, La meva Cristina i altres contes.

    En aquest enllaç trobareu més informació.

    Article complet

  • El cafè de la Granota

    El llibre que us recomanem aquesta setmana també té dues versions. El cafè de la granota és un recull de 14 relats en què Jesús Moncada va retratar amb molt d’humor, tendresa i esperit crític la vida de Mequinensa, la seva vila natal. Les històries que s’hi expliquen tenen com a fil conductor aquest cafè, centre de la vida social del poble i se situen pels volts dels anys cinquanta. Les narracions prenen més valor pel fet que la població original va desaparèixer sota les aigües del pantà de Mequinensa el 1957.

    Si us agrada l’obra, llegiu-vos també Camí de Sirga del mateix autor.

    I als lectors novells, us recomanem que en feu un tast amb la versió en català fàcil. Hi trobareu un resum de cinc dels relats de la versió de Moncada, adaptats per Elisenda Galobardes.

    OLYMPUS DIGITAL CAMERA

     

    Article complet

  • La delicadesa

    la-delicadesa_david-foenkinos_libro-OMAC195

    Aquesta novel·la ens la recomana l’Steluta Neghina: “És la història de la Nathalie, una noia que viu una bonica i curta història d’amor amb el seu marit, en François. De sobte, la seva vida canvia completament amb la mort de l’home que tant estimava. Amb temps i esforç, la Nathalie torna a reprendre la seva vida. Aquest llibre el recomanaria a tothom perquè és una història d’amor, trista a vegades, que ens serveix com a exemple que mai hem de llançar la tovallola i hem de mirar sempre endavant.”

    Anteriorment ens l’havia recomanat una altra alumna de l’Intermedi 1, la Laura, que ens en va dir: “És una novel·la senzilla i entretinguda, de lectura agradable i recomanable, carregada de romanticisme, sense ser una història d’amor apassionada, sinó la història d’una dona que lluita per trobar un lloc en el món.”

    Us hi animeu?

    Article complet

  • El tramvia groc

    el tramvia groc

    Avui us vull recomanar un llibre de memòries. El tramvia groc recull els anys d’infantesa de Joan F. Mira als afores de València, entre l’Horta i la ciutat, en els anys posteriors a la guerra civil espanyola, entre el 1939 i el 1954 però amb incursions a passats molt més remots, des de la infantesa dels avis a la visió imaginada de com devien ser aquelles terres quan les varen poblar els primers humans, o quan s’hi passejaven els ibers, els romans o “tota la història d’un país de ponent de la Mar Nostra”.

    Amb tendresa, humor i amb el seu gran bagatge cultural, Mira ens parla de la seva extensa família i dels veïns i coneguts que conformaren la seva infantesa, ens parla de la vida al camp i a la ciutat, ens parla d’edificis que ja no existeixen, d’oficis ja extingits, de formes de vida oblidades, i ens deixa amb moltes ganes de saber com continua aquesta aventura personal, que tanca als 14 anys de vida.

    Article complet

Lectures compartides des de Palafrugell

Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat, perquè llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació.


Calendari


Favorits


Etiquetes