de Lorena Vignolo (participant del Voluntariat per la Llengua)
Has marxat massa d’hora,
Encara són tendres les mongetes,
Acaba de brotar l’alfàbrega
I al raïm li queden anys.
No tastaràs el nou julivert,
Ni l’arròs que espera el coriandre.
S’està assecant el romaní
I les flors acomiaden l’estiu.
Amb sort aguantarà el gerani,
Tan fort, tan verd i tan vermell
I els cactus amb les seves espines,
Esperant la primavera per florir.
No sé si és massa d’hora,
Potser és el temps just;
No sé si has trigat gaire,
Només sé que ja has marxat
Cap comentari