El bibosi i el motacu 

Es conta que en temps antics es feien matrimonis per acord, per conveniència, això ens porta a la nostra història. En aquells temps hi havia un jove alt molt ben plantat que s’havia enamorat de la filla d’una família adinerada.

Ells estaven molt enamorats, sempre se citaven en un lloc especial en el qual ells podien expressar el seu amor. La família de la noia es va assabentar de la relació de la jove parella i el pare prengué la decisió de casar la seva filla amb un altre jove per a unir les famílies i tenir beneficis econòmics.

La filla en assabentar-se de l’acord de la seva família es va posar molt trista i va parlar amb el seu xicot. Ell es va enutjar al saber de la decisió de la seva família. El noi va dir a la noia: “prefereixo veure’t morir entre els meus braços que veure’t casada amb un altre home”. Després va dir-li que s’escapessin per  evitar el matrimoni, ella va dir que sí, i aquella mateixa nit es van veure en el seu lloc especial i es van abraçar molt fort, amb una passió com si fos l’última vegada que s’haguessin de veure.

Des d’aquella mateixa nit no els van tornar a veure i al mateix lloc on es van abraçar va néixer l’arbre del “bibosi” i el “motacu”. Aquest arbre, fins a l’actualitat, té una forma que sembla com si dues persones s’abracessin.

Autora: Jainy (Bolívia)