RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El 23 d’abril, dia de Sant Jordi

     

    Sant_Jordi_CPNL.mp4

    Ja sabeu que Sant Jordi és un dia molt especial per als catalans (d’origen i d’adopció). És el dia en què tradicionalment regalem roses i llibres a les persones que estimem.

    És el nostre dia dels enamorats, de les parelles. Però no estimem només les nostres parelles: pares, fills, germans, amics, veïns… comparteixen i omplen la nostra vida de sentit.

    Per això des del Centre de Normalització Lingüística d’Osona us volem convidar a tots perquè aprofiteu l’excusa que Sant Jordi ens ofereix per fer-los saber que els estimeu. No tenim res més nostre que l’amor que els oferim, un amor que cap coronavirus, cap confinament, ni cap crisi econòmica ens podrà prendre. No cal sortir de casa ni gastar diners per fer-li saber a algú que l’estimes, només cal un poema escrit a mà, una flor del balcó o dibuixada, un plat especial, un petó i una abraçada fets des de dins del cor, una trucada… poseu-hi imaginació! La felicitat és feta de petits detalls.

    I, per si trieu l’opció del poema…  aquests dies us en penjarem alguns, a veure si us inspiren. Cliqueu a l’apartat comentari/respondre i digueu-nos si us agrada.

    Comencem amb un poema que, de fet, és una cançó del cantautor Lluís Llach:

     

    Que tinguem sort

    Si em dius adeu,

    vull que el dia sigui net i clar,

    que cap ocell

    trenqui l’harmonia del seu cant.

     

    Que tinguis sort

    i que trobis el que t’ha mancat

    amb mi.

     

    Si em dius: “et vull”,

    que el sol faci el dia molt més llarg,

    i així, robar

    temps al temps d’un rellotge aturat.

     

    Que tinguem sort,

    que trobem tot el que ens va mancar

    ahir.

     

    I així pren, i així pren

    tot el fruit que et pugui donar

    el camí que, a poc a poc,

    escrius per demà.

    Que demà, que demà 

    mancarà el fruit de cada pas;

    per això malgrat la boira, 

    cal caminar.

     

    Si vens amb mi,

    no demanis un camí planer,

    ni estels d’argent,

    ni un demà ple de promeses, sols

    un poc de sort,

    i que la vida ens doni un camí 

    ben llarg.

     

    Lluís Llach

     

    Discografia

    • I si canto trist (1974)
    • Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985) 
    • Verges 2007 (2007)

     

    Sentiu-la al Youtube en versions diferents:

    https://www.youtube.com/watch?v=JzW4trGkVds (Lluís Llach) amb la lletra 

    http://www.youtube.com/watch?v=Rl5IvJEJ3fs (Manu Guix)

    http://www.youtube.com/watch?v=c98dGRfOoXw (Dani el Flaco)

     

    També us volem convidar perquè hi afegiu els poemes d’amor que us agradin especialment, seran molt benvinguts. Només heu d’obrir un comentari nou i escriure-hi el poema. Vinga, us animeu?

18 comentaris

  1. Antònia

    17 abr. 20
    18:33 #

    Sonet negre

    El primer cop que et tinc entre els meus braços
    fa fred. Sense adonar-me’n, ple d’amor,
    sense voler, desfaig el teu error
    de boja i d’ignorant dels propis passos.

    El segon cop, anant cap als teus braços,
    món, coco, veu l’amor, nega l’amor
    dient “nen, corre, fuig, és un error”
    però els teus ulls són l’imant dels meus passos

    i el tercer cop hi ha llum entre els teus braços
    i caic al pou tenbrós de l’amor
    i sóc l’horror, sol meu, i em dic error,
    el pas més alt dels teus esperant passos:

    mig-estiu i migdia, quan el sol
    filustra el seu cor fosc al fons del pou.

    ENRIC CASASSES
    No hi érem, 1993

  2. Fina

    17 abr. 20
    19:15 #

    A veure què us sembla aquest poema:

    Mester d’amor

    Si en saps el pler no estalviïs el bes,
    que el goig d’amar no comporta mesura.
    Deixa’t besar, i tu besa després,
    que és sempre als llavis que l’amor perdura.

    No besis, no, com l’esclau o el creient,
    mes com un vianant a la font regalada:
    deixa’t besar –sacrifici fervent—
    com més roent3 més fidel la besada.

    Què hauries fet si mories abans
    sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
    Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
    amant o amada –la copa ben alta.

    Quan besis, beu, curi el veire el temor;
    besa en el coll, la més bella contrada.
    Deixa’t besar
    i si et quedava enyor
    besa de nou, que la vida és comptada.

    JOAN SALVAT-PAPASSEIT

    1 mester: mestre
    2 fervent: apassionat, ardent
    3 roent: molt calent, que crema
    4 oreig: vent suau, ventijol
    5 veire: antigament vas, got
    6 enyor: enyorança

    Escolteu aquí el poema cantat

    per Josep Tero https://www.youtube.com/watch?v=HaitqgzVRNc
    per Arianna Savall https://www.youtube.com/watch?v=MOanK_SQeSY

    Joan Salvat-Papasseit (1984-1924) va ser un dels màxims representants de la poesia avantguardista a Catalunya.

    Va ser una persona vital, entusiasta i optimista, tot i que no va tenir una vida fàcil: orfe de pare als 7 anys, mai no va anar a escola, va treballar des de petit en molts oficis per sobreviure, de formació autodidacte, se li va morir una filla amb 2 anys i ell va morir als 30 de tuberculosi.

    En aquest poema ens parla de l’art de besar. En la primera estrofa, ens convida a no estalviar els petons i a deixar-nos besar. En la segona, ens explica quina actitud hem de tenir i quina no, com ho hem de fer. En la tercera, ens planteja la idea de morir sense haver tastat mai un petó apassionat. I a l’última estrofa ens convida a gaudir dels petons perquè “la vida és comptada”, la vida és finita i no serem en aquest món eternament. Carpe diem, tempus fugit.

  3. Francesc

    17 abr. 20
    19:53 #

    L’ànima de les flors

    Aquelles dues flors que hi ha posades
    al mig del caminal,
    qui és que les hi deu haver llençades?
    Qui sia, tant se val.

    Aquelles dues flors no estan pas tristes,
    no, no: riuen al sol.
    M’han encantat així que les he vistes
    posades a morir, mes sense dol.

    “Morirem aviat, lluny de la planta,-
    elles deuen pensar;-
    mes ara nostre brill el poeta encanta,
    i això mai morirà.”

    De Joan Maragall (1898; extret del llibre Visions & Cants)

    1. Blanca - Manlleu

      22 abr. 20
      10:32 #

      Aquest l’aprofitaré per a aquests dies.
      Bona iniciativa!

  4. Llúcia

    17 abr. 20
    20:27 #

    Pujaré la tristesa dalt les golfes

    amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,

    el cartipàs vençut, la tarlatana vella.

    I baixaré les graus amb vestit d’alegria

    que hauran teixit aranyes sense seny.

    Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

    M. MERCÈ MARÇAL

  5. Llúcia

    17 abr. 20
    20:45 #

    Gràcies

    Gràcies per l’escala que ens du amunt,
    gràcies per la força de ser dos,
    per la mà que m’allargues en silenci,
    pel silenci de quan bramula el món,
    pel plat sencer partit de bona gana,
    pel got de vi que ens mira com feliç,
    per la ruta dels cossos tan salvatges,
    pel llençol del somriure més bonic,
    gràcies per l’espatlla i la carícia,
    gràcies de nou per la força de ser dos,

    per fer-me nou quan em mires i et mire,
    per voler aprendre amb mi el perfil abstracte
    de les lletres del mot tabú «t’estime».

    de les lletres del mot tabú «t’estime».

    De Roc Casagran ( Amor fora de mapa)

    Escolteu aquí el poema musicat per Mireia Vives i Borja Penalba

    https://youtu.be/44oCp3KLC8g

  6. Llúcia

    17 abr. 20
    21:01 #

    Nina de miraguano

    La Maria s’adorm
    i a fora el vent la bressola
    “Rum, rum”, entre les branques
    una remor com de mar

    La Maria s’adorm
    i desitjos i encanteris amagats
    a la panxa d’una nina
    li bressolen la son

    Que el llit es converteixi en un mar esbarriat
    i els llençols en veles de paper d’arròs
    i se t’endugui un aeri oceà de peixos alats
    i llagostes d’ales d’aigua
    i que després,
    sentint el vertigen de ser gota d’aigua freda de pluja
    caiguis i et facis amiga dels calabotins
    i us passeu el que queda de nit xarrant
    i mirant les estrelles des de sota l’aigua

    Que no et facis vella sense fer-te gran
    que no et facis gran sense créixer,
    que no perdis la inèrcia del somriure,
    que no oblidis la urgència del moment,
    que sentis que formes part d’una tribu
    i que respectis el seu cos
    però vegis que només és una canoa

    Que no et senti dir mai:
    “sí, sóc aquesta mandrosa acumulació d’errors”,
    i que entenguis que estimar
    és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement
    i que si t’enamores d’algú
    t’entrebanquis contínuament pel seu nom
    i que et digui:
    “t’estimo, però no ho sé escriure”

    I que quant us veieu, els vostres ulls,
    els teus i els seus
    siguen com quatre ocells que se us emportin en volandes
    que no siguis com tota aquesta gent
    que fa la veu trista per telèfon
    que si plores notis que el torrent de llàgrimes et neteja
    que si te’n vas, sentis a dir-te:
    “quan me mori enyoraré enyorar-te”

    Que arribi l’hivern a la primera de la vida
    i que recordis que tots parim pels ulls
    que la gent és i s’és
    el que s’és
    qui et fan ser
    com s’és
    i que entenguis que delires
    i confies per un instant que no ho fas

    Que un dia un noi o una noia et digui:
    estic enamorat de la imperfecció del teu cos
    de la lluna dels teus pits
    de la carn de la teva cara
    de l’aigua dels teus ulls
    i el desig que vol – sense saber que vol –
    em xiscla a cau d’orella:

    que la memòria no et sigui massa fràgil
    i et sàpiga donar contínuament a llum
    i que estimis i et deixis estimar
    que sovint és la lliçó més difícil d’aprendre
    i després, silenci.

    Sigues només un infant que fa escarbots
    mantigues la teva innocència lluny de l’abast dels adults
    i que no et venguis mai per una droga de tranquil·litat
    per una punyalada amable
    per una tendra esgarrapada als llavis
    i no siguis mai per ningú
    i que ningú sigui per tu,

    només una aixada a les pupil·les
    Procura mantindre algun desig incomplert
    i sempre purs els orificis del cor:
    ulls, boca, nas i orelles
    i estigues contenta.

    De David Sarsanedas

    Podeu escoltar el poema musicat per Pau Riba i l’Orchestra Fireluche

    https://youtu.be/gNHIZYn_bpk

  7. Natia -Bàsic 2 Torelló

    20 abr. 20
    11:40 #

    Hola.estic molt contenta amb aquest missatge. La felicitat es feta de petit detalls. moltes gracies..

    M’agrada molt Lluís Llach, canta amb el cor el seu país i els seus grans sentiments

  8. Fina

    20 abr. 20
    11:47 #

    Per a aquell amic o amiga que sempre és a prop quan el necessitem:

    ASSEU-TE AL MEU COSTAT 

    Asseu-te al meu costat
    ens prendrem un cafè,
    vull dir-te que eres per a mi
    un esclat de llum
    que s’esmuny entre núvols,
    un bon brou calent
    en un dia de fred intens,
    l’oli que greixa
    un cor rovellat,
    el desig enyorat,
    l’empenta renovada,
    un batec diferent
    pel goig de trobar-te,
    l’espurna que revifa el foc,
    pluja fresca un dia d’agost,
    i molt més, però,
    no digues res,
    acaba’t el cafè,
    només volia que ho saberes.
     

    Xelo Llopis Roca
    Guarda’m el secret. Ed. Germania, 2012

  9. mbaque

    20 abr. 20
    14:21 #

    Un poema divertit.
    Aquest poema el va escriure el periodista Artur Cuyàs de La llumanera de Nova York, i el va publicar en aquesta mateixa revista el gener del 1875.

    Estimat company i amic:

    a Nova York he arribat

    i tot just he descansat

    aquesta carta t’escric.

    […] Però, noi, los ianquis tenen

    un mode tal de parlar,

    que jo no em puc explicar

    com ells mateixos s’entenen.

    […]Explicar-me jo no puc

    (i saps que no sóc cap plepa)

    que del pebre en diuen Pepa,

    que d’una cuinera, un cuc.

    Corn se diu lo blat de moro,

    sombret és un tros de pa,

    i en compte de dir demà

    se diu en anglès tu, moro.

    Diuen bota a la mantega

    i per dir jo se diu ai!,

    lo qual m’omple el cor d’esglai

    puix sembla que algú gemega.

    Escura’l vol dir esquirol,

    per dir mitja es diu que es toquin,

    no fumin es diu no es moquin,

    i del carbó en diuen col.

    La mare diuen que és moda,

    però la gran moda és l’àvia,

    i la família és tan sàvia

    que el germà diuen que broda.

    Si a una noia malalteta

    te li acostes molt humil

    preguntant ¿que duia fil?

    ella et contestarà: Beta.

    Com més disbarats els diguis

    més t’entendran, de segur.

    Per dir dos has de dir tu

    i per dir números, figues

    i tot pel mateix estil.

    Cinc és l’aigüera, ja ho sents;

    per dir quartos digues cents

    i per dir molí, mil.

    Sols una cosa, Jeroni,

    trobo jo en aquest llenguatge

    ben dita i és, mal viatge!

    que al diner se diu dimoni.

    Artur Cuyàs

  10. Natia -Bàsic 2 Torelló

    20 abr. 20
    14:29 #

    Sant Jordi és el patró del meu país, Geòrgia.

    I també de Catalunya, Aragó, Portugal, Anglaterra, Bulgària, Etiòpia, Djibouti, etc.

    També és protector de les ciutats d’Alcoi, Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.

    Viquipèdia

  11. MONTSE CARBONELL DOMINGO

    21 abr. 20
    19:59 #

    Poema que vam posar en la participació del nostre casament, el 26 d’agost de 1979

    “Molt he estimat i molt estimo encara.
    Ho dic content i fins un poc sorprès
    de tant d’amor que tot ho clarifica.
    Molt he estimat i estimaré mol més
    sense cap llei de mirament ni traves
    que n’escatimin el fondo plaer
    que molta gent dirà incomprensible.
    Ho dic content: molt he estimat i molt
    he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga
    …..”

    miquel martí i pol

    1. Fina

      23 abr. 20
      18:17 #

      És molt bonic.
      A mi també m’agrada molt.

  12. Yeimi - Torelló bàsic 2

    22 abr. 20
    10:01 #

    Salutacions i records

    Bé doncs volia expressar-li el meu total grat a tan especial poema i mes en aquestes data, que tingut un significat especial per la situació actual només es pot expressar a través d’aquests mitjans …

    Gràcies per compartir-ho ..

    Feliç Sant Jordi…

  13. Fina

    22 abr. 20
    15:07 #

    L’amor 

    L’amor
    no té paraules
    té carícies
    té gestos
    té mirades
    té deliris
    té gemecs.
    Per això
    potser
    la poesia
    ve després. 

    JOSEP PIERA

  14. Yeimy Losada Delgado

    22 abr. 20
    17:25 #

    Salutacions i records

    Bé doncs volia expressar-li el meu total grat a tan especial poema i mes en aquestes data, que tingut un significat especial per la situació actual només es pot expressar a través d’aquests mitjans …

    Gràcies per compartir-ho .. Feliç Sant Jordi

  15. Fina

    23 abr. 20
    17:51 #

    Feliç Sant Jordi!

    Regala’m el bes

    Regala’m el bes,
    i em faré un collaret
    amb els teus petons.
    Regala’m la nit,
    i et faré còmplice
    del meu desig.
    Regala’m la matinada
    aquietada,
    convertida en carícia
    pels dos.
    Regala’m el temps,
    i esdevindrem lliures
    com el vol de l’ocell.
    Regala’m l’esguard
    del teu silenci,
    la vibració per fer-ne
    un vers corprès.
    Regala’m un somriure
    que no s’esborri fàcilment.
    Regala’m el tot i el res.

    Isabel Ribera i Carné

    1. Anna Falguera

      23 abr. 20
      18:24 #

      Avui he regalat molts somriures. I em sembla que ha anat bé!

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició