Ja sabeu que Sant Jordi és un dia molt especial per als catalans (d’origen i d’adopció). És el dia en què tradicionalment regalem roses i llibres a les persones que estimem.
És el nostre dia dels enamorats, de les parelles. Però no estimem només les nostres parelles: pares, fills, germans, amics, veïns… comparteixen i omplen la nostra vida de sentit.
Per això des del Centre de Normalització Lingüística d’Osona us volem convidar a tots perquè aprofiteu l’excusa que Sant Jordi ens ofereix per fer-los saber que els estimeu. No tenim res més nostre que l’amor que els oferim, un amor que cap coronavirus, cap confinament, ni cap crisi econòmica ens podrà prendre. No cal sortir de casa ni gastar diners per fer-li saber a algú que l’estimes, només cal un poema escrit a mà, una flor del balcó o dibuixada, un plat especial, un petó i una abraçada fets des de dins del cor, una trucada… poseu-hi imaginació! La felicitat és feta de petits detalls.
I, per si trieu l’opció del poema… aquests dies us en penjarem alguns, a veure si us inspiren. Cliqueu a l’apartat comentari/respondre i digueu-nos si us agrada.
Comencem amb un poema que, de fet, és una cançó del cantautor Lluís Llach:
Que tinguem sort
Si em dius adeu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
amb mi.
Si em dius: “et vull”,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d’un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren, i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc,
escrius per demà.
Que demà, que demà
mancarà el fruit de cada pas;
per això malgrat la boira,
cal caminar.
Si vens amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
Lluís Llach
Discografia
- I si canto trist (1974)
- Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985)
- Verges 2007 (2007)
Sentiu-la al Youtube en versions diferents:
https://www.youtube.com/watch?v=JzW4trGkVds (Lluís Llach) amb la lletra
http://www.youtube.com/watch?v=Rl5IvJEJ3fs (Manu Guix)
http://www.youtube.com/watch?v=c98dGRfOoXw (Dani el Flaco)
També us volem convidar perquè hi afegiu els poemes d’amor que us agradin especialment, seran molt benvinguts. Només heu d’obrir un comentari nou i escriure-hi el poema. Vinga, us animeu?
Sonet negre
El primer cop que et tinc entre els meus braços
fa fred. Sense adonar-me’n, ple d’amor,
sense voler, desfaig el teu error
de boja i d’ignorant dels propis passos.
El segon cop, anant cap als teus braços,
món, coco, veu l’amor, nega l’amor
dient “nen, corre, fuig, és un error”
però els teus ulls són l’imant dels meus passos
i el tercer cop hi ha llum entre els teus braços
i caic al pou tenbrós de l’amor
i sóc l’horror, sol meu, i em dic error,
el pas més alt dels teus esperant passos:
mig-estiu i migdia, quan el sol
filustra el seu cor fosc al fons del pou.
ENRIC CASASSES
No hi érem, 1993
A veure què us sembla aquest poema:
Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes,
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després,
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau o el creient,
mes com un vianant a la font regalada:
deixa’t besar –sacrifici fervent—
com més roent3 més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada –la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor;
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
1 mester: mestre
2 fervent: apassionat, ardent
3 roent: molt calent, que crema
4 oreig: vent suau, ventijol
5 veire: antigament vas, got
6 enyor: enyorança
Escolteu aquí el poema cantat
per Josep Tero https://www.youtube.com/watch?v=HaitqgzVRNc
per Arianna Savall https://www.youtube.com/watch?v=MOanK_SQeSY
Joan Salvat-Papasseit (1984-1924) va ser un dels màxims representants de la poesia avantguardista a Catalunya.
Va ser una persona vital, entusiasta i optimista, tot i que no va tenir una vida fàcil: orfe de pare als 7 anys, mai no va anar a escola, va treballar des de petit en molts oficis per sobreviure, de formació autodidacte, se li va morir una filla amb 2 anys i ell va morir als 30 de tuberculosi.
En aquest poema ens parla de l’art de besar. En la primera estrofa, ens convida a no estalviar els petons i a deixar-nos besar. En la segona, ens explica quina actitud hem de tenir i quina no, com ho hem de fer. En la tercera, ens planteja la idea de morir sense haver tastat mai un petó apassionat. I a l’última estrofa ens convida a gaudir dels petons perquè “la vida és comptada”, la vida és finita i no serem en aquest món eternament. Carpe diem, tempus fugit.
L’ànima de les flors
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”
De Joan Maragall (1898; extret del llibre Visions & Cants)
Aquest l’aprofitaré per a aquests dies.
Bona iniciativa!
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
M. MERCÈ MARÇAL
Gràcies
Gràcies per l’escala que ens du amunt,
gràcies per la força de ser dos,
per la mà que m’allargues en silenci,
pel silenci de quan bramula el món,
pel plat sencer partit de bona gana,
pel got de vi que ens mira com feliç,
per la ruta dels cossos tan salvatges,
pel llençol del somriure més bonic,
gràcies per l’espatlla i la carícia,
gràcies de nou per la força de ser dos,
per fer-me nou quan em mires i et mire,
per voler aprendre amb mi el perfil abstracte
de les lletres del mot tabú «t’estime».
de les lletres del mot tabú «t’estime».
De Roc Casagran ( Amor fora de mapa)
Escolteu aquí el poema musicat per Mireia Vives i Borja Penalba
https://youtu.be/44oCp3KLC8g
Nina de miraguano
La Maria s’adorm
i a fora el vent la bressola
“Rum, rum”, entre les branques
una remor com de mar
La Maria s’adorm
i desitjos i encanteris amagats
a la panxa d’una nina
li bressolen la son
Que el llit es converteixi en un mar esbarriat
i els llençols en veles de paper d’arròs
i se t’endugui un aeri oceà de peixos alats
i llagostes d’ales d’aigua
i que després,
sentint el vertigen de ser gota d’aigua freda de pluja
caiguis i et facis amiga dels calabotins
i us passeu el que queda de nit xarrant
i mirant les estrelles des de sota l’aigua
Que no et facis vella sense fer-te gran
que no et facis gran sense créixer,
que no perdis la inèrcia del somriure,
que no oblidis la urgència del moment,
que sentis que formes part d’una tribu
i que respectis el seu cos
però vegis que només és una canoa
Que no et senti dir mai:
“sí, sóc aquesta mandrosa acumulació d’errors”,
i que entenguis que estimar
és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement
i que si t’enamores d’algú
t’entrebanquis contínuament pel seu nom
i que et digui:
“t’estimo, però no ho sé escriure”
I que quant us veieu, els vostres ulls,
els teus i els seus
siguen com quatre ocells que se us emportin en volandes
que no siguis com tota aquesta gent
que fa la veu trista per telèfon
que si plores notis que el torrent de llàgrimes et neteja
que si te’n vas, sentis a dir-te:
“quan me mori enyoraré enyorar-te”
Que arribi l’hivern a la primera de la vida
i que recordis que tots parim pels ulls
que la gent és i s’és
el que s’és
qui et fan ser
com s’és
i que entenguis que delires
i confies per un instant que no ho fas
Que un dia un noi o una noia et digui:
estic enamorat de la imperfecció del teu cos
de la lluna dels teus pits
de la carn de la teva cara
de l’aigua dels teus ulls
i el desig que vol – sense saber que vol –
em xiscla a cau d’orella:
que la memòria no et sigui massa fràgil
i et sàpiga donar contínuament a llum
i que estimis i et deixis estimar
que sovint és la lliçó més difícil d’aprendre
i després, silenci.
Sigues només un infant que fa escarbots
mantigues la teva innocència lluny de l’abast dels adults
i que no et venguis mai per una droga de tranquil·litat
per una punyalada amable
per una tendra esgarrapada als llavis
i no siguis mai per ningú
i que ningú sigui per tu,
només una aixada a les pupil·les
Procura mantindre algun desig incomplert
i sempre purs els orificis del cor:
ulls, boca, nas i orelles
i estigues contenta.
De David Sarsanedas
Podeu escoltar el poema musicat per Pau Riba i l’Orchestra Fireluche
https://youtu.be/gNHIZYn_bpk
Hola.estic molt contenta amb aquest missatge. La felicitat es feta de petit detalls. moltes gracies..
M’agrada molt Lluís Llach, canta amb el cor el seu país i els seus grans sentiments
Per a aquell amic o amiga que sempre és a prop quan el necessitem:
ASSEU-TE AL MEU COSTAT
Asseu-te al meu costat
ens prendrem un cafè,
vull dir-te que eres per a mi
un esclat de llum
que s’esmuny entre núvols,
un bon brou calent
en un dia de fred intens,
l’oli que greixa
un cor rovellat,
el desig enyorat,
l’empenta renovada,
un batec diferent
pel goig de trobar-te,
l’espurna que revifa el foc,
pluja fresca un dia d’agost,
i molt més, però,
no digues res,
acaba’t el cafè,
només volia que ho saberes.
Xelo Llopis Roca
Guarda’m el secret. Ed. Germania, 2012
Un poema divertit.
Aquest poema el va escriure el periodista Artur Cuyàs de La llumanera de Nova York, i el va publicar en aquesta mateixa revista el gener del 1875.
Estimat company i amic:
a Nova York he arribat
i tot just he descansat
aquesta carta t’escric.
[…] Però, noi, los ianquis tenen
un mode tal de parlar,
que jo no em puc explicar
com ells mateixos s’entenen.
[…]Explicar-me jo no puc
(i saps que no sóc cap plepa)
que del pebre en diuen Pepa,
que d’una cuinera, un cuc.
Corn se diu lo blat de moro,
sombret és un tros de pa,
i en compte de dir demà
se diu en anglès tu, moro.
Diuen bota a la mantega
i per dir jo se diu ai!,
lo qual m’omple el cor d’esglai
puix sembla que algú gemega.
Escura’l vol dir esquirol,
per dir mitja es diu que es toquin,
no fumin es diu no es moquin,
i del carbó en diuen col.
La mare diuen que és moda,
però la gran moda és l’àvia,
i la família és tan sàvia
que el germà diuen que broda.
Si a una noia malalteta
te li acostes molt humil
preguntant ¿que duia fil?
ella et contestarà: Beta.
Com més disbarats els diguis
més t’entendran, de segur.
Per dir dos has de dir tu
i per dir números, figues
i tot pel mateix estil.
Cinc és l’aigüera, ja ho sents;
per dir quartos digues cents
i per dir molí, mil.
Sols una cosa, Jeroni,
trobo jo en aquest llenguatge
ben dita i és, mal viatge!
que al diner se diu dimoni.
Artur Cuyàs
Sant Jordi és el patró del meu país, Geòrgia.
I també de Catalunya, Aragó, Portugal, Anglaterra, Bulgària, Etiòpia, Djibouti, etc.
També és protector de les ciutats d’Alcoi, Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.
Viquipèdia
Poema que vam posar en la participació del nostre casament, el 26 d’agost de 1979
“Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré mol més
sense cap llei de mirament ni traves
que n’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga
…..”
miquel martí i pol
És molt bonic.
A mi també m’agrada molt.
Salutacions i records
Bé doncs volia expressar-li el meu total grat a tan especial poema i mes en aquestes data, que tingut un significat especial per la situació actual només es pot expressar a través d’aquests mitjans …
Gràcies per compartir-ho ..
Feliç Sant Jordi…
L’amor
L’amor
no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
té gemecs.
Per això
potser
la poesia
ve després.
JOSEP PIERA
Salutacions i records
Bé doncs volia expressar-li el meu total grat a tan especial poema i mes en aquestes data, que tingut un significat especial per la situació actual només es pot expressar a través d’aquests mitjans …
Gràcies per compartir-ho .. Feliç Sant Jordi
Feliç Sant Jordi!
Regala’m el bes
Regala’m el bes,
i em faré un collaret
amb els teus petons.
Regala’m la nit,
i et faré còmplice
del meu desig.
Regala’m la matinada
aquietada,
convertida en carícia
pels dos.
Regala’m el temps,
i esdevindrem lliures
com el vol de l’ocell.
Regala’m l’esguard
del teu silenci,
la vibració per fer-ne
un vers corprès.
Regala’m un somriure
que no s’esborri fàcilment.
Regala’m el tot i el res.
Isabel Ribera i Carné