Jainy Javier Ramirez Mendez
Nivell Bàsic 3 
Començo el dia llevant-me d’hora, a les sis del matí: avui haig d’anar a Barcelona, un viatge una mica llarg, per tramitar uns documents. Espero poder-hi arribar aviat, a dos quarts de nou, perquè tinc l’horari just.
No comptava que hi haguessin problemes amb les vies de tren, el departament de manteniment hi fa reparacions, perdré una mica de temps segons els meus plans, i veig que tindré molts problemes. Arribant a Barcelona, ens hem aturat molta estona a l’estació d’Arc de Triomf, em poso una mica impacient per l’horari, no m’agrada arribar just de temps, m’agrada arribar abans.
Arribem per fi a la parada de plaça Catalunya, baixo amb pressa, camino dues cantonades per arribar al consolat del meu país, Bolívia. Veig que hi ha cua i això em deixa tranquil perquè he arribat abans que obrissin a un quart i cinc de nou.
Espero el moment perquè puguem entrar al consolat pujant per les escales, no m’agrada l’ascensor quan hi ha molta gent. Pujo al cinquè pis, allà novament faig cua per ser atès; arriba el meu torn, dic el motiu pel qual soc allà i em diuen que cal demanar hora. Jo els explico que una persona ja havia trucat un dia abans; ells miren el tema i em diuen que esperi a la sala, que m’avisaran per ser atès. Espero una hora i m’atenen, faig ràpidament els meus tràmits: ara sí que puc descansar una mica, ja he fet un tràmit important per a mi i he de tornar a Vic.
Però abans camino per Barcelona, fa temps que no hi soc de visita, vaig pels carrers badant. Després torno a l’estació, espero el tren, escolto que persisteixen els problemes a les vies i perdrem 20 minuts aturats a la via del tren, segueixen fent manteniment. Espero el temps perquè el tren arribi i se’m fa una mica llarga l’espera. Arribat el tren no para en cap poble, segueix el seu camí directament fins a Vic.
En el viatge, una senyora em pregunta quant falta per a arribar, és la primera vegada que visita Vic amb tren i no coneix les parades. Li explico que falta passar tres parades més per arribar a Vic, després ella truca al seu fill per a dir-li que ja arriba.
Un cop a Vic, ella es troba amb el seu fill i jo segueixo el meu camí. A l’estació, rebo un missatge de text al mòbil per a preguntar-me com m’havia anat en els tràmits que havia de fer, li dic que tot ha sortit molt bé i ara només queda esperar el temps i que em truquin per a tornar a Barcelona i recollir els documents; després segueixo camí a casa des de l’estació, passo per un supermercat per a comprar algunes coses i poder dinar.
A la tarda a dos quarts de quatre, surto a fer les meves activitats normals, però em sento una mica cansat perquè ha estat un viatge esgotador a Barcelona. Em trobo a les quatre amb el meu amic Josep i li explico com ha anat el meu dia i em diu que he tingut un dia molt agitat. Després xerrem d’altres coses i de l’ajuda que m’estan brindant per a fer els meus tràmits.
En sortir, he anat a caminar per la ciutat i he trobat una amiga a un quart de sis, parlem un moment i em diu per anar a unes botigues a preguntar per coses que li calen. L’he acompanyada, ella ha preguntat per tot el que necessitava; al final he acabat ajudant-la amb les compres i torno a casa a dos quarts de vuit del vespre.
S’ha acabat un dia molt interessant per a mi, fa temps que no em passaven tantes coses.
