Ada Castro Paredes
Aprenenta del Voluntariat per la Llengua
En un món ple de sentiments on les emocions formen part de la nostra rutina, són dutes a terme amb l’objectiu d’aconseguir que tant allò que sentim com allò que pensem puguem expressar-ho de manera beneficiosa. Aquestes emocions que es reflecteixen en les nostres accions provocades per elements exteriors i originades internament orienten el nostre comportament amb l’objectiu d’engrandir la probabilitat de supervivència actuant de manera oportuna. Enfilar el fil de cada emoció amb la finalitat d’embastar cada situació ens comporta reaccionar amb millor exactitud i raonar els fets generant un bon estat d’ànim per a un mateix i per als que ens envolten. Les emocions són importants i és necessari que es treballin a l’escola de forma longitudinal. L’educació emocional influeix en el desenvolupament dels alumnes, tant a nivell cognitiu i físic com social ja que incentiva la motivació, predisposa a actituds més positives, i millora les relacions amb els seus parells. Hi ha pilars que ens ajuden a gestionar aquests sentiments com són l’afecte, vincle que s’hauria de crear amb l’alumne per donar-li l’oportunitat que obtingui confiança de si mateix, del seu entorn i esdevingui un ésser comunicador totalment lliure i autònom. La seguretat és un altre pilar perquè l’alumne trenqui el gel i aprengui que cada emoció té una explicació que ell mateix podrà resoldre. L’autoconcepte ajuda a conèixer-se i saber la imatge que té un de si mateix, apreciar tots els successos i saber fins on pot danyar i utilitzar el sentit d’autocontrol. Amb aquests pilars l’alumne es podrà desenvolupar de manera òptima fent ús de bones conductes i habilitats socials per distingir les emocions en el moment adequat, el lloc adequat i amb la persona adequada; amb aquests instints naturals sense perdre els valors tan importants com ara el respecte, la solidaritat i l’empatia.
A les escoles on els alumnes i les alumnes porten una motxilla carregada d’il·lusions manejat per interessos econòmics i supeditat a ells no són gens fàcil deixar-la anar perquè en formen part. L’alumnat sempre estarà disposat a rebre la teva ajuda per descarregar aquesta motxilla, només que li estenguis la mà, ell o ella estarà obert a expressar això que el reprimeix i a rebre aquestes eines perquè per si mateix prengui les regnes en els seus assumptes emocionals. És el moment d’iniciar des de l’escola que els alumnes de la infància fins a la joventut que “són el present” es realitzin com a persones com a éssers de bé en valors, actitud, habilitats comunicatives, en raonaments lògics per enfrontar la vida perquè amb aquest bon pensar i bona actitud es conduirà pel camí del coneixement. “Primer realitzar-se com a persona com a ésser de societat, de bones actituds, conductes i a posteriori per si sol tindrà un ampli coneixement del món”
Portar amb un mateix una actitud positiva a classe indubtablement encomana una bona energia, “l’alegria” estimula els altres i fins i tot a qui necessita despertar més aquesta curiositat d’enfrontar i afrontar cada desig de descobrir, de conèixer tot allò que cregui interessant per al seu desenvolupament integral i que l’afavoreixi perquè en prengui coneixement. Si es dona el cas, que n’hi ha, que l’alumne no aconsegueix aquest propòsit indubtablement se sentirà “trist”, aquesta emoció l’ajudarà a reconèixer aquestes debilitats per millorar-les. En determinades circumstàncies hi ha persones que solen enfadar-se, tenir ira… doncs aquí intervenen algunes eines com la comunicació i la raó que ens ajuda a ubicar aquestes causes, fets que van produir aquest enuig per entendre-les; aquesta emoció cal tractar-la sempre quan la persona es troba més calmada. I quan per la seva ment vol anar a buscar un altre objectiu, llavors tindrà por que no li vagi bé, de sentir-se frustrat i intentarà posar més de si mateix per aconseguir-ho, per això és important que les persones coneguin i passin per totes les emocions, per gestionar-les amb diferents eines amb repertori de paraules, conceptes que l’ajudaran a triar el més apropiat. El que no sap és que utilitzar i empoderar-se amb diverses eines tindrà aquesta sorpresa inesperada que podrà enfrontar cada emoció amb la convicció de sentir-se capaç, competent de gestionar-la, més ben dit haver portat una educació emocional per obtenir una intel·ligència emocional. Cal recalcar que aquestes emocions que flueixen del nostre interior van d’acord al caràcter de cadascú, és com si jo llenço un globus ple d’aigua, algun esclatarà més fort que un altre perquè depèn de com de gran sigui el globus, de quanta quantitat d’aigua tingui dins i depèn de quanta força s’utilitzi perquè en l’impacte el globus es rebenti o no es rebenti i que pugui esquitxar aquesta aigua a tot allò que l’envolta.
Des d’aquí insisteixo que la nostra societat és tan diversificada i contrastada que hauríem d’estar assajades, preparades per a aquesta vida imprevisible.
Heus aquí una història basada en la meva experiència professional com a pedagoga infantil: Un dia a una escola on els nens i nenes jugaven molt alegres va arribar Paquito un nen que no li era tan fàcil integrar-se al grup, a l’escola, és clar en aquell moment per a ell no hi havia res pel simple fet de no estar amb els de casa seva, se sentia trist. Va començar a plorar perquè volia tornar amb la seva família i tancava els seus ullets i plorava i plorava, en aquell moment se sentia sol (tenia por); aquí evidentment la mestra va acostar-se a preguntar-li per què se sentia així, amb una veu suau i dolça li va dir: “Hola, Paquito, aquí hi ha molts nens i nenes com tu que han vingut a jugar, a passejar als tobogans, a córrer al pati, a construir blocs, a jugar amb els cotxets…”. En aquell moment Paquito es va alegrar, sospirava amb el consol que rebia de la seva mestra. A l’aula es va formar una petita assemblea on van arribar a una raó i una conclusió. La mestra va suggerir a Paquito d’anar al sofà de l’entrada sense saber, el nen, que des de l’escola van trucar a casa seva. Paquito va mirar cap a la porta i va veure la seva mare amb careta de sorpresa, va somriure a la seva mestra i alhora va abraçar la seva mare.
Hi ha diverses històries que es presenten cada dia a les escoles, són moments valuosos perquè les mestres eduquin aquestes emocions.